Xavier Querol, doctor honoris causa de la Universitat Jaume I

El Consell de Govern ha aprovat el nomenament del geòleg Xavier Querol Carceller, investigador co-fundador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental d’Estudis de l’Aigua (IDAEA) del CSIC, com a nou doctor honoris causa de la Universitat Jaume I a proposta de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals. El catedràtic d’Enginyeria Química, Eliseu Monfort Gimeno, actuarà com a padrí.

La vinculació del professor Querol amb la Universitat Jaume I comença en 1992, any en que va publicar el primer article científic derivat de col·laboracions esporàdiques amb l’equip d’investigació en Mineralogia Ambiental dirigit pel professor Teófilo Sanfeliu. Es va intensificar a partir de 1995, col·laborant en els estudis realitzats per la doctora Ana Boix sobre qualitat de l’aire en la zona del Port al Grau de Castelló i al voltant de la central tèrmica. També ha col·laborat de manera esporàdica amb el Departament de Química Orgànica i Inorgànica, sobretot amb el catedràtic Vicente Esteve, l’Institut Universitari de Plaguicides i Aigües de l’UJI, a través del catedràtic Ignacio Morell i del professor Antoni F. Roig.

La major relació s’ha mantingut amb l’equip d’investigació de l’Institut de Tecnologia Ceràmica «Agustín Escardino» i el Departament d’Enginyeria Química, especialment amb el Grup d’Investigació de Sostenibilitat del ITC liderat pel catedràtic Eliseu Monfort, amb el qual es van establir vincles estables i permanent des de l’any 2002, en que es va crear la Unitat Associada entre la Universitat Jaume I i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, denominada «Grup de Tecnologia per a la Protecció Ambiental».

Fruit d’aquesta col·laboració s’han publicat 17 articles, tres llibres i un capítol de llibre, a més d’altres nou articles d’investigació. Així mateix, s’han defensat quatre tesis doctorals co-dirigides per investigadors dels dos grups, s’han realitzat dos convenis conjunts amb els dos grups i la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, dos projectes europeus, dos projectes del Pla Nacional, dos projectes sobre gestió de la contaminació atmosfèrica i control de la qualitat de l’aire en les zones portuàries de Huelva i de Castelló, a més d’elaborar conjuntament els Plans de Millora de Qualitat de l’Aire de l’Alacantí i la Zona Ceràmica de Castelló.

En el marc d’aquesta col·laboració s’han organitzat conjuntament molts seminaris i reunions de qualitat de l’aire, amb la pròpia UJI, amb la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, amb la China University of Geosciences de Wuhan, Xina, o amb la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, entre d’altres. Els dos equips d’investigació UJI-CSIC han assessorat conjuntament en temes de qualitat de l’aire a diferents entitats públiques, entre les quals es poden destacar: MITECO, Generalitat Valenciana, Generalitat de Catalunya, Àrea Metropolitana de Barcelona o l’Ajuntament de L’Alcora.

El professor Xavier Querol Carceller (Morella, 1963) es llicenciat (1986) i doctor (1990) en Ciències Geològiques per la Universitat de Barcelona (UB). Va obtindre els Premis Extraordinaris de Llicenciatura (Llicenciatura i Llicenciatura amb Grau 1988) i de Doctorat (1990) de la UB. Va realitzar la seua tesi doctoral en el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), en l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA), sota la co-direcció dels professors Ángel López Soler (ICTJA) i Ramón Salas Roig (UB), sobre l’origen i distribució de contaminants traca en el carbó del Districte Miner de Teruel, sent un dels primers treballs en l’àmbit mundial on es va aplicar en aquest camp la ICP-MS.

Va fer els seus treballs postdoctorals entre el ICTJA i el Servei Geològic del Regne Unit (BGSNERC) entre 1990 i 1993, centrant-se en la investigació del balanç de masses d’emissions de contaminants traca del carbó en plantes de generació elèctrica. Arran d’aquests estudis, realitzats en col·laboració amb ENDESA, va sol·licitar com a I.P. un projecte europeu a la Comissió Europea del Carbó i de l’Acer (CECA, de la CE) i li va ser concedit. Des de llavors ha participat en multitud de projectes nacionals i europeus sobre diversos temes de geoquímica ambiental.

Sobre la base dels resultats obtinguts en el primer d’ells va començar a avaluar l’impacte de les citades emissions en sòls i aire al voltant de la central tèrmica d’Andorra (Terol). Aquests estudis li van portar a optimitzar l’ús d’eines geoquímiques, adaptades a estudis quantitatius sobre la contribució de fonts als nivells de partícules en suspensió atmosférica, desenvolupant mètodes per a distingir la contribució d’aportacions naturals (com la pols africana o l’aerosol marí) de les diverses aportacions d’origen antròpics.

En 1994 va començar a desenvolupar, com a científic titular, i posteriorment Investigador Científic (1998) i professor d’Investigació (2004) del CSIC, aquests treballs des del grup d’I+D de Geoquímica Ambiental i Estudis Atmosfèrics (EGAR), en el ICTJA. Finalment, en 2008 va ser investigador co-fundador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental d’Estudis de l’Aigua (IDAEA) del CSIC, on, des de llavors, desenvolupa la seua investigació, en el mateix EGAR (que es va trasladar en bloc del ICTJA al IDAEA).