Arxivats els sis projectes eòlics de Forestalia al Matarranya

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha arxivat definitivament els expedients dels sis projectes eòlics que l’empresa Forestalia pretenia desenvolupar a la comarca del Matarranya. La decisió afecta els projectes Cerbero (PEoL-540), Menecio (PEoL-541), Oalas (PEoL-542), Perses (PEoL-543), Odiseo (PEoL-544) i Selene (PEoL-545), i suposa —si la promotora no presenta recurs d’alçada— el punt final administratiu d’una tramitació molt qüestionada pel seu impacte sobre el territori.

Les entitats Gent del Matarranya i la Plataforma a favor dels Paisatges de Terol han celebrat la resolució com una gran victòria i un reconeixement a la tasca ciutadana desenvolupada durant més de cinc anys. La defensa del territori ha donat fruits, han afirmat, subratllant que la decisió posa de manifest que els projectes que no respecten els terminis ni les garanties que exigeix l’Estat de dret no tenen cabuda.

Segons la resolució de la Direcció General de Política Energètica i Mines, el Ministeri fonamenta l’arxiu en dos fets clau: la caducitat dels permisos d’accés i connexió a la xarxa elèctrica, comunicada per Red Eléctrica d’Espanya el febrer de 2025, i la inactivitat del promotor, que no va presentar dins de termini la sol·licitud d’autorització de construcció ni la documentació exigida, malgrat els requeriments de la Delegació del Govern a Aragó.

Les plataformes assenyalen que aquests elements “de caràcter objectiu i regulats per la llei obligaven a l’administració a arxivar l’expedient, reconeixent la impossibilitat jurídica i material que les centrals eòliques pogueren tirar endavant”. Recorden també que la Declaració d’Impacte Ambiental del clúster eòlic del Matarranya va ser aprovada el juny de 2023, però la caducitat dels permisos i “la falta de diligència del promotor” han confirmat que “els projectes sobredimensionats i tramitats d’esquena al territori no tenen futur”.

Els col·lectius atribueixen aquest resultat al “treball incansable de la societat civil i dels ajuntaments de la zona”, que van presentar milers d’al·legacions amb arguments tècnics i legals que posaven de relleu els greus impactes ambientals, socials i econòmics que haurien comportat aquests parcs.

Tot i la satisfacció, Gent del Matarranya i la Plataforma pels Paisatges de Terol alerten que “la gran allau de projectes desordenats continua planant sobre bona part d’Aragó” i insten el Ministeri i el Govern aragonés a avançar cap a una planificació energètica ordenada, justa i transparent, que fomente les renovables “sense destruir els paisatges ni hipotecar el futur dels pobles”.

L’arxiu dels projectes de Forestalia al Matarranya se suma al de les iniciatives de Green Capital, anunciat fa uns mesos, i és considerat per les entitats com “un recordatori que els terminis, les lleis i l’interés general han de prevaldre sempre sobre l’especulació i la colonització energètica”.