L’Aplec dels Ports alça la veu per la situació del valencià

Sota el lema Un país en emergència lingüística, el Centre d’Estudis dels Ports ha organitzat una taula rodona en el marc de l’Aplec dels Ports per reflexionar i denunciar el retrocés que està patint la llengua pròpia amb les polítiques lingüístiques de l’actual govern valencià.

Segons Tena, la Generalitat no només ha deixat d’impulsar el valencià, sinó que ha adoptat mesures que el situen en una posició cada vegada més marginal.

Diverses entitats com Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià i Intersindical Valenciana han participat en la taula i han coincidit en denunciar que els últims anys s’han impulsat lleis i reformes que pretenen arraconar el valencià.

Aquestes mesures, segons les associacions, tenen com a objectiu convertir-lo en una llengua de segona, optativa i prescindible.

Defensa del valencià

Andreu Carapuig, representant d’Escola Valenciana, ha destacat que estem vivint «una ofensiva per part del govern espanyol» i ha criticat la llei Rovira per minvar l’ús del valencià a les aules.

Des d’Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver ha intervingut per assenyalar que les institucions han deixat de protegir la llengua i que les entitats civils han d’agafar el relleu per defensar-la.

Beatriu Cardona, d’Intersindical Valenciana, ha expressat que «el poble valencià sap què hem de fer per cuidar la nostra llengua, i sense cap dubte, ho farem». Segons ella, hi ha una consciència social creixent que no permetrà que la llengua quede arraconada.

Mitjans de comunicació

Aquesta situació també ha tingut impacte en els mitjans de comunicació públics. La Unió de Periodistes Valencians denuncia que els canvis recents a À Punt han posat en perill el paper fonamental que aquest mitjà té per a la promoció del valencià.

Educació

Entre les accions concretes que han generat més polèmica, les entitats destaquen la consulta a les escoles per escollir la llengua vehicular, que encara que no va prosperar com s’esperava, pretenia minimitzar la presència del valencià a l’aula. També critiquen la retallada de suport econòmic a entitats que promouen l’ús de la llengua, com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Una altra de les mesures assenyalades és l’ordre que estableix que el coneixement del valencià només siga un mèrit i no un requisit per accedir a llocs de treball públics en l’àmbit sanitari, a més de la rebaixa dels nivells lingüístics exigits en altres àmbits de l’administració.

La nova llei de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació també ha estat criticada per considerar-se una amenaça a la funció de servei públic que havia de tenir respecte a la llengua. Davant d’aquest panorama, entitats com Escola Valenciana, Acció Cultural i Intersindical insisteixen que cal actuar des de tots els àmbits per revertir aquesta injustícia lingüística i defensar el valencià com a llengua viva, útil i necessària per a la cohesió social i cultural del país.