El «Clúster» torna a enfrontar Viento Alto i Paisajes de Teruel després de la sentència

La sentència del Tribunal Suprem que ha desestimat el recurs presentat per la Plataforma a favor de los Paisajes de Teruel contra les autoritzacions del parc eòlic El Cid I ha tornat a posar de manifest les dues posicions enfrontades sobre el Clúster eòlic del Maestrazgo. Mentre que l’associació de municipis Viento Alto considera que el pronunciament judicial confirma la legalitat de la tramitació ambiental i reclama al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) que permeta començar les obres de manera immediata, Paisajes de Teruel adverteix que encara queden qüestions judicials pendents i demana mantindre la suspensió del projecte fins que s’aclarisquen les presumptes irregularitats investigades en una causa penal.

Des de Viento Alto, el seu president i alcalde de la Iglesuela del Cid, Fernando Safont, considera que la resolució del Suprem confirma que les autoritzacions recorregudes s’ajusten a dret i que l’avaluació ambiental es va realitzar amb plena subjecció al principi de legalitat. L’associació destaca que la sentència avala també l’avaluació conjunta dels 22 parcs que integren el projecte i l’estudi de les possibles afeccions sobre la Xarxa Natura 2000.

Viento Alto subratlla que el procés d’avaluació ambiental va comportar modificacions importants en el projecte inicial, com l’eliminació de dos parcs complets, la supressió de 23 aerogeneradors més i canvis en les infraestructures d’evacuació. També recorda que el Tribunal Suprem reconeix el projecte com una instal·lació d’energies renovables d’«interés públic superior» i que, segons la resolució, no s’han aportat proves clares de danys ambientals importants que no puguen reduir-se o compensar-se amb les mesures previstes.

Per això, l’associació considera que el pronunciament judicial proporciona al Ministeri la seguretat jurídica necessària per a autoritzar l’inici dels treballs. «La justícia ens ha donat la raó; el que no pot tornar-nos és el temps perdut», afirma Safont, que reclama posar fi al bloqueig administratiu i recorda que els municipis no poden continuar esperant les oportunitats econòmiques que, segons defensa, generarà el projecte.

En aquest sentit, Viento Alto assegura que els plens municipals ja han aprovat més de 100 mesures de caràcter socioeconòmic que estan preparades per a executar-se quan comencen les obres. Entre aquestes hi ha ajudes a l’habitatge, rebaixes de l’IBI, residències de majors, guarderies, suport a famílies i joves, millores d’infraestructures i serveis municipals, així com iniciatives de suport al comerç local, la ramaderia i l’emprenedoria. L’associació defensa que la inversió permetrà crear ocupació, generar ingressos per als ajuntaments i reforçar els serveis dels municipis implicats.

Paisajes de Teruel reclama
prudència davant la causa penal

Per la seua banda, la Plataforma a favor de los Paisajes de Teruel considera que la sentència del Suprem no permet concloure que el conjunt de la tramitació del Clúster estiga lliure d’irregularitats. L’entitat recorda que el procediment resolt pel tribunal era un contenciós administratiu contra les autoritzacions d’El Cid I i sosté que aquest tipus de procediment revisa el compliment dels tràmits i requisits administratius, però no necessàriament altres possibles responsabilitats derivades d’actuacions fraudulentes o delictives.

La plataforma assenyala que encara queden quatre sentències per resoldre al Tribunal Superior de Justícia de Madrid sobre diferents aspectes administratius del projecte. També puntualitza que la resolució del Suprem és una sentència ordinària i, per tant, considera que no crea jurisprudència.

El principal argument de Paisajes de Teruel és, però, l’existència d’una investigació penal oberta sobre la tramitació ambiental del Clúster. Segons exposa l’entitat, el procediment judicial investiga presumptes delictes de suborn, prevaricació ambiental, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal, a partir d’indicis recollits en la instrucció. La plataforma afirma que la investigació inclou els testimonis de 16 funcionaris que haurien conegut directament els fets relacionats amb la tramitació al MITECO i a l’Institut Aragonés de Gestión Ambiental (INAGA), així com proves recollides per la Unitat Central Operativa de Medi Ambient (UCOMA) de la Guàrdia Civil sobre presumptes pagaments irregulars.

Paisajes de Teruel considera que aquestes investigacions obliguen a actuar amb prudència abans de permetre l’execució de les obres. L’entitat sosté que el fet que una tramitació haja pogut complir els procediments administratius no exclou que puga estar afectada per actuacions presumptament delictives. En aquest sentit, acusa els representants de Viento Alto de no tindre en compte la causa penal en les seues reclamacions al Ministeri i critica que demanen l’inici dels treballs tot i estar personats en la investigació.

La plataforma també qüestiona el paper de l’empresa promotora Forestalia, actualment vinculada al fons Copenhagen Infrastructure Partners (CIP), i considera que els possibles efectes del projecte sobre el territori i els recursos dels municipis fan necessari aclarir abans les acusacions que s’investiguen. Per això, demana al MITECO que no alce la suspensió cautelar que, segons indica, continua vigent i que no autoritze les obres fins que hi haja una resolució ferma sobre les presumptes irregularitats penals.

Així, la sentència del Suprem ha tornat a situar en primer pla la discrepància entre els municipis agrupats en Viento Alto, que reclamen aprofitar el pronunciament judicial per a desbloquejar el projecte, i la plataforma Paisajes de Teruel, que considera que la resolució no tanca totes les qüestions judicials relacionades amb el Clúster. El futur de les obres queda, per tant, pendent de les decisions que adopte el Ministeri en un context en què continuen oberts diversos fronts judicials.