Vilafranca acull una conferència sobre la repressió a les dones als Ports

Vilafranca acollirà una jornada sobre «La repressió franquista sobre les dones de la comarca dels Ports. El cas de la vilafranquina Glòria Corbatón» el 8 de març a les 17:30 h a la Casa Social de Vilafranca.

La jornada comptarà amb la participació dels investigadors Joan Lluís Porcar, Narcís Tena i Júlia Meseguer exposaran el treball La Repressió franquista contra les dones dels Ports: Violència, control i sotmetiment. En el cas de Júlia per no poder assistir serà la seua germana Laia Meseguer qui exposarà el treball.

Els historiadors Juan Luis Porcar i Narcís Tena han analitzat des de la historiografia social i des de perspectiva de les classes populars la repressió que van sofrir moltes dones en la comarca dels Ports en la seua investigació.

Durant la conferència es revisarà com afectà la repressió franquista contra el col.lectiu femení dels Ports. Per sortir al carrer, reclamar els seus drets, fer política i viure en llibertat foren processades, denunciades, empresonades, estigmatitzades…

A més, veurem com Vilafranca fou el segon poble amb l’índex repressiu més alt de la comarca, el perquè, qui i quantes dones vilafranquines van patir la violència franquista. Coneixerem casos concrets, exponents del que va suposar la guerra civil i la repressió sobre les dones, com el llegat polític i de compromís social i cultural de Glòria Corbatón “La Corbatona”, de la miliciana antifeixista Concepción Guillem “La lleona de la Seu”, la dona de Baeta, i la història de patiment i exili viscuda per Carmen Monfort.

Violències físiques i psicològiques

Encara que quantitavament, la repressió franquista contra les dones fou menor, les violències físiques, psicològiques, morals, extrajudicials i vexatòries suposen danys qualitatius greus per a les dones repressaliades, les seues famílies i les generacions posteriors.

S’ha de parlar de les violacions i de totes aquestes violències que s’exerciren sobre les dones pel fet de ser-ho. Per dur a terme aquest estudi, Porcar i Tena han analitzat 19 sumaríssims de guerra individuals i 12 col·lectius.

Les dones van sofrir aquesta repressió de forma específica, perdent drets polítics i socials, reduïdes a la llar i submises. Sofriren empresonaments, humiliacions publiques. Per exemple, a algunes els van rapar els caps i les obligaven a passejar pels carrers.

Als Ports es compten amb 87 víctimes mortals de la repressió franquista, a més del cost de vides durant la guerra. També centenars de veïns i veïnes foren sotmesos a consells de guerra de sumaríssims, confiscacions, sancions, desterraments (prop de 800 veïns i veïnes can haver d’evacuar després de l’entrada de les tropes franquistes i alguns ja no tornaren; altres es van exiliar, com el morellà Julián Ortí), empresonaments o detencions, 98 dones concretament.

Els denunciants no necessitaven cap prova de les seues acusacions, convertint-se moltes vegades en venjances per motius personals. De fet, les autoritats animaven els veïns a realitzar aquestes denúncies.

Durant les declaracions dels acusats i acusades, eren sotmesos i sotmeses a fortes tortures, que, en ocasions, derivaven en declaracions forçades.

Encara que molts d’ells i elles no sabien el perquè de la seua detenció, molts acabaren amb penes de presó. La gran quantitat de presos va obligar a habilitar nous espais com a presons, com per exemple els magatzems Azamón a Vinaròs, el convent de Sant Francesc de Morella i la presó de Morella ubicada en l’edifici de l’ajuntament.

La repressió contra les dones va actuar també com a ferramenta per imposar el model de dona i feminitat que l’estat franquista defensava: la dona com a mare i esposa, res més.

A diferència de les repressions contra els homes, les dones van tindre que patir càstigs sexualitzats. Totes les dones que s’apropaven al model de dona republicana, considerades baix el model de milicianes, foren les víctimes del franquisme.

Aquestes dones es consideraven impures, desviades, pecadores. Entre altres abusos, els rapaven el cap, els feien ingerir oli de ricí, i les feien desfilar públicament pels pobles. La situació s’agreuja amb les violacions, la maternitat en les presons i l’apropiació del cos de la dona.

Les mares recluses sovint es quedaven amb els seus fills, fet que derivava en altes taxes de mortalitat infantil per condicions insalubres o desaparicions vinculades al tràfic de nens robats.

L’objectiu principal de la repressió era trencar els vincles familiars i desarrelar les dones dels seus entorns socials. Això es va aconseguir amb trasllats continuats a penals per tot l’Estat, allunyant-les de les seves famílies i dificultant-ne la reintegració comunitària.

Aquesta repressió era física, psicològica i de gènere, deixant seqüeles profundes. A la comarca dels Ports, la jurisdicció militar va exercir una repressió sistemàtica, amb detencions massives i judicis sumaríssims. Les denúncies, sovint motivades per enemistats personals, eren elaborades per autoritats locals, falangistes i la Guàrdia Civil.

En total, 40 dones van ser encausades en aquesta comarca, i altres 57 van aparèixer en informes sense ser formalment processades. Els procediments incloïen judicis col·lectius i consells de guerra, on s’imposaven penes severes, sovint
desproporcionades.

Aquestes accions buscaven eliminar qualsevol resistència al règim i silenciar les veus crítiques. Les conseqüències van ser devastadores: desintegració familiar, desmoralització i dificultats per reconstruir les seves vides després de la repressió.

Aquest estudi posa de manifest la crueltat del sistema franquista i la importància de mantenir viva la memòria històrica per honorar les víctimes i comprendre les arrels de les desigualtats actuals.

Les dones processades eren d’edats variades, des de joves de 18 o 20 anys, com Margarita Pla Miró el 1948 i Concha Gargallo López el 1938, fins a ancianes de 66 anys, com Isabel Balagué Michavila el 1938.

La majoria, però, tenien entre 20 i 30 anys, una edat de maduresa i politització per a dones nascudes entre 1900 i 1920. Cal destacar l’expedient de la vilafranquina la Corbatona, Glòria Corbatón. D’ella es diu que portava una pistola, que era propagandista, que assistia a mítins, que era una juerguista amb els homes d’esquerra, que era juguetona.

Veiem que, a més de les acusacions per temes polítics, a les dones se’ls acusava pel seu comportament. Un 68% de les processades sabia llegir, escriure i firmar, cosa que destaca el baix analfabetisme entre elles, resultat de l’expansió de l’ensenyament durant la República.