El crani del Papa Lluna revela que va tindre “una ment privilegiada” i que va morir als 95 anys

El Castell de Peníscola ha tancat amb èxit les jornades acadèmiques commemoratives del VI centenari de la mort del Papa Lluna, que s’han celebrat aquest cap de setmana en la qual va ser seu papal de Benet XIII amb valuoses aportacions d’una elit d’experts en el personatge i en l’època.

Impulsades per la Diputació de Castelló, amb la col·laboració dels ajuntaments de Peníscola i d’Illueca, les jornades han comptat amb dues grans primícies aportades pel doctor Salvador Baena, especialista en medicina forense, que s’ha fet eco de pautes de comportament del pontífex sobre la base de les últimes investigacions del crani exposat actualment en una exposició del Museu Alma mater de Saragossa.

Segons el doctor Salvador Baena, els escàners d’última generació del crani han revelat, sense cap gènere de dubtes, que el Papa Lluna era destre i, a tenor dels estudis obtinguts del còrtex prefrontal, va morir a l’edat de 95 anys amb tota la seua ‘reserva cognitiva’, és a dir, que va mantindre la seua intel·ligència i lucidesa fins al final, per la qual cosa «tenia una ment privilegiada»

El catedràtic en Història de l’Art Josep Antoni i Pitarch va revelar, per part seua, el contingut de documents antics, que demostren fefaentment qui va ser el constructor templer del castell i la seua procedència. Sobre aquest tema,el catedràtic ha revelat que Ramón Pons l’arquitecte templer que, vingut de terres del Rosselló, va ser la persona designada per a construir la gran fortalesa de Peníscola.

Totes les ponències es publicaran en unes actes per part del Servei de Publicacions de la Diputació Provincial, àrea inclosa en el departament de Cultura que gestiona la diputada Ruth Sanz.

Derogar
l’excomunió

Les jornades han comptat també amb la seua part reivindicativa, sol·licitant que siga derogada l’excomunió de Benet XIII. En paraules de J. Bautista Simó, president de l’Associació Amics del Papa Lluna, “no hi ha persona que trobe en Benet XIII un error en els seus plantejaments jurídics ni en els seus comportaments: hauria de ser retirada l’excomunió; era un bon catòlic”.

El fermall d’or va ser una reproducció culinària de l’època a càrrec de la prestigiosa cuinera Carmen Guillemot que es va poder degustar en les antigues cuines de l’edifici medieval. Guillemot es va basar en un equip d’assessors històrics, arribats recentment dels Arxius Secrets Vaticans, per a elaborar els plats medievals que se servien en la taula de Pedro de Lluna i els seus il·lustres reunits.

“El personatge val la pena”, ha sintetitzat Ester Forner, directora del Castell i coordinadora d’una jornades que han comptat amb el suport i finançament de la Diputació de Castelló.