Morella és un dels pulmons de la Comunitat Valenciana
Els boscos valencians acumulen 237 milions de tones de Diòxid de Carboni
La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat ha elaborat les cartografies dels embornals de carboni en la Comunitat Valenciana dins de les polítiques de lluita contra el canvi climàtic que du a terme el Consell. Segons l’estudi, les existències acumulades superen els 237 milions de tones de Co2, cosa que suposa més de 10 vegades les emissions anuals.
Aquestes cartografies, realitzades per la Direcció General de Política Territorial i Paisatge, inclouen l'”estoc” total de CO2 acumulat per la coberta vegetal forestal i agrícola en la Comunitat Valenciana, i la seva funció com a embornal, així com la fixació anual per part dels sistemes forestals, agrícoles i el verd urbà de les ciutats. Segons l’estudi, les existències acumulades superen els 237 milions de tones de Co2, el que suposa més de 10 vegades les emissions anuals.
En la Comunitat Valenciana, els municipis amb major acumulació de carboni són els de l’interior com Morella, Aiora, Requena, la Pobla de Benifassà o Vistabella del Maestrat, les que compten amb més massa forestal. Les comarques que en major mesura contribueixen a aquest estoc són els Ports, l’Alt Millars, l’Alt Palància, la Vall d’Aiora i Requena-Utiel.
Com ha indicat el conseller Arcadi España “són totes comarques i municipis de l’interior, que presten serveis ecosistèmics molt valuosos per al conjunt del territori, i així ha de ser reconegut, valorat i compensat en nom d’un major equilibri territorial i en els objectius de lluita contra el canvi climàtic”.
També ha subratllat que “aquesta cartografia serà de gran utilitat per a la planificació territorial que està duent a terme la Conselleria. La seva utilització millorarà l’aplicació dels objectius del balanç net zero de carboni dels desenvolupaments territorials i urbanístics, i s’utilitzarà en la definició, ordenació i gestió de la infraestructura verda, ja que tots els sòls amb una acumulació de CO2 superior a les 200 tones per hectàrea s’incorporaran a la infraestructura verda”.
