La darrera xumenera de la tèrmica d’Andorra ja és història

Així ha caigut fa uns minuts la famosa xumenera de la central tèrmica d’Andorra. Ho ha fet, segons explicaven els experts, com quan es tala un arbre, com tots aquells que va cremar amb l’àcid que expulsava de la crema de carbó als anys 80 i que va deixar la comarca dels Ports amb boscos marrons per la mort de milers de plantes. Un fet que va fer posicionar aquesta central tèrmica com a enemic número 1 de la comarca fins que es van pal·liar algunes emissions.

No obstant això, la xumerera més alta d’Europa, amb 343 metres d’alçada, va seguir trinat a l’atmosfera milers de tones de gasos d’efecte hivernacle que passaven també per aquesta zona. Ara, i després de 42 anys en peu, la seua propietària, Endesa, l’ha enderrocada. I ho ha fet a pesar de les nombroses peticions d’alguns partits polítics i de molts ciutadans de la zona que la volien conservar, inclús turistificar, com a emblema de la zona industrial i minera.

Tot i que el tancament de la central es va produir en juny de 2020, complint amb les directrius d’Europa per la descarbonització del continent, fou fa nou mesos quan es van vore els primers efectes amb l’ensorrament de les tres torres de refrigeració com els vam mostrar en aquest informatiu. Des d’aquell moment moltes han estat les peticions per a que es conservara el que és la tercera estructura més alta d’Espanya amb 343 metres d’alçada, més alta fins i tot que la Torre Eiffel de París. Però l’empresa va assegurar que costava massa milions d’euros el seu manteniment i que procediria l’enderroc.

Ara, Andorra, una ciutat que ha viscut una esplendorosa economia local durant quatre dècades, veu amb preocupació el seu futur sense aconseguir enlloc els llocs de treball que oferia aquesta central en les energies renovables que allí s’estan ubicant. D’altra banda, els Ports respira tranquil sabent que la qualitat de l’aire d’aquesta zona ja no es veurà mai més compromesa per aquesta planta d’energia. Nosaltres, també hem volgut veure la perspectiva de la caiguda de la xumenera però des de la nostra zona.

Així s’ha vist des de Torre Miró quan en uns instants ha desaparegut aquella senyal que tots els conductors veien passant per aquesta zona i que a vegades feia un poc de far en el camí. El més curiós arriba entre la diferencia de la imatge i el so, el qual per la llunyania de la explosió arriba més d’un minut després de que vegem com es cau aquesta xumenera.