La Generalitat dona llum verda al parc solar de la Llàcua i Campello

La Generalitat Valenciana ha publicat aquest divendres la declaració d’impacte ambiental favorable per a la construcció del parc solar de la Llàcua i Campello en dues zones separades. En la primera zona, situada més al sud, el recinte es correspon segons el cadastre amb la parcel·la 19 del polígon 42 i la 12 del polígon 43, i en la zona del Campello els dos recintes se situen en les parcel·les 7, 8 i 11 del polígon 45. Això suposa, de facte, que l’empresa promotora, Acciona, ja pot construir sense pràcticament impediments una planta solar de 49,980 megawatts a la Llàcia i Campello i la de exactament els mateixos megawatts dels Llivis aprovada fa dues setmanes.

La superfície total vinculada a aquests parcs és ja de 605,05 hectàrees mentre que el casc històric de Morella on viu la major part de la població tan sols té 15 hectàrees de terreny. Això suposa que la planta solar ocupa una extensió 40 vegades més gran que tot el poble de Morella. A més, la longitud total de la tanca, tenint en compte sols els tres recintes de Llàcua i Campello, serà de 7,26 km de valla. Per a l’execució del projecte l’empresa preveu un condicionament previ del terreny mitjançant rebuig i desbrossament de les àrees on se situen els panells i desmunt de la zona d’instal·lacions i transformadors, obertura de rases per al cablejat, creació de vials (tant perimetrals com d’enllaç i interiors), així com el desenvolupament d’una xarxa de drenatge d’aquests i perimetral a la instal·lació el que suposarà un elevadíssim impacte ambiental en la zona.

A la declaració publicada no consten les respostes de l’empresa als propietaris i administracions afectades i tot i que no es declarara aquesta planta com a utilitat pública, amb el que l’empresa podria expropiar als propietaris que no vulguen cedir les seues terres per a aquest fi, es deixa la porta oberta a poder fer-ho si els propietaris no volen cedir les seues terres. D’aquesta manera, l’empresa torna a assegurar que ja té el 81% de les terres aparaulades amb els seus propietaris, casualment el mateix percentatge que en la planta dels Llivis. Però hi ha terres que pertanyen a ramaders que no volen que les seues parcel·les es converteixen en una planta industrial de creació d’energia canviant la fisonomia, la utilitat i la viabilitat ecològica dels terrenys. Aquests propietaris han reclamat a l’administració que no se’ls expropie el que és seu preguntant-se en públic el per què tenen més dret els d’una gran multinacional que ells per les terres que porten dècades cultivant i cuidant.

La zona afectada per les plaques es centra en zones de cultiu de cereal, pastures i també zona es de bosc i matoll baix. Però això ho haurien de permetre les administracions, ja que per exemple s’hauria de canviar igualment que en el cas dels Llivis el pla general d’ordenació urbana per part de l’Ajuntament de Morella i donar la llicencia d’obres també per part del consistori. Tot i això, consta informe de compatibilitat urbanística de l’Ajuntament de Morella, de 22 d’octubre de 2020 elaborat per l’arquitecte municipal, indicant la compatibilitat amb el Pla general de Morella.

Aquesta planta ocuparia terrenys del mas de Donís, Mas de Gisbert, Mas de Planet, Mas Gran, Campello, la Torre Querol, el mas de Racó, o la Torrescuela. A més de les plaques, també s’haurien de fer les línies d’evacuació creuant per tot el Moll fins arribar a Fraiximeno de la qual part aniria soterrada i part en suports aeris. En aquest punt està tot molt confós, ja que en l’anterior resolució s’especificava que la línia havia de ser soterrada mentre que ara posa parta aèries quan la línia és la mateixa.

Les dues plantes fotovoltaiques abastirien d’electricitat a 22.942 famílies, quan sumant tota la comarca segons l’INE es calcula que hi hauria unes 2.800 famílies. Això suposaria que en el cas de que l’energia fora per a la comarca, el 87% de la mateixa sobraria, però és una hipòtesi, ja que aquesta va directa a la costa. La part positiva d’aquesta desfeta mediambiental serien, segons els promotors els llocs de treball, però no pensa el mateix el Banc d’Espanya qui en un informe recent assegura que les plantes d’energia eòlica i fotovoltaica destrueixen més treball del que creen, ja que es controlen a distància pel que no fan falta treballadors en la zona més que en el moment de la construcció. Segons aquests estudis una planta fotovoltaica genera zero llocs de treball fixes en la zona una vegada està implantada.

Ara els ramaders que cultiven aquestes terres han explicat a Nord fora de càmera que s’enfronten a un greu problema, no tindre prou terreny per accedir a les ajudes europees de la PAC. I sense elles, les explotacions deixarien de ser viables el que provocaria la destrucció de llocs de treball en aquesta zona afectant greument al despoblament.