Sorita impulsa un taller de posar el mantó de manilla per a les danses de setembre

«Mama, que em punxes! Tinc molta calor!» «Estate quieta, filla! El braç ben amunt!». Són algunes de les frases que es poden escoltar cada setembre a les cases de Sorita. Amb l’arribada de les danses, mares i filles es preparen per a un dels moments més importants de la vestimenta tradicional: posar-se el mantó de Manila.

Una tasca que requereix paciència, pràctica i, sobretot, molts anys d’experiència. Un moment que pot provocar alguna discussió i més d’un nervi a casa, però que amb el pas dels anys es converteix també en un record que es guarda amb estima. Helena Pallarès, actual presidenta de l’Associació de Dones de Sorita, i la seua mare, Maria Teresa Pallarès, saben bé què significa aquest moment i recorden com era preparar el mantó abans de les danses.

Ara, aquesta tradició ha eixit de les cases per compartir-se entre diferents generacions. L’Associació de Dones de Sorita ha impulsat un taller de posar el mantó amb l’objectiu que les més joves aprenguen com col·locar-lo i puguen continuar transmetent aquesta pràctica.

La proposta naix també de la voluntat de recuperar aquests coneixements que, tradicionalment, s’han transmès dins de les famílies. Perquè posar un mantó no és simplement col·locar una peça de roba, darrere hi ha una manera concreta de fer-ho, uns trucs i una experiència que s’aprèn sobretot mirant i practicant.

I qui millor per ensenyar-los que Maria Teresa, que durant anys ha ajudat a preparar els mantons de les gitanetes de Sorita. Ara és ella qui agafa el paper de mestra i comparteix amb les més joves els secrets que ha anat aprenent amb el temps.

Per a moltes de les participants del taller, aquesta és una de les primeres vegades que intenten posar soles el mantó. I encara que al principi pot semblar una tasca complicada, amb cada intent van descobrint com aconseguir que quede ben col·locat. Moltes ja esperen nervioses aquell matí de dissabte de festes.

Perquè a Sorita, els detalls compten. El mantó s’ha convertit en un dels elements més identificatius de la indumentària de les danses i són molts els ulls que, cada any, es fixen en com el porta cada balladora.

Que estiga recte, ben quadrat i al seu lloc és quasi una qüestió d’orgull. Però darrere d’aquesta exigència hi ha també una voluntat molt més important, mantenir viva una manera de vestir-se que forma part de la identitat del poble.

Perquè cada mantó que es col·loca abans de les danses porta també una part de la història de les dones que l’han portat abans. I ara són les més joves les que aprenen els seus secrets per poder continuar aquesta cadena.