Consulta totes les claus del nou curs a la Comunitat Valenciana

La consellera d’Educació, Cultura i Esport, Raquel Tamarit, i el secretari autonòmic Miguel Soler, acompanyats per l’equip directiu d’Educació, han presentat el curs 2022-2023, que arranca el pròxim dilluns 12 de setembre amb 78.659 docents i una previsió de 803.860 alumnes d’Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i FP.

Pel que fa a l’alumnat, la xifra puja un 0,2 % respecte al curs passat. Són 1.858 alumnes més. La consellera Tamarit ha explicitat les raons que donen sentit a aquesta pujada: “La xifra puja, fonamentalment, en les etapes educatives postobligatòries: Batxillerat i FP. Això és conseqüència que estem combatent l’abandonament escolar. Quan l’alumnat acaba l’ESO opta per Batxillerat o FP i, a més, en aquest últim cas, l’increment és significatiu perquè moltes persones de major edat estan tornant a estudiar i pujant al tren de l’FP, ja que saben que amb aquesta formació tenen moltes possibilitats de trobar faena amb condicions de treball dignes”.

Més professorat:
millor atenció educativa

Pel que fa al professorat, la consellera Raquel Tamarit ha explicat que “augmentem la plantilla de companys i companyes en un 1 % respecte al curs passat. Es tracta de 78.659 docents i crec que és significatiu que fem balanç perquè en són 14.839 més que abans de governar el Botànic. Aquest increment de docents d’un 23 % des que gestionem la Conselleria ha sigut fonamental per a nosaltres durant tots aquests anys”.

“D’aquesta manera, comptem amb 1 mestre/a de mitjana per cada 12 alumnes en escoles i 1 professor/a de mitjana per cada 10 alumnes en instituts”, ha emfatitzat la titular d’Educació.

Previsió de 31 centres educatius nous construïts durant el curs

Pel que fa a la construcció i la millora de centres educatius, la consellera Tamarit ha recordat que “el 12 de setembre els 3.600 alumnes de 10 centres educatius acudiran a les seues noves aules. A més, tenim la previsió que 21 dels centres educatius que estem construint actualment estiguen acabats durant el curs”.

En aquest marc, Raquel Tamarit ha comentat que “si hui mateix feu un tomb de nord a sud i d’est a oest del nostre territori, veureu que tenim en marxa un total de 158 obres de construcció nova, ampliació o millora de centres educatius. Això no només dignifica l’educació pública, també genera llocs de treball en el sector de la construcció: 10.000 persones estan actualment treballant en la construcció d’escoles i instituts”.

També s’ha fet un balanç que suma les obres acabades i actualment en marxa en 8 cursos: “Es tracta de 507 actuacions que han generat i generen 17.600 llocs de treball en l’obra”.

La consellera ha volgut remarcar que “el nostre afany no se centra només en la millora de les infraestructures escolars, sinó que els centres que construïm atenen paràmetres de sostenibilitat mediambiental, d’eficiència i estalvi energètic, així com a dissenys d’espais més en consonància amb les necessitats de com es comença a treballar ara a les aules”.

En relació amb la sostenibilitat mediambiental, s’ha destacat el programa ‘Zero, energia de proximitat’, mitjançant el qual arrancarà el muntatge de plaques fotovoltaiques en 114 instituts, que els permetrà ser autosuficients energèticament i, a més, generar excedent elèctric provinent d’energia neta i renovable.

Universalització de l’escolarització gratuïta
en Infantil de 2 anys

Pel que fa a la reducció de les despeses familiars i la promoció de la igualtat d’oportunitats en la tornada a classe, Raquel Tamarit ha detallat tres eixos que insisteixen en aquests aspectes: el menjador escolar, Xarxa Llibres i l’etapa educativa de 0-3 anys.

Aquest curs es preveuen 145.000 alumnes beneficiaris de la beca menjador: “Des de fa huit cursos l’augment de la inversió ha sigut d’un 43,6 % fins a arribar als 75,4 milions d’euros d’aquest curs, i l’alumnat beneficiari ha pujat un 75 % en huit cursos. Perquè s’entenga bé: tenim més de 62.000 alumnes més que es beneficien de la beca menjador que quan vam arribar”, ha dit Tamarit i ha continuat: “A més, estem dissenyant un programa pilot basat a facilitar desdejunis saludables gratuïts en centres educatius amb índexs alts d’alumnat vulnerable des del punt de vista socioeconòmic”.

“En la mateixa línia s’està actuant amb Xarxa Llibres, un programa més que consolidat amb 460.000 alumnes de Primària i d’ESO que s’estalvien uns 300 euros cadascun en la compra d’aquest material bàsic. Totes les famílies que volen optar pels bancs dels seus centres tenen la gratuïtat assegurada i la immensa majoria ho fan”, ha comentat la consellera.

Així mateix, Raquel Tamarit s’ha detingut a explicar “l’impacte més que positiu des del punt de vista educatiu i social que ha tingut la universalització de la gratuïtat de l’escolarització de xiquets i xiquetes de 2 anys.”

“Malgrat la intensa davallada de la natalitat en l’última dècada, l’augment d’alumnes escolaritzats en tot el tram 0-3 anys és una realitat i molt especialment en el tram de 2 anys, el que més demanden les famílies. Això és ja una realitat gràcies al fet que, en cursos passats, vam activar una sèrie de mesures que aquest curs es generalitzen amb la gratuïtat universal de l’escolarització en aquest tram d’edat”, ha valorat la consellera Tamarit.

“La comparativa mostra la repercussió social positiva que ha generat. L’any 2015, en Infantil de 2 anys, del total de població de 2 anys, hi havia un 42,8 % d’escolaritzats. Aquest curs tenim un 82,8 % d’alumnat de 2 anys escolaritzat del total de xiquetes i xiquets d’aquesta edat. Hem pujat la taxa d’escolarització 40 punts”, ha afirmat la consellera.

FP: garantia
d’ocupabilitat futura

Segons el secretari autonòmic d’Educació i FP, Miguel Soler: “L’aposta continuada per implantar nous títols que atenen les necessitats dels sectors productius i la modernització generalitzada d’aquests estudis fa que l’augment de persones que opten per aquesta opció formativa haja pujat exponencialment”.

Cal recordar que aquest curs s’han augmentat en 5.559 les places d’FP en les diferents famílies formatives, gràcies a la implantació de 198 títols nous: “Curs rere curs l’augment de l’oferta ha sigut molt important. Des de 2015 tenim vora 29.000 alumnes més en FP perquè s’està demostrant que dona moltes opcions per a aconseguir faena”.

Inclusió educativa: acompanyament socioemocional a l’alumnat

S’han determinat diferents novetats relacionades amb l’acompanyament socioemocional a l’alumnat, l’augment de personal en l’atenció personalitzada a l’alumnat, així com l’anunci de la creació de l’Observatori de la Igualtat i la Convivència.

En aquest marc, el secretari autonòmic ha comentat que “durant la tardor tenim previst llançar una campanya de sensibilització per a l’empoderament de l’alumnat, especialment dels instituts, amb tallers impartits per psicòlegs i material didàctic. Tenim també dissenyats cursos específics per al professorat en aquest sentit, així com un congrés d’experts que celebrarem al novembre”.

Respecte a l’augment de personal en l’atenció a l’alumnat, s’ha recordat que “si el curs passat vam augmentar en personal orientador als centres i vam crear les unitats especialitzades d’orientació, aquest curs introduïm en aquestes unitats noves figures: persones orientadores socials, terapeutes ocupacionals i fisioterapeutes”.

Als centres educatius continua augmentant el personal orientador en un 15,3 % respecte al curs passat i també de persones educadores d’Educació Especial, en un 5,8 %.

Així mateix, la Conselleria activarà l’Observatori de la Igualtat i la Convivència, conformat per representants d’Educació, Igualtat i Polítiques Inclusives, Justícia, Sanitat, administracions locals, personalitats de prestigi i representants de col·lectius socials.

Innovació educativa:
la revolució pedagògica a peu d’aula

En l’apartat de la innovació educativa destaca la posada en funcionament de 10 aules transformadores, que són espais a l’abast del professorat per a l’experimentació dels processos d’ensenyament-aprenentatge. També continua la consolidació de la integració de les TIC amb formació del professorat i dotació de material als centres educatius.

Cal destacar també la implicació dels centres educatius en l’elaboració de projectes d’innovació educativa, que implanten a les seues escoles i instituts amb fons econòmics de la Conselleria: “En huit cursos ha passat de ser una excepció a una implantació real. Si abans dissenyaven projectes innovadors específics 242 centres de tot el sistema, ara ja s’hi impliquen més de 800”.

Continua, a més, la implantació per tot el territori d’aules didàctiques temàtiques per a difondre la influència de referents literaris o temàtiques d’un alt interés social. Aquest curs n’hi haurà 7, 3 de les quals són de nova implantació: una dedicada a Didín Puig, una altra a Enric Valor i la tercera a la música d’arrel tradicional.

Així mateix, s’estableix un nou projecte conjunt que engloba quatre programes sota el mateix paraigua per a treballar expressions artístiques i comunicatives amb l’alumnat. Es tracta d’‘escolART’, que està integrat per ‘L’escola canta’, ‘L’escola dansa’, ‘L’escola fa teatre’ i ‘L’escola fa ràdio’.

Finalment, el ventall de programes que relacionen la cultura i l’educació perquè hi participen els centres educatius continua amb ‘Rapsodes’, ‘FIL’ i ‘Resistències artístiques’. En aquest últim cas, creadors i creadores dinamitzaran les arts plàstiques i visuals, l’audiovisual, la música i les arts escèniques en 40 centres educatius.