Nova publicació de Morella i comarca de Vicente Forcada

La Diputació de Castelló ha editat una recopilació de treballs de l'autor

Ha aparegut una nova publicació als estants de llibreries i biblioteques que tracta directament de la comarca dels Ports. Baix el nom “El castillo de Morella y la obra de arquitectura castrense en Els Ports”, Vicente Forcada Martí repassa alguns aspectes arquitectònics històrics d’aquests pobles amb fotografies i exemples ben detallats tant de la capital comarcal, amb molts dels seus masos com de la resta de poblacions.

En ell, l’autor repasa al detall les construccions defensives d’aquestes localitats com torres i castells analitzant també les seues característiques artístiques i monumentals. Durant les seues quasi 400 pàgines destaca l’anàlisi i les moltes fotografies de tants dels masos d’aquestes terres que comptaven amb algun tipus de fortificació defensiva i que encara ha arribat fins als nostres dies o bé a través de la conservació d’aquests elements o a través del nom dels mateixos. En la publicació s’analitza cada un dels morellans per denes com poden ser alguns tan coneguts com Torrescuela, Torremiró, Torreciprés, Torre Gargallo, Font d’en Torres, Torre Madó, Torre el Poso o Torre Segura entre altres.

A més, analitza les fortificacions principals de cada poble donant un ampli espai al castell de Morella al qual qualifica com “el principal” i als que encara queden d’altres municipis. També fa el propi amb les torres i muralles defensives que segueixen protegint al municipi dels vents del fred hivern i no han deixat de condicionar la vida i l’arquitectura medieval així com la seua expansió.

També es fa referència a algunes construccions un tant desconegudes com un fort situat al damunt del turó de l’Hostal Nou que serviria per a pode atacar directament el portal de Sant Mateu. A més d’algunes ermites fortificades com les de Sant Antoni de la Vespa. Per no deixar de parlar del fort que va construir el general Cabrera al coll de Sant Pere Màrtir, allà on ara hi ha l’antena de telecomunicacions. Allí fora del tancat encara queden les restes del que seria la construcció defensiva que després va utilitzar el general Marcelino Oraá per a batre Morella segons apunta l’autor.

Durant tota la publicació resulten de gran interès la localització de les construccions i els fets en la línia de temps històrica així com el bon recopilatori de fotografies, moltes d’elles obsoletes per l’ensorrament d’alguns dels edificis plasmats, però per sort algunes d’elles també obsoletes per la millora i restauració sobretot de les torres i castell del conjunt emmurallat de Morella.

Directe