“Estrenem la Dècada Decisiva, la Dècada de les Oportunitats”

"La prioritat és salvar vides, treballs i famílies", apunta Ximo Puig al discurs de Cap d'Any

Ximo Puig

Valencianes, valencians:

M’adrece a vostés, a vosaltres, per acomiadar l’any més difícil de les nostres vides.

I ho faig des de La Nau de la Universitat de València per 3 raons: la ciència, l’educació i Europa.

Este és…
· El temple de la ciència que ens ha portat la vacuna.
· El bressol de l’educació que propicia la igualtat.
· La casa presidida per Lluís Vives, el precursor d’eixa Europa unida que ha d’impulsar-nos cap a un Nou Renaixement.

Hui acaba un any que ens ha dut al límit.
Tants morts, tants malalts, tanta tristesa…
Vull donar tot el meu afecte i compartir una sentida abraçada amb les 2.800 famílies valencianes que han perdut a un ser estimat.
Sempre els recordarem. Mai els oblidarem.
També done ànims als qui esteu en l’hospital lluitant per recuperar-vos. La vostra salut és el que més ens preocupa ara mateix.

Esta pandèmia ens ha privat de la salut, de la família, del treball i –de vegades– de les llibertats.
Tanmateix, este temps excepcional també ha visibilitzat 3 grans fortaleses:

· PRIMERA:
Que tenim uns servidors públics als hospitals, als centres de salut, a les residències, als cossos de seguretat i a les aules que han arriscat la vida per persones desconegudes, i que han enaltit el nostre model social de benestar.

· SEGONA:
Que comptem amb un gran teixit d’empreses, de cooperatives, d’autònoms, de treballadors i treballadores, plenament compromesos amb la prosperitat col·lectiva.

· i TERCERA:
Que el poble valencià no és com el pintaven quatre tòpics falsos, sinó que ha demostrat ser un poble immensament fort, prudent i convençut.
Hem desfet l’estereotip del «meninfotisme» practicant el millor «patriotisme»: el patriotisme dels valors, del civisme i de la responsabilitat.
Per tot això, si en abril vaig demanar Perdó per les insuficiències a l’inici de la pandèmia, vull acabar l’any donant les Gràcies.
Les gràcies per l’extraordinari esforç que ha fet, que està fent, i que farà la societat valenciana.
Enmig d’este malson –enmig d’estes festes anòmales que exigeixen una Prudència Màxima per part de totes i tots–, reitere la fe en el poble valencià i l’honor que significa servir als valencians.

Hui, per fi, tanquem este fatídic 2020.
Demà comença un nou any.
Estrenem una Dècada: La Dècada Decisiva, la Dècada de les Oportunitats.

La resposta solidària de la Unió Europea ha estat ben distinta que a l’anterior crisi financera.
Això ens dona força per a una eixida més ràpida, vigorosa i transformadora.

Ens trobem davant d’una Oportunitat sense precedents. I els valencians estem preparats per aprofitar-la.

Durant els pitjors compasos de la pandèmia, esta societat ha estat capaç de forjar un consens per encarar la recuperació. I ho ha fet amb 3 pactes:
• Un Acord Social amb patronal i sindicats
• Una Aliança Institucional amb Generalitat, diputacions i ajuntaments
• i un Pacte Polític secundat pel 90% de les Corts.
Este Gran Acord Valencià té una agenda immediata:
· Superació de la pandèmia
· i Reactivació econòmica.

La prioritat, en estos mesos tan difícils que tenim al davant, és salvar vides, salvar treballs i salvar famílies.
Tanmateix, NO volem només Alçar-nos.
Volem posar-nos en peu i despegar.
I estem davant d’una Oportunitat històrica per a aconseguir-ho.

Deia el pensador George Steiner que «Els parallamps han d’estar connectats a terra». Que fins i tot les idees més abstractes han d’estar ancorades en la realitat.

Així és. I la realitat que més ens preocupa, junt amb la salut, és la creació de treball.

La Comunitat Valenciana rebrà d’Europa 5 voltes més recursos –en només 3 anys–, que tots els fons europeus percebuts en una dècada i mitja.

És una situació inèdita.

Això s’ha de traduir en la creació de 90.000 llocs de treball en els pròxims 3 anys a la Comunitat Valenciana.

Llocs de treball de qualitat associats al coneixement, a la nova indústria, a la sostenibilitat de les noves energies i a la digitalització.

A partir de demà –per tant– posem la primera pedra de la nostra transformació.

A partir de demà, fem el primer pas cap a un Nou Renaixement valencià.


L’Any 21 és l’Any de l’Esperança.
· Per l’arribada de la vacuna gràcies a la ciència
· I per la reactivació que impulsa Europa.


Eixa Europa il·lustrada a la que tant va contribuir –ara fa 500 anys– Lluís Vives.
Un home de raó, de diàleg i de concòrdia.
Un humanista del Renaixement amb una visió pública condensada en una frase, una frase que encara hui ens il·lumina:

“Ha de ser afany particular dels qui governen cuidar, i posar tot el seu esforç, en què uns servisquen d’auxili als altres,
que ningú siga oprimit,
ningú injuriat,
ningú reba dany injust,
i que el més dèbil siga assistit pel més poderós”.

Eixa és la Via Valenciana.

El camí dels governants no pot ser la crispació i les trinxeres que veiem, malauradament, cada dia.
Perquè això, ¿de què serveix? De res.
¿A qui li millora la vida? Absolutament a ningú.
Per tant, desplacem el soroll estèril.

Sobren Murs i falten Ponts.
· Acabem d’aprovar els pressuposts de 2021 per a la Comunitat Valenciana, i ho hem fet amb el major suport de la història de l’autogovern.
· També tenim a Espanya Pressupostos Generals de l’Estat per primera vegada en 3 anys.
· I, finalment, hi ha hagut un acord sobre el Brèxit i serà allò que volíem: el menys Brèxit possible.

Ara el que toca és treballar.

Que cadascú aporte el millor que tinga.

És el temps de la Gestió, de l’Eficàcia i del Trellat.
D’eixe trellat que ha d’impregnar el debat territorial espanyol.
2021: És l’Any del Finançament Just a Espanya. Ha de ser-ho.
· Per justícia amb territoris com la Comunitat Valenciana –profundament discriminada–,
· i també per fer viable una “Espanya d’Espanyes” que suture ferides, promoga la reconciliació i genere complicitats.
Cal eixir ja del “confinament mental” d’eixe nacionalisme excloent que aboca a la uniformitat o a l’independentisme.
No: Espanya no està trencada; Espanya és un Trencadís.
Un mosaic d’identitats i cultures que enriqueixen, que aporten, que sumen.

Abans d’acabar, vull detindre’m en problemes eclipsats per una pandèmia que no pot esborrar allò que fa a una societat decent.
A la Comunitat Valenciana…
· 136 dones han estat assassinades pel terrorisme masclista en 17 anys.
· 215.000 majors viuen a soles.
· 18.000 joves han emigrat des de l’anterior crisi.
· 275.000 xiquets i xiquetes estan en risc de pobresa infantil.
· I al rerefons, un problema silenciós que és crucial: el retrocés de la Classe Mitjana i l’aparició de treballadors pobres que cada matí s’enfronten a la precarietat laboral.
Eixe és un fenomen de causes globals que ha de centrar esta “Dècada de les Oportunitats”: la lluita contra la desigualtat.
Perquè la cohesió de les classes socials és
· la raó de ser del nostre sistema
· i la conseqüència del pacte social per un creixement just, sostenible i equitatiu.

Valencianes, Valencians:
Tenim molts reptes al davant. Ho sabem. I ho assumim.
El que necessitem tindre és coratge i determinació.
Coratge per evitar la paràlisi; i Determinació per encertar el camí.
Només els demane una cosa: Esforç.
Un plus d’esforç individual i d’esforç col·lectiu.

Quan acaba este any de maldecaps, cal recordar…
· Les mans infantils que han pintat dibuixos d’esperança a les finestres.
· Les mans adultes que han aplaudit agraïdes als balcons.
· Les mans sanitàries que han cuidat amb infinita humanitat.
· Les mans “essencials” –tantes voltes invisibles– que han aportat un treball vital.
· Les arrugades mans de l’experiència que a tantes famílies estan ajudant

Amb eixes mans –amb les nostres pròpies mans– eixirem endavant.
El camí ja ha començat.





Desitge que el Nou Any t’ajude en el teu lliure projecte de vida.
Els desitge, a vostés i a les seues famílies, Salut i Sort per al primer any d’una Dècada Decisiva,
una Dècada d’Oportunitats, una Dècada d’Esperança.

Moltes gràcies.

Ximo Puig
és el president de la Generalitat Valenciana

Directe