La processionària torna a envair els pinars dels Ports

Els pinars de la comarca de Els Ports contenen milers de milions d’aquestes erugues que completen el seu cicle vital sense impediments degut a la manca de fred i depredadors. El canvi climàtic ha propiciat que la processionària o Thaumetopoea pityocampa augmente exponencialment el nombre d’individus que any rere any devoren els pinars i posen en perill a persones i animals. Aquesta plaga, pròpia de zones amb pinars, temperatures suaus i un baix nivell d’humitat, ha colonitzat moltes de les zones boscoses d’Espanya i d’altres països d’Europa, especialment aquelles en les quals predomina el Pinus Nigra i Pinus sylvestris, les espècies més afectades.

Aquesta plaga ja porta uns anys afectant més fortament de l’habitual als pinars dels Ports, i enguany no ha estat diferent. Les escasses baixes temperatures d’aquesta tardor i hivern, provoquen en primera instància que als mesos de novembre i desembre no es gelen les larves i ous d’aquests insectes el que els permet ja crear les típiques bosses que els protegeixen de temperatures baixíssimes. Una vegada ja tenen aquesta bossa tan sols gelades amb aigua d’almenys 10ºC/ -12ºC (llindar en el que moren les larves) serien capaces de penetrar la paret protectora i acabar amb la seua vida. En aquestes muntanyes les afeccions són molt evidents i visibles a simple vista com en aquests pinars a les vores de Portell, una de les zones més afectades enguany. En altres llocs, com l’Alameda de Morella, després d’anys on els pins que se situen a escassos metres del nucli urbà s’omplien de milers de bosses d’erugues amb milions d’insectes al seu interior, amb els perills per la població i els animals domèstics que això suposa, una vegada a l’any es fumiga tot el pinar.

El perill d’aquests és màxim en zones d’oci passejant amb família, amics i animals de companyia com els gossos. Aquests són els que més perill corren, la seua curiositat els pot portar a olorar o tocar amb la boca i la llengua les llargues filades de les erugues, cosa que els pot provocar des d’una amputació de part de la llengua fins a la mort de l’animal per l’elevada toxicitat dels milers d’agulles o pels urticants de cada insecte. En humans les afeccions greus són molt escasses i les més habituals són reaccions al·lèrgiques de la pell sense que això supose un risc per la salut, tot i això, s’han de prendre precaucions especialment en els més menuts per evitar el contacte amb els insectes, els seus nius, o els arbres infectats, també amb l’aire dintre dels pinars que pot arrossegar les partícules urticants procedents de les bosses.

Des del mes de gener a abril aquests insectes baixen dels arbres per alimentar-se a més de per amagar-se baix terra abans de ser papallona i és quan es produeixen les filades. A més, els pins queden en ocasions completament defoliats el que no els provoca a mort però sí un fort debilitament davant altres malalties i un aspecte fúnebre.

Actualment l’augment de l’afecció és per dos factors que han canviat en l’habitat dels insectes, un per altitud, ja que les erugues colonitzen zones a una major altura del que feien de forma habitual fa dècades. L’altre, una migració de latitud que porta a aquests defoliadors a zones en les quals mai havien existit, cada cop més al nord, en països com Alemanya o Polònia entre altres.

Les solucions en un medi controlat són fumigació o recollida manual de les bosses, però en l’àmbit forestal ha de ser a gran escala i cap d’elles és infal·lible. Una seria la repoblació de depredadors naturals com a Mallerenga Carbonera, la Mallerenga Blava, la Merla o la Putput entre d’altres, molt complicada als Ports perquè en aquesta època encara no han iniciat el seu cicle anual. Altres mètodes serien la instal·lació de trampes amb feromones, la instal·lació de nius per a aus insectívores i rats penats, i la fumigació amb insecticides microbiològics com el Bacillus thuringiensis. També es poden col·locar barreres físiques a cada un dels troncs, o realitzar fumigacions en estat larvari, menys habitual i recomanable per la toxicitat dels insecticides químics i la resistència adaptada dels insectes.

Altres mesures serien sols tindre tipus de pins resistents a la plaga, però aquesta no és ni viable ni acceptada. La més valorada pels experts és la que aporta l’Associació Espanyola d’Ecologia Terrestre qui va més enllà i proposa una actuació sobre el medi en compte d’actuar sobre la plaga. Les actuacions serien acabar amb els boscos homogenis per propiciar l’aparició d’uns nous pinars amb diferents espècies arbustives i arbòries que facen més resistent el bosc a les plagues. Tot i això, per ara continuem veient com aquests insectes compleixen el seu cicle anual augmentant en nombre i capacitat destructiva any a any.