“El Parador a molta gent li pareix la solució per a Morella, però jo penso que al final és una competència més”

Daniel Adell Adell, de 61 anys, és una de les persones que més anys porta en el sector de l’hostaleria de Morella amb el respecte de Josefina Prats amb la que parlàvem fa dues setmanes. Des de 1972 i 8 sexennis després, continua treballant pel turisme, ara en l’establiment que ha regentat durant els últims 30 anys i que la setmana passada feia el seu aniversari. Així, l’hotel Rey don Jaime es converteix en un històric de Morella sent ara, a més, un dels pocs que manté la difusió dels partits de futbol que fa anys tants locals omplien. Alguns com l’hotel el CID del qual prové el seu treball i la seua família on va començar amb 14 anys i encara no ho ha deixat.

Ara, parlem amb ell de restauració, de turisme, d’hostaleria i del coronavirus, com no podia ser d’altra manera en un dels negocis més afectats per la pandèmia. Tot i això, sembla que Morella resisteix molt més que altre tipus de turisme. Per ara, Adell assegura que la reactivació està anat millor de l’esperat, això sí, prefereix no comprovar els efectes que tindria un nou confinament. Ni ho vol ell, ni ningú. Per això demana prudència sense “temó”.

Fa pocs dies va ser el 30 aniversari de l’Hotel Rey don Jaime. Quina valoració en fas?
És un orgull poder complir 30 anys amb un establiment de nova creació en el seu moment. Un lloc que parteix de la il·lusió d’uns joves de l’època, perquè en aquell moment érem jóvens. Eixa il·lusió no s’ha perdut mai i si bé ara s’ha reforçat en la participació més directa dels meus fills, igual de Daniel que de Vanessa. Ara, d’alguna manera mos hem desvinculat dels nostres socis anteriors que eren els meus cunyats, José Luis i Pili que són amb els que vam començar el negoci la meua dona Montse i jo. Ells es van apartar i estan els meus fills prenent decisions.

Sempre ha estat un negoci familiar.
Totalment, en una sèrie de col·laboradors en què en època baixa en som 18 treballant i en un estiu normal, no en este, en som 23 o 24.

Com va ser el començament d’aquest hotel?
Jo vaig començar de molt jove en l’hostaleria, amb 14 anys, quasi de broma. En aquell moment era paregut a ara i l’única eixida o de les poques que tenia un jove per a poder treballar era el sector de l’hostaleria treballant els caps de setmana i quan arribava Pasqua i l’estiu. Mentrestant, a continuar estudiant. Després em vaig ajuntar en una persona que venia del sector i ahí va començar tot. Al cap dels anys vam creure que Morella tenia potencial i negoci per poder fer alguna cosa un poc més gran i així ho vam fer.

Com va ser el procediment? Suposo que no deu ser fàcil muntar un hotel des de zero.
Si m’hagueren passat la pel·lícula de tot el que havíem de fer abans potser hauria renunciat però vas fent un dia darrere de l’altre i un problema després de l’altre. És un procés un poc complicat especialment a l’hora de construir dins del poble en un entorn habitat amb cases al costat amb un espai determinat i amb diverses normatives de protecció patrimonial. Totes eixes coses dificultaven una mica la construcció. Jo recordo que quan vam començar el fet de tirar la casa vella i traure tot l’escombro ja va ser molt complicat. Per exemple, en el carreró de darrere no podia entrar qualsevol màquina i faltaven els mitjans. Morella, en general, no és fàcil a l’hora de construir. Ara l’hotel ens el parteix un carrer pel mig, a una part era un hort on ara està el restaurant, la cuina i altres serveis i el que és la part principal que veiem del carrer principal és on estan les habitacions, la cafeteria i l’accés a recepció. En aquell moment s’estava redactant el Pla General d’Ordenació Urbana i vam intentar poder comunicar en un pas elevat els dos edificis, que és el que actualment tenim, de tal manera que els clients no s’adonen que canvien d’edifici.

Això és un fet curiós en l’arquitectura de la ciutat, no?
Sí, és el més nou però crec que no és un fet únic, ja que abans sí que hi havia carrers que ara ja no ho són. En la jueria per exemple sembla que tenia major continuïtat i les cases s’ho menjaren en el seu dia. Per a nosaltres va ser una manera d’unir els edificis per una major comoditat i facilitat de tots.

Una vegada està construït, com és l’engegada del negoci?
Nosaltres ja portàvem 15 o 16 anys treballant en el sector i en el cas de la meua dona i el meu cunyat tota la vida perquè van néixer i créixer en esta feina. Sempre hem pensat que el poble tenia el potencial per fer açò i en estos 30 anys hem vist que no ens hem equivocat. El turisme vist com avui és una cosa però en aquella època no es veia igual. Ha anat millorant, s’han fet moltes coses des d’Asetmico, el Patronat Municipal de Turisme i totes les associacions, treballs que repercuteixen en què vinga molta més gent i què puguem continuar.

En 30 anys hauran canviat moltes coses.
No cregues, els clients sempre són clients i cada vegada la gent està molt més educada, preparada, i al dia de les coses. Ells tenen més informació, ja que tot es publique en les webs i tots depenem d’eixos comentaris en els canals de referència turístics, la gent abans d’anar a algun lloc sempre busca ahí. Tot això evoluciona i avui en dia hem entrat en el món de les tecnologies, especialment amb el coronavirus que ho ha canviat tot, de tota manera tot ajude a fer difusió i a vendre una marca.

Una cosa important és la cuina, com ha canviat en estos 30 anys?
Nosaltres sempre hem intentat realitzar la cuina tradicional de Morella sense grans pretensions i simplement adaptar els plats com la sopa morellana, els potatges, les croquetes, la collà, el “ternasco” i estes coses tradicionals que sempre han fet les “agüeles”. Hem intentat mantindre-ho i ho fem de la mateixa manera que fa 30 anys. Són coses ben fàcils que moltes vegades has de cuinar-ho i no fer-ho malbé, simplement deixar que la carn es faça i tindre un bon procés de curat d’un entrecot o un solomillo perquè tenim molt bona ternera, molt bon corder i també gorrino.

I ara arriba la covid, us ha deixat celebrar l’aniversari per poc.
Evidentment no ha estat la millor celebració però és el que ens toca viure i ho hem d’acceptar. Ens haguera agradat fer celebracions i alguna coseta més però creiem que no era el moment, vorem si després en algun altre aniversari redó ho podem fer…

Com us ha afectat la pandèmia? Com l’heu viscut?
Ens va agafar a tots per sorpresa, davant d’un pont i de les vespres de Sant Josep i Pasqua, dates molt importants per al nostre negoci. Ja fèiem un apilament de gènere molt important per cobrir les necessitats d’aquells dies i ens va agafar carregats de material. Hem hagut de donar el que es podia fer malbé i congelar la resta. Els de casa hem anat consumint el que hi havia però a nivell de negoci zero. Econòmicament ens hem hagut de buscar la vida amb un préstec perquè l’únic camí que teníem era continuar endavant, no podíem fer marxa enrere. A partir d’ahí buscar finançament per cobrir uns mesos en què teníem una programació de les més importants de la història i se’n va anar tot enterra. Vam estar tres mesos sense ingressar un euro en què la família vam anar venint ací per fer el manteniment perquè no tinguérem res parat però això no porta cap ingrés.

Heu pogut accedir a alguna ajuda?
Hi havia un programa de l’ICO que estava molt bé amb un interés d’entre el 0,5 i l’1% al qual ens hem acollit perquè no teníem més remei. El negoci havia de continuar i l’única possibilitat era tornant-nos a endeutar. Si funciona el sistema i seguim treballant, cosa que no està tan clara, tirarem endavant. Però costarà perquè estem parlant d’una sèrie de rebrots seriosos ja.

Podríeu aguantar un nou confinament?
No ho sé. Preferiria no comprovar-ho però penso que el problema seria més a escala d’Estat que no per a moltes empreses. En el nostre cas crec que en les mateixes condicions possiblement es podria suportar però seria molt complicat, molt.

Com vau viure la tornada al treball amb les incerteses que hi havia?
Nosaltres fins que no va haver-hi certa mobilitat no vam reobrir perquè la part fonamental del negoci és l’hotel i no tenia cap sentit fer-ho per solament obrir a un 30%. Nosaltres vam obrir el 19 de juny per a posar-nos un poc al dia de tot el que havíem de fer com la desinfecció, ja que netejar sempre ho hem fet però a més ara hem de desinfectar i canviar el tractament de les habitacions.

Com ha canviat?
Allí hi havia una sèrie d’ornamentació que hem hagut d’eliminar per a evitar un excés de feina en la neteja i desinfecció. Les mantes i coixins que hi havia a l’armari ara tampoc estan i quan algú ho necessita se’ls facilita en una bossa de plàstic per garantir el procés de desinfecció. Al final es tracta de molta ventilació, que ací ho tenim molt fàcil, i tindre compte en estes cosetes.

En menjar i beguda també s’ha d’anar amb compte.
Ahí hem de complir unes normes vigents. Nosaltres portem tot el dia la mascareta tant davant dels clients com en la cuina per preparar el menjar. Hem de tindre molta precaució però tampoc “temó”, és evident que la gent no pot portar mascareta mentre menja o beu pel que hem de ser prudents tots i mantenir la distància entre persones i entre taules. Ara la capacitat de la terrassa és la mateixa però la de dins és del 70% per la distància entre les taules.

Els viatges de l’Imserso s’han acabat.
El que jo sé és que fins a final d’any està tot suspès, tant Imserso nacional com Generalitat i diputació que són els tres programes existents per a la gent gran. Serà un problema que tardarà a resoldre’s amb tots els repunts que estem tenint, ja que és molt complicat perquè van dins d’un autocar tancats molt de rato i són gent molt major. Ara fa poc una associació de jubilats va voler viatjar fins ací i el primer que els vaig preguntar era com volien les taules, en qui havien de seure perquè possibilitat de fins a 20 en tenim però han de ser la mateixa família i jo no sé si ho són o no.

Abans m’has dit que hauria estat una de les millors temporades de la història, per què?
Després de la crisi del 2010-14 pensava que havíem recuperat un poc la dinàmica, hi havia certa alegria i la gent tenia moviment. Nosaltres veiem que la gent entre per la porta i consumeix però també la demanda que podem tindre pel telèfon, no som una oficina de turisme però rebem moltes consultes en eixe sentit i et fas una idea del que pot ser. Teníem una programació de feina molt important tenint en compte Setmana Santa que és vital per Morella. De fet, de cara a això vam fer una reforma al mes de febrer en què vam canviar tots els lavabos d’una planta, si ho arribem a saber no ho fem… però ja ho tenim.

Ja torneu a estar tots treballant?
Ara els de casa ens toca fer alguna horeta més però no hem buscat extres. Hem començat bé, hi ha feina i no pensava que la cosa hauria anat així el dia que vam obrir. Ara ja no tenim cap treballador en ERTE però no busquem d’altres perquè a pesar que algun dia ens faria falta no sabem què passarà.

Quina ocupació esteu tenint ara? Xifres habituals esta època de l’any?
El mes de juliol no és el de més ocupació perquè la gent marxa més a la platja però no hi ha gran diferència respecte a altres anys tot i que estem un poquet per baix. Ara ajuda l’Early, ja que si no s’haguera fet hauria estat un problema important i un nivell molt més baix d’ocupació. També notem que hi ha menys gent perquè alguns no han pogut vindre des d’altres països. No ens queixem, pel que podia ser, està anant prou bé.

Parlem ara del que seria un any normal. Com és el turisme de Morella al llarg de l’any?
A l’estiu tot el món té vacances un dia o altre però Setmana Santa és la data més important del negoci perquè primer venen els catalans i després tenim la setmana de Sant Vicent a València i a altres llocs. Després tenim setembre que fa uns anys era molt bo tot i que ara ha baixat un poquet, octubre i novembre també ho són perquè el clima és agradable, la platja ja ha acabat i no hi ha neu a les estacions d’esquí. La resta de l’any excepte gener i febrer els caps de setmana es treballa molt bé. Entre setmana sense els programes de l’Imserso no hi ha quasi res. Nosaltres tanquem després de reis que és quan és més fluix fins al 15 de febrer, llavors fem reformes i tanquem per vacances a desembre.

Quin és el turista habitual del vostre hotel?
Un 90% del turisme que rebem a l’hotel és valencià, de Múrcia també. D’aragonesos des que han arreglat la nacional també hem notat un augment tot i que aquest és més turisme de dia. Els catalans continuen venint però el percentatge de valencians és molt elevat.

Com podem evitar un poc eixe turisme de dia?
Morella té la capacitat que té que no és poca respecte a la quantitat d’habitants que som on molts caps de setmana això s’ompli. Sí que és veritat que són estances curtes d’un parell de dies o tres com a molt però la veritat és que no sé molt bé quina seria la fórmula. Al final tot porte negoci i no hem de descartar res tampoc eh, igual podríem tindre una oferta complementària a pesar que penso que la comarca té més que suficient per a la gent que vulga estar ací diversos dies.

Ara han agafat importància els apartaments i cases rurals. Com vos afecta això?
Cada porta que s’obri és una possibilitat més de negoci i de què vinga més gent, però si no ve el que hi ha es reparteix entre els que som. Evidentment el sol ix per a tots cada dia i tots tenim els mateixos drets de fer negoci. És una competència que en estos moments de Covid s’intensifica, ja que la gent escull abans este tipus d’espais que un muntó de gent que pot tindre un hotel que sense ser gran té major afluència.

Què us suposaria la posada en marxa del Parador Nacional de Turisme?
En principi el Parador el que faria és posar-nos en el mapa turístic internacional que ara no estem. A partir d’ahí és el mateix que abans de; com més portes, més a repartir, salvo que este tinguera la capacitat de portar gent que ara no ve. El Parador a molta gent li pareix que seria la solució a tots els problemes de Morella però jo en eixe sentit penso que al final per a nosaltres és una competència més. Qui hem invertit els nostres diners i ens estem jugant el nostre sustento en el negoci, tenim molta competència a nivell públic. Al final tindrem competència de totes les administracions.

Parlem del problema de trobar cambrers. Com està el tema?
Fa molts anys qualsevol estudiant treballava a l’estiu on tenia uns ingressos per poder fer festa i donava un servei. Ara fa uns anys que això no existeix i ara si no fos pels immigrants, especialment pels romanesos, no tindríem personal per a treballar, hauríem de tancar alguna porta. Sí que es treballa caps de setmana i això però avui en dia estem complint uns horaris de vuit hores per dia 40 a la setmana amb el salari que estableixen les bases del conveni, tampoc és tan greu com en alguna època passada. És difícil de solucionar perquè al poble som poca gent.

Aquest sempre ha estat un lloc on veure el futbol des de fa molts anys, com ho teniu ara amb les restriccions i elevats preus?
Ara s’han de pagar molts diners i no en som molts que el donem a Morella oficialment. Per a mi més que un negoci és un servei que li dono a la gent que tinc ací hostejada, si pensara guanyar diners no ho tindria. És molt injust perquè ens costa el mateix a un bar de poble amb quatre taules que a un bar a la plaça major de Madrid que té 300 taules. Abans el posàvem de casa i va haver-hi unes inspeccions, que era una cosa que havia d’arribar algun dia, i en eixe moment has de decidir, jo vag decidir que sí com a servei.

Ací sou del Real Madrid.
També venen els del Barça, el València i altres equips, ací tots són benvinguts. Personalment si és el Madrid millor però tampoc el puc vorer. No sé si vol dir alguna cosa o no però ací hem vist guanyar molts de títols al Real Madrid acabant per l’últim de Lliga fa poquets dies.

Personalment, quan et va començar aquesta dedicació?
En la que avui és la meua dona érem companys de colla de jovenets i un dia em va dir que el seu pare ens oferia treballar l’estiu. En aquell moment nosaltres dos no érem res i després ens vam fer nóvios, ens vam casar i ara tenim fills i néts i tot. Va ser un “vaig a provar-ho” i en 14 anys vaig començar, porto treballant en el sector ja 47 anys.

Ja són uns quants Sexennis…
Sí, ja són vuit els que hem treballat. Són dies molt intensos però d’alguna manera els previs són el més important per organitzar el gènere i com has de fer les coses. A més són moltes hores, de les set i mitja fins a les dues del matí, jornada completa. Són dies molt intensos però és el Sexenni i hem de fer-ho. Eixes dates porten molta recaptació però també molta despesa perquè es fan moltes hores extra i fa falta més personal per atendre-ho tot. Jo preferisc més un any normal que un de Sexenni perquè no hi ha tant d’estrès, però de sis en sis toque, els morellans contem així.

Perquè abans treballaves a El Cid.
Ho recordo com una cosa que et donava quatre perretes i te les podies gastar sense donar més explicacions i ho passàvem bé. En aquell moment en les propines ja vivíem i el jornal d’aquells temps no era molt bo però no teníem les necessitats d’ara. Ho recordo en molt de carinyo, jo no vaig anar a la universitat però la vida és una universitat molt bona, tens tracte en gent diferent, diferents cultures i és una cosa que aporte molt si saps enfocar-ho.

M’han dit que allí les bodes eren “a lo grande”.
En aquell moment les bodes totes les feia el CID i quan es van començar a fer al pavelló poliesportiu la primera també la vam fer nosaltres i havíem de traslladar-ho tot allí. La primera recordo que vam haver de demanar plats i més coses a altres restaurants. També en vam fer al claustre del col·legi. Quan vam començar ací creiem que teníem prou lloc i no va ser real perquè les bodes van créixer molt i vam deixar de fer-ne.

I on es reunien el divendres la direcció del CIT (Centre d’Iniciatives Turístiques), el que ara és Asetmico.
El meu cunyat va ser molts anys el president i després es va remodelar perquè això venia de l’etapa franquista i s’havia de canviar d’aire per a dinamitzar d’una altra manera. Recordo que llavors estava Pepe Vives d’alcalde quan es va fer l’actual Asetmico, es va fer una directiva, perquè cada un dels cinc sectors estiguera representat com hotels, restaurants i bars, comerç tradicional i comerç turístic.

Com valores l’associació?
Ha sigut sempre molt important a pesar que molta gent pense que només paguem i prou. És únicament per la promoció turística i els seus components estan dins del patronat municipal on hi ha una opinió empresarial dins del govern de la ciutat. Asetmico sempre ha coordinat totes les aventures que hem fet per ahí. Recordo una mostra gastronòmica l’any 1998 al castell de Santa Bàrbara d’Alacant per a 300 persones sense instal·lacions de cuina ni res, ens van posar a unes quadres on vam haver de gastar-nos un dineral en netejar allò abans de fer res. Després un a San Sebastián al palau de Miramar en molt bones condicions.

Els teus dos fills es dediquen a açò. Està assegurat el relleu suposo…
Ells han sigut els que han volgut continuar ací. Per a mi és un orgull tot i que no sé si a la llarga per a mi serà bo perquè em faran estar més temps del que voldria. No, la veritat és que estic content. Ells han nascut en este sector i no els he hagut d’explicar mai com s’agafe un plat, sempre han estat per ací. Sí, és un orgull, ara tinc al net que entre a la càmera i ho volte tot. Encara és molt “xiquitín” per saber el que farà.