Tots els nous parcs eòlics aprovats per la Generalitat a la província estan als Ports

El dia 25 de gener era la data clau per a saber si arribarien o no nous parcs eòlics als Ports i per saber si arribarien les plantes solars. La Generalitat Valenciana havia de pronunciar-se abans d’aquesta data perquè es donaren els permisos pertinents. El dia 24 donaven a conèixer que Sorita i Morella sí que albergarien 9 nous aerogeneradors en la zona de la serra de Bernús, però que a priori es lliurava dels que Med Wind Energy volia ubicar just al darrere de Morella.

Això ho feia de forma oficial en traure una segona fase d’exposició pública d’aquest projecte pels grans canvis que s’havien presentat, però per a la resta de projectes dels Ports no s’ha conegut encara de forma oficial cap novetat, ja que cap d’ells han estat exposats al Diari Oficial de la Generalitat. Es coneix d’aquesta manera per fons del Consell i pel que publiquen la resta de mitjans de comunicació com la Cadena Ser afirmant que tots els altres projectes a la comarca han estat aprovats sense contemplacions. Això suposaria, que Portell de Morella, Olocau del Rey, La Mata de Morella, Todolella, Ares del Maestrat, Vilafranca del Cid, Castellfort, Sorita i Morella albergarien quasi 50 nous aerogeneradors més grans i més potents que els actuals. Per ubicar-los haurien de fer desenes de quilòmetres de pistes forestals ampliades pel pas dels camions, desforestació de boscos, creació de talussos per la seua ubicació i centenars de quilòmetres de cablejats. El govern del botànic hauria aprovat ja els parcs de Torre Miró III, Arriello III, Muela de Todolella II, Muela de Todolella III, i Cabrillas II amb una potència total de quasi 155 megawatts, un 96% més del que necessitaria la comarca per abastir d’electricitat totes les llars segons les dades de poblament. Aquests parcs abastiran a més de 68.826 famílies de la costa de Castelló i València mentre que l’energia consumida als Ports segueix venint d’altres indrets segons apunten les empreses subministradores.

Però aquest no és l’únic projecte que pareix aprovat a hores d’ara sense que la Generalitat publique res. Ja que Morella albergaria finalment les dues plantes solars més grans de la província de Castelló i de les més grans de tot el País Valencià. D’aquesta manera, el govern valencià hauria aprovat també les dues plantes fotovoltaiques de 40 megawatts cada una en els Llivis i la Llàcua. Aquestes abastirien d’electricitat a 22.942 famílies, quan sumant tota la comarca segons l’INE es calcula que hi hauria unes 2.800 famílies. Això suposaria que en el cas de que l’energia fora per a la comarca, el 87% de la mateixa sobraria, però és una hipòtesi, ja que aquesta (com en els molins) va directa a la Plana. Aquestes també tindrien una gran afecció per a la zona, ja que canviaria per complet el paisatge mil·lenari i acabaria amb la feina dels veïns que viuen de llaurar, sembrar bancals i pasturar els terrenys que passarien a convertir-se en sòl industrial, un fet que hauria de canviar l’Ajuntament de Morella en el Pla General d’Ordenació Urbana per afavorir la seua construcció.

Tot això a pesar de l’oposició frontal de quasi tots els propietaris dels masos del Moll de Morella per on l’empresa promotora, Acciona, vol passar una línia d’alta tensió per evacuar l’energia fins a la subestació de Fraiximeno, una línia més arribant a una zona declarada ja com a saturada i que continua rebent projectes que afecten la forma de vida de les persones, també a la salut en els problemes demostrats de càncer i altres patologies que provoquen aquestes línies, a la destrucció del paisatge, el calfament i pèrdua de nutrients i utilitat de la terra, la desforestació de boscos i la pèrdua de treball de les persones afectades afavorint el despoblament. Així ho denuncien les associacions d’afectats com la Plataforma per la Ubicació Racional de les Energies Renovables, però també ho fa el Banc d’Espanya qui en un informe recent assegura que les plantes d’energia eòlica i fotovoltaica destrueixen més treball del que creen, ja que es controlen a distància pel que no fan falta treballadors en la zona més que en el moment de la construcció. També apareix el problema de l’abandó de les terres i del pasturatge i l’afavoriment d’incendis forestals.

A tots aquests projectes s’ha de sumar la MAT que ja s’està construint entre Morella i Almassora per part de Red Elèctrica, que tot i tindre part de companyia elèctrica pública, els interessos privats mouen les seues accions. Tot per transportar l’energia a la costa en compte de generar-la allà, amb el que segons afirmen des de la plataforma de No a la MAT es perd un 30% de la mateixa. També hi ha la MAT que Forestalia vol construir i ja té aprovada pel ministeri sense cap tipus d’exposició pública ni possibilitat d’al·legacions al projecte des de Terol fins a Fraiximeno desfent els termes de Portell i Cinctorres (i el Maestrazgo). És en aquest punt on més moviment polític està havent-hi, ja que als Ports sembla que ningú s’atreveixi a plantar-li cara a les grans energètiques. Allí, Teruel Existe s’ha convertit en l’agrupació defensora de tots els veïns d’Aragó que volen mantenir la seua manera de viure i el seu paisatge que a més està declarat en gran part amb la màxima protecció mediambiental dins la Red Natura 2000. Una màxima protecció que fins ara ha impedit la major part de les accions dels veïns per construcció o agricultura, però que ara no impedeix aquest projecte tot i que la ministra de Transició Ecològica Teresa Ribera, va assegurar fa uns mesos que no s’ubicarien plantes en punts d’aquest nivell de protecció. “A canvi”, des del govern central s’ha eliminat recentment la necessitat de fer un estudi d’impacte ambiental per la ubicació de noves plantes, pel que en el futur prevaldrà qualsevol planta d’energia renovable a l’ús que tinga en eixe moment el sòl, ja siga un camp de blat, com de vinya, oliveres, o tarongers. Aquest fet, segons l’Associació Espanyola d’Avaluació d’Impacte Ambiental suposarà “desmantellar l’entramat jurídic-normatiu que representa l’Avaluació Ambiental com a instrument de protecció ambiental i social, eliminant les eines de salvaguarda de què es disposava per a aconseguir que els projectes d’energies renovables s’aprovessin amb unes mínimes garanties de protecció i sostenibilitat”. A més, asseguren que “s’obvia el més mínim Principi de Precaució, d’aplicació generalitzada a tot el món civilitzat des de la Cimera de Rio de 1992, eliminant la possibilitat que la ciutadania participe en els processos d’autorització d’aquests projectes de gran transcendència territorial i social”.

Per ara, l’únic partit que ha votat en contra d’aquesta normativa ha estat Teruel Existe des d’on s’assegura que l’Espanya buida s’està convertint en “territori de sacrifici” per aconseguir energia barata. El seu màxim dirigent, Tomás Guitarte, assegura que “pagar a un Ajuntament o un propietari no suposa desenvolupar una zona que perdrà població més ràpidament. El que semblava una oportunitat pel desenvolupament d’aquest territori creant xarxes locals d’energia i autoconsum seguint el model alemany, acabarà amb la riquesa ambiental del territori per aportar riquesa a les grans empreses especuladores i als fons d’inversió internacionals”.