L’art pop arriba al Mucbe amb obres de reconeguts artistes nacionals i internacionals

"This is Pop: 50 anys d'art pop, d'Andy Warhol a OBEY" es podrà veure fins a l’1 d’agost

L’exposició “This is Pop: 50 anys d’art pop, d’Andy Warhol a OBEY” s’inaugura dijous i es podrà veure fins a l’1 d’agost. La mostra està formada per més de 50 obres de reconeguts artistes, entre els quals destaquen Warhol, Lichtenstein, Equipo Crónica o Rafael Canogar.

El Mucbe inaugurarà dijous a les 19.00 hores l’exposició «This is Pop: 50 anys d’art pop, d’Andy Warhol a OBEY», amb una visita guiada a càrrec de la comissària de l’exposició, Antonella Montinaro. La mostra, que es podrà veure fins a l’1 d’agost, inclou obres de reconeguts artistes nacionals i internacionals que porten treballant el llenguatge pop des dels seus orígens en el segle XX fins als nostres dies, i fa una anàlisi comparada de les produccions artístiques dels Estats Units, Regne Unit i Espanya.

El programa expositiu s’estructura a través de grans blocs, i desenvolupa incursions en temes específics relacionats amb els artistes i les tècniques bàsiques dels seus treballs: art pop internacional, amb Andy Warhol, Roy Lichtenstein, Robert Rauschenberg, Eduardo Paolozzi, Richard Hamilton, Peter Blake i Yayoi Kusma; art pop espanyol, amb Equipo Crónica, Equipo Realidad, Eduardo Arroyo i Rafael Canogar; Neo Pop, amb Damien Hirst, Takashi Murakami, Jeff Koons, Yoshitomo Nara, Julian Opie i Mr; art pop urbà, amb Shepard Fairey (Obey), Kaws, D*Face i Boamistura; i Música, amb Peter Blake/Beatles, Warhol/Rolling Stones, Warhol/Miguel Bosé, Equipo Crónica/Raimon, Damien Hirst /Babyshambles, Jeff Koons/Lady Gaga, D*Face/Blink !82 i Banksy/Blur.

L’art pop va aparèixer a Gran Bretanya a mitjans de la dècada dels 50, i als Estats Units a finals de la mateixa dècada. Els artistes desafiaven la tradició de l’art, assumint que un artista podia utilitzar elements visuals de la cultura popular i convertir-los en art. També és àmpliament conegut que l’art pop va coincidir amb el fenomen de la música pop de la dècada dels 50 i 60, i estava molt associat amb la moda i la imatge liberal del Londres d’aquella època.

Directe