Els organitzadors de l’Early Music Morella ja tenen la Medalla del CVC

En la societat valenciana hi ha una intensa vida musical, “ho veiem cada dia a través de múltiples manifestacions de tota classe, des de l’últim poblet a les grans sales de concerts. Però això no significa automàticament que algunes d’estes manifestacions reben prou suport ni el reconeixement que es mereixen”. És el cas de la Capella de Ministrers.

Capella de Ministrers “ens fa sentir orgullosos als valencians”, apunten des del Consell Valencià de cultura, “perquè falta que la nostra societat faça seu el fastuós llegat artístic que ens està oferint des de 1987. El que ha aconseguit esta formació musical és fruit d’un treball immens i constant. Primer, de recerca; segon, de competència intel·lectual; i tercer, de qualitat interpretativa. Totes estes virtuts l’han convertida en una agrupació valorada, coneguda i reconeguda arreu del món, al nivell de les millors en el camp de què s’ocupa: la música des de l’any 1000 fins al segle XVIII, a partir de la produïda des de la Corona d’Aragó i arreplegant totes les influències de les cultures musicals veïnes”.

Sabent tot això, el Consell Valencià de Cultura va decidir atorgar-los la Medalla d’Honor de la institució en la persona de Carles Magraner, creador i director de la formació, “a més de formar part de l’organització del festival de música medieval i renaixentista Early Music Morella. La Medalla solament es concedeix a autors o grups de contrastada i indiscutible qualitat i de llarga trajectòria. El CVC creu arribat el moment que, d’una vegada per totes, la societat valenciana i les institucions que la representen valoren com es mereix el treball de la Capella, i que això puga fer un efecte tracció d’altres formacions musicals que es dediquen a la música culta”.

L’acte ha començat a les 12 del migdia, amb la Sala de Plens i el vestíbul de Forcalló. Després de les paraules de benvinguda de Dolors Pedrós, presidenta del CVC, i de la lectura de l’acta oficial de concessió per part del secretari Jesús Huguet, el músic Vicent Torrent, membre de la institució, ha presentat la Capella de Ministrers i ha justificat el reconeixement d’avui en forma de laudatio.

Torrent ha parlat de l’excel·lència i la singularitat de la formació, constatades en els 68 enregistraments des que es va crear, els més de 1500 concerts i en els projectes culturals d’iniciativa pròpia, com ara la reconstrucció d’instruments trobats en les pintures del presbiteri de la catedral de València quan es van restaurar, la creació de l’Acadèmia per a Joves Músics, la reposició del Cant de la Sibil·la a la catedral de València des de 2012, el Centre Internacional de la Música o els Cursos de Morella, que ja van per la 12 edició.

Carles Magraner, en primer lloc, ha anomenat un per un els músics de la formació presents en la sala, i també alguns que no estaven i que han contribuït, com ha dit, “a posar València en el món”. Ha remarcat que la Capella intenta “restaurar la música del passat per a portar-la als nostres contemporanis en un moment en què es valora més que mai l’antic”. Fins i fins i tot ha anomenat la nostra com la “Societat de la Restauració”. Això li ha servit per a reivindicar el valor de la Fonoteca de Materials de què disposa l’IVC i la necessitat que tinga continuïtat.

Magraner també ha reivindicat “la manera de comprendre la música dels autors del passat, la que passava de pares a fills, sense divos: treballadors artesanals, amb instruments d’afinacions distintes, singulars, en cada lloc”. I ha apuntat la “línia molt fràgil” que separa la música tradicional de la culta, amb influències en els dos sentits que les fan evolucionar. És esta evolució, ha dit, “fonamental per a la Capella de Ministrers”.

Després de la firma en el Llibre d’Honor del CVC i del lliurament de la Medalla, Carles Magraner s’ha traslladat al vestíbul de Forcalló, on l’esperaven els músics de Capella. Han tocat i cantat Folies de les Caterines, Mareta i Tocs de Morella: gegants, traspassat i albades. Amb això i entre l’aplaudiment del públic s’ha tancat l’acte.