Desenvolupen una eina per a la valoració remota de pacients d’entorns rurals
Nel·lo Monfort és l'investigador principal del projecte per part de Fisabio
Investigadors de l’institut VRAIN de la Universitat Politècnica de València (UPV), al costat de la Fundació Fisabio (entitat dependent de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública), han desenvolupat el prototip d’una eina per a la valoració mèdica de pacients de manera remota en entorns rurals sense assistència presencial en el moment de la consulta.
L’eina utilitza tecnologia d’Internet of Things (IoT) per a comunicar-se amb dispositius de mesura com a termòmetre, glucómetro, pulsioxímetre o tensiòmetre. Aquesta eina consisteix en una aplicació connectada a una tauleta que es comunica també en el núvol i permet monitorar al pacient. Des de la seua ubicació, el doctor/a pot realitzar una vídeo-consulta amb el pacient i veure les mesures d’aquest, ajudat en tot moment per un auxiliar metge. D’aquesta manera pot portar un control del pacient, en cas de crònics, o diagnosticar en remot, així com la dispensació de medicines.
A diferència de la cita telefònica, que limita la precisió de la valoració i en la qual l’experiència del pacient no resulta del tot satisfactòria, aquesta eina millora diversos aspectes. D’una banda, una assistència del pacient més rigorosa i precisa. I per un altre, un monitoratge dels pacients més freqüent i amb un registre centralitzat de les mesures històriques.
“La idea és que l’eina servisca per a fer un primer diagnòstic per a detectar si es requereix emergència o no, i en aqueix cas desplaçar a un equip mèdic. També s’utilitza la cambra per a fer videoconferències i que el pacient senta major proximitat. El següent pas seria incorporar una càmera d’alta precisió per a poder veure i valorar qüestions relacionades amb dermatologia”, explica l’investigador principal d’aquest projecte en l’institut VRAIN de la UPV, Juan Miguel Alberola.
Nel·lo Monfort, metge de Vallibona i Castell de Cabres, coordinador del Centre de Salut de Morella i investigador principal del projecte per part de Fisabio, afirma que “el dispositiu pot millorar l’accessibilitat i equitat del sistema sanitari públic de la població rural més remota així com prioritzar desplaçaments de professionals o pacients quan siga necessari. D’altra banda, el manteniment de recursos i serveis en la ruralitat reverteix la inequidtat territorial i les desigualtats en salut, causes importants del despoblament”.
Nel·lo Monfort és metge
Mobilitat de
les zones rurals
En aquest sentit, Juan Miguel Alberola, investigador de l’institut VRAIN de la UPV afig que “el problema fonamental que existeix en les zones rurals és la mobilitat. En aquestes zones tenen un únic metge per a diversos pobles xicotets i només va als consultoris auxiliars dos dies a la setmana. Quan hi ha un cas urgent, és el pacient el que s’ha de desplaçar al centre de salut més pròxim que sol ser una persona d’edat avançada i ha d’anar per carreteres que es troben en mal estat, sobretot a l’hivern”.
La despoblació rural és una amenaça per a la població europea. S’estima que la caiguda de la població rural a Espanya se situa entorn del 40% des de 1950 i es preveu una reducció més freqüent en les dues pròximes dècades. En les zones rurals, la població sol ser de major edat que en les zones urbanes i començarà a disminuir lentament en la dècada vinent. Aquesta despoblació té implicacions en serveis com els sanitaris que es veuen reduïts en entorns rurals.
En la Comunitat Valenciana existeixen entorns rurals com la comarca dels Ports que connecta a 7.075 habitants distribuïts en 17 municipis i que en la seua gran majoria es tracta de població envellida i dispersa.
Aquesta situació, tal com subratlla Juan Miguel Alberola “fa necessari oferir un sistema d’assistència sanitari remot de gran qualitat per a pacients de zones rurals. En els pròxims anys, la teleassistència o telemedicina, sobretot arran de la COVID-19, es desenvoluparà per a oferir una assistència de major qualitat i precisió que la trucada telefònica. La IA mai podrà substituir a una persona però serà molt més precisa que una crida”.
VRAIN
L’Institut Universitari Valencià d’Investigació en Intel·ligència Artificial -Valencian Research Institute for Artificial Intelligence- (VRAIN) de la UPV està integrat per huit grups d’investigació que compten amb més de 30 anys d’experiència en diferents línies d’investigació en IA.
El procés de creació de VRAIN va començar en 2019, fruit de la unió de sis grups investigadors. En 2020, es va fusionar amb el Centre d’Investigació en Mètodes de Producció de Programari PROS i en 2021 es va constituir finalment com a Institut Universitari d’Investigació amb l’aprovació de la Generalitat Valenciana.
En l’actualitat, compta amb 130 investigadors dividits en nou àrees d’investigació. Aquestes nou àrees sobre les quals gira la seua activitat investigadora fan que els seus desenvolupaments s’apliquen a un gran nombre de sectors estratègics com a salut, mobilitat, ciències de la terra, ciutats intel·ligents, educació, xarxes socials, agricultura, indústria, privacitat/seguretat, robots autònoms, serveis i energia, i sostenibilitat ambiental entre altres.
Aquestes activitats han sigut finançades per més de 128 projectes obtinguts mitjançant finançament competitiu, principalment de la Unió Europea, però també del Pla Nacional d’Investigació, el Pla Valencià d’Investigació i Projectes de Transferència de Tecnologia.
