La processionària comença a devorar pins i amenaça urticària a persones i animals

La processionària torna a començar la temporada de màxima activitat del seu cicle de vida anual als pinars dels Ports. Tot i que en alguns llocs ja ho estan fent, en les pròximes setmanes aquestes erugues urticants baixaran com cada any dels pins per a soterrar-se i transformar-se després en papallones nocturnes. Però de moment, les larves depositades durant la tardor a les fulles de les coníferes ja s’han convertit en erugues defoliadores que devoren a vegades de forma espectacular els exemplars més afectats. Alguns, com aquests de les vores de Vilafranca, ja no tenen quasi cap acícula. Els arbres en zones urbanes solen ser els més afectats degut a la manca de depredadors i de biodiversitat d’espècies que sí trobem enmig dels pinars que tot i que a vegades també són greument afectats, solen lluitar més fàcilment contra aquesta plaga. Enguany en un poc menys d’activitat que altres temporades passades.

Però actualment els pinars de la comarca contenen milions d’aquestes erugues que completen el seu cicle vital sense impediments degut a la manca de fred en la seua fase larvària al novembre, i l’escassetat de depredadors. Segons tots els estudis científics el canvi climàtic ha propiciat que la processionària o Thaumetopoea pityocampa augmente exponencialment el nombre d’individus que any rere any devoren els pinars i posant en perill a persones i animals. Aquesta plaga, pròpia de zones amb pinars, temperatures suaus i un baix nivell d’humitat, ha colonitzat moltes de les zones boscoses d’Espanya i d’altres països d’Europa, especialment aquelles en les quals predomina el Pinus Nigra i Pinus sylvestris, les espècies més afectades. I ho ha fet en Espanya especialment perquè és una espècie endèmica de la península Ibérica i amb un paper clau en els ecosistemes convertint-se com a font d’aliment de moltes aus. El problema és quan aquesta es converteix en plaga per la gegant extensió del pi com a repoblador forestal i temperatures favorables. Tanta és actualment la quantitat que no hi ha prou depredadors per tant d’insecte. Ara, aquestes s’estan desplaçant cap al nord afectant ja a França i Alemanya on fan veritables destrosses i on ja són una preocupació per als conservacionistes. Però no sols està pujant en latitud, també en altitud, ja que com no fa fred van colonitzant pinars cada com més elevats arribant ja a 2.300 metres en Andalusia o 1.800 en Catalunya.

Aquesta plaga ja porta uns anys afectant més fortament de l’habitual als pinars dels Ports, i enguany no ha estat diferent. Les escasses baixes temperatures d’aquesta tardor i hivern, provoquen en primera instància que als mesos de novembre i desembre no es gelen les larves i ous d’aquests insectes el que els permet ja crear les típiques bosses que els protegeixen de temperatures baixíssimes. Una vegada ja tenen aquesta bossa tan sols gelades amb aigua d’almenys 10ºC/ -12ºC (llindar en el que moren les larves) serien capaces de penetrar la paret protectora i acabar amb la seua vida. En aquestes muntanyes les afeccions són molt evidents i visibles a simple vista com en aquests pinars a les vores Cinctorres, una de les zones més afectades enguany. En altres llocs, com l’Alameda de Morella, ja no passa, una vegada a l’any es fumiga tot el pinar.

El perill d’aquests és màxim en zones d’oci per a persones i animals de companyia com els gossos. La seua curiositat els pot portar a olorar o tocar amb la boca i la llengua les llargues filades de les erugues, cosa que els pot provocar des d’una amputació de part de la llengua fins a la mort de l’animal per l’elevada toxicitat dels milers d’agulles o pels urticants de cada insecte. En humans les afeccions greus són molt escasses i les més habituals són reaccions al·lèrgiques de la pell sense que això supose un risc per la salut, tot i això, s’han de prendre precaucions especialment en els més menuts per evitar el contacte amb els insectes, els seus nius, o els arbres infectats, també amb l’aire dintre dels pinars que pot arrossegar les partícules urticants procedents de les bosses.

L’afecció en els pins és menys del que sembla, tot i que queden en ocasions completament defoliats el que no els provoca a mort però sí un fort debilitament davant altres malalties i un aspecte fúnebre.

Les solucions en un medi controlat són fumigació o recollida manual de les bosses, però en l’àmbit forestal ha de ser a gran escala i cap d’elles és infal·lible. Una seria la repoblació de depredadors naturals com a Mallerenga Carbonera, la Mallerenga Blava, la Merla o la Putput entre d’altres, molt complicada als Ports perquè en aquesta època encara no han iniciat el seu cicle anual. Altres mètodes serien la instal·lació de trampes amb feromones, la instal·lació de nius per a aus insectívores i rats penats, i la fumigació amb insecticides microbiològics com el Bacillus thuringiensis. També es poden col·locar barreres físiques a cada un dels troncs, o realitzar fumigacions en estat larvari, menys habitual i recomanable per la toxicitat dels insecticides químics i la resistència adaptada dels insectes.

Altres mesures serien sols tindre tipus de pins resistents a la plaga, però aquesta no és ni viable ni acceptada. La més valorada pels experts és la que aporta l’Associació Espanyola d’Ecologia Terrestre qui va més enllà i proposa una actuació sobre el medi en compte d’actuar sobre la plaga. Les actuacions serien acabar amb els boscos homogenis per propiciar l’aparició d’uns nous pinars amb diferents espècies arbustives i arbòries que facen més resistent el bosc a les plagues, ja que actualment 34,5% de la massa forestal d’Espanya és exclusivament pinar i més del 50% és pinar mixt amb altres espècies. Tot i això, per ara continuem veient un any més com aquests insectes compleixen el seu cicle anual augmentant en nombre i capacitat destructiva any a any.