La “geografia del terror” i la “Llei de Fugues als Ports i Maestrat” de “Maquis i Masovers”

Lluís Ibañez ha tornat a Morella, de la mà del Centre d’Estudis, amb l’exposició “Maquis i Masovers. Geografia del terror. Llei de Fugues als Ports i Maestrat”. L’autor ens presenta, a través de documents, i imatges, la investigació que al llarg dels anys ha dut a terme prenen els fets i el paisatge com a referència, per explicar un temps fosc que s’ha volgut amagar de la memòria i on , durant molt de temps, sols una part, la dels guanyadors, ha contat la seva història.

La xarrada començava amb un clar exemple: la primera diapositiva mostrava una creu en un punt on un religiòs va ser assessinat a la guerra civil, i un poc més enllà un grup d’arbres, sense cap més marca, on 4 morellans van ser assassinats per la repressió franquista.

La presència de la guerrilla maqui en aquest territori, va provocar que la repressió franquista fora més cruel encara. No sols la van patir els maquis, els masovers, ben sovint sense relació amb eixe moviment de resistència, es van veure enmig de les dos forces, patint per un costat i per l’altre.

Estaven enmig la guàrdia civil del règim per un cantó, i els maquis per l’altre. Al final tant uns com els altres acabaven reprimint als masovers, que en alguns casos acabaven pagant en la seua vida només per ser sospitosos d’ajudar a la guerrilla, i sense dret a cap judici.

Malgrat això cal submergir-se en una sèrie d’arxius, fins fa poc també amagats, per conèixer eixos fets, ja que la historia, com sol passar, l’han escrit els guanyadors.

Ibañez explica que, històricament, hi ha tres moment en aquests fets: el silenci de la generació que ho ha patit, l’oblit de la generació de després, i les ganes i necessitat de coneixement de la tercera generació, dels nets; ara estem en eixe moment.