Vilafranca reivindica la memòria de les dones repressaliades durant el franquisme

Amb motiu del 8 de març, la Casa Social de Vilafranca ha acollit una jornada sobre la repressió franquista contra les dones de la comarca dels Ports, amb especial èmfasi al cas emblemàtic de la vilafranquina Gloria Corbatón Insertis, “La Corbatona”.

Narcís Tena, historiador, ha explicat que aquest estudi s’emmarca també en la seua tesi doctoral es basa en l’estudi de la repressió franquista a les dones a tota la província, tot i que en aquesta jornada es va centrar en la comarca dels Ports, i concretament en la localitat de Vilafranca.

La presidenta del Centre d’Estudis dels Ports, Violeta Tena, ha presentat l’acte que ha posat en valor el treball d’investigació La repressió franquista contra les dones dels Ports. Violència, control i sotmetiment, dels investigadors Juan Luis Porcar i Narcís Tena.

A més, Laia Meseguer Corbatón ha exposat un treball d’investigació de Júlia Meseguer Corbatón i Lluís Meseguer sobre la història de Glòria Corbatón.

Laia Meseguer ha destacat que l’estudi té l’objectiu de «reivindicar la importància de la figura de Glòria Corbatón, activa en la política i la cultura a Vilafranca durant la República».

La repressió contra les dones als Ports

Porcar i Tena han explicat el seu treball documentant tots els aspectes de la repressió franquista, especialment contra prop de 70 dones de la comarca dels Ports, 12 amb judici, i també amb els càstigs violents com ara els rapats, l’obligació a ingerir oli de ricí, les humiliacions públiques, la violència sexual, la maternitat a les presons i el sotmetiment.

Aquestes dones van ser processades, denunciades, empresonades i estigmatitzades per haver sigut actives en política durant la República, per reclamar els seus drets, o per comportar-se de forma distinta a l’ideal franquista de la dona com a «àngel de la llar».

També van ser represaliades pel simple fet d’estar vinculades amb homes actius en política, sindicats o vinculats ideològicament a l’esquerra.

Vilafranca fou el segon poble amb l’índex repressiu més alt de la comarca i s’han explicat els casos concrets de les dones vilafranquines que van patir la violència franquista.

D’aquestes dones, s’ha destacat el llegat polític i el compromís social i cultural de Glòria Corbatón, de la miliciana antifeixista Concepción Guillem «La lleona de la Seu»; la dona de «Baeta», i la història de patiment i exili viscuda per Carmen Monfort, entre altres.

En la xerrada s’ha recordat, per exemple, la representació de l’obra feminista i pedagògica Nuestra Natacha el 16 de maig del 1937 a Vilafranca, amb la participació de Gloria i Anunciación Corbatón i altres joves vilafranquins i vilafranquines. Una obra representativa d’una generació de joves progressistes i compromeses, i de les famílies que heretaren els seus valors i les seues contribucions al progrés i la llibertat.

La jornada, impulsada pel Centre d’Estudis dels Ports i el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilafranca, ha reivindicat la memòria i el llegat de les dones que van patir la violència del règim per la seua lluita i compromís.

A través de la investigació i els testimonis històrics, s’ha posat en relleu el paper fonamental d’aquestes dones en la resistència i la defensa dels drets i les llibertats. Una jornada de justícia, història i record.