“No al Yellowstone” denuncia contractes ocults

En ell s'estableix la reintroducció d’espècies salvatges desaparegudes i l’ampliació de les zones protegides

Foto: Andreu Esteban

La sala d’actes del Jardí Botànic de València ha acollit la presentació de la Iniciativa Maestrazgo-Els Ports, coneguda també com a Yellowstone Europeo Maestrazgo-Els Ports, a càrrec d’Eduardo de Miguel Beascoechea, director gerent de la fundació Global Nature, i d’Ignacio Jiménez Pérez, coordinador del projecte. Al llarg d’una hora i quart els promotors del projecte han reproduït un vídeo breu, han exposat de manera sumària la seua concepció de la iniciativa i han atès a les preguntes dels periodistes.

El mateix dia, la revista La Directa ha publicat l’article titulat “Un document revela la proposta del projecte Maestrazgo-Els Ports a Wyss Foundation per obtenir finançament”. Els periodistes d’investigació Ester Fayos i Lluís Pascual analitzen el document, redactat en anglès, “The Three Kingdoms Of Spain: Establishing The Basis For Nature Park Expansion” (“Els Tres Regnes d’Espanya: establir les bases per a l’expansió del parc natural”), en què es detallen els objectius de l’equip promotor, tals com “l’expansió dels parcs naturals de la Tinença de Benifassà i dels Ports”. A més, el text també concreta quina metodologia de treball empraran els promotors per defugir els agents contraris a la iniciativa, sent el despoblament la feblesa territorial que aprofiten per assolir tots els seus objectius.

Global Nature ha reconegut el projecte ocult i implícitament que la superfície protegida augmentaria tres vegades més, cosa que suposa un augment percentual del 236%. En número d’hectàrees, la superfície protegida del País Valencià, Catalunya i Aragó passaria de 44.500 ha a 149.733 ha.

A l’Aragó es produiria l’augment percentual i real més destacat dels tres territoris si es confirmaren les intencions de Global Nature: els nous parcs naturals de l’Aragó abastarien un augment percentual del 1439 % respecte a la superfície protegida actual, numèricament 65.235 ha més. Així que les actuals 4.533 ha protegides passarien a ser-ne 69.768 ha.

En el País Valencià, el parc natural de la Tinença s’incrementaria en 23.978 ha protegides, un augment percentual del 480 % de la superfície actual. Es passaria de 4.997 ha a 28.975 ha.

I, en el cas de Catalunya i del parc natural dels Ports, l’augment percentual de l’àrea protegida seria relativament baix, un augment percentual del 46 %, perquè és el territori amb una àrea de protecció més àmplia, amb 34.985 ha. Amb l’aplicació del projecte de Global Nature es passaria a 50.990 ha, la qual cosa situaria la diferència en 16.005 ha.

El document, en anglès, que publica avui La Directa és un projecte amb les parts i les dades característiques d’aquest tipus de documents, “cosa que evidencia que els promotors del projecte han amagat les veritables intencions a la ciutadania i a alguns dels representants locals des de l’any 2019, quan ja havia rebut el finançament”, segons apunten des de “NO al Yellowstone europeu”. En la presentació Eduardo de Miguel, director de Global Nature, i Ignacio Jiménez, coordinador de Maestrazgo-Els Ports, han tornat a insistir en la inexistència d’un “projecte” i la voluntat de dur avant una “iniciativa”, atès que en el concepte iniciativa pretenen donar a entendre l’existència d’un procés participatiu (“la gent proposa les seues coses”), que en realitat és una falsa apertura democràtica que amaga l’estratègia d’evitar el requeriment d’informes tècnics i de l’avaluació de les conseqüències per part de l’administració. En el torn de paraules, a partir de la pregunta de la periodista Ester Fayos, de La Directa, Ignacio Jiménez ha acceptat amb claredat que existeix el projecte i ha eludit el problema amb una interpretació molt personal del concepte, que situa el projecte dins de la iniciativa, “es un proyecto concreto dentro de la iniciativa”.

En el document “The Three Kingdosm Of Spain: Establishing The Basis For Nature Park Expansion” (“Els Tres Regnes d’Espanya: establir les bases per a l’expansió del parc natural”) Global Nature demana a Wyss Foundation 400.000$ per dur a terme els objectius. En l’apartat en què es parla de qui conforma l’organització s’aporta la trajectòria de la fundació Global Nature com a entitat sol·licitant i a continuació s’aporten biografies sintètiques d’Eduardo de Miguel Beascoechea (director), Cosme Morillo Fernández, (president), Marion Hammerl, Ernesto Sánchez Rodríguez, Ana Etchenique Calvo, Santos Cirujano Bracamonte, José Luis González López (tots membres del comitè de la fundació), Eugenio Bueno Sánchez (secretari), Ignacio Jiménez (coordinador del projecte), Fernando Ramia (productor audiovisual), Andrés Stubelt (dissenyador) i Valeria Francisco (biòloga especialitzada en ecologia marina). En la tercera part del document, s’especifiquen els objectius, les estratègies, les activitats per dur-los a terme i els mecanisme d’avaluació.

L’equip personal d’Ignacio Jiménez de nou està format per membres de la seua família, en aquesta ocasió per la seua muller, Valeria Francisco, biòloga especialitzada en ecologia marina. A més, ha afegit al seu equip el dissenyador de l’etapa a l’Argentina, Andrés Stubelt. I, per últim, s’afegeix Fernando Ramia Blasco, un productor audiovisual i fotògraf especialitzat en natura que, segons la notícia del 21 de maig de 2013 del Periódico Mediterráneo amb el titular “Morella sumarà a su oferta turística una reserva de bisontes europeos”, va ser el primer en intentar la reintroducció d’espècies salvatges, o rewilding, al nord valencià; assegurava que “en molt poques setmanes arriben els animals”, però mai no van arribar perquè l’oposició de la gent del territori va ser frontal. En aquest punt s’ha d’afegir que la publicació del 23 de juny de La Directa destapava la contractació de l’empresa dels germans d’Ignacio Jiménez, Pangea Consultores SL, per fer l’estudi de viabilitat econòmica del projecte.

El tercer objectiu del projecte, previst de desenvolupar durant l’any 2020, consisteix a “donar suport a les autoritats autonòmiques per aprovar legalment l’expansió/creació del parc”. En concret, fixa aquest suport a través d’“estudis tècnics claus” per avançar en l’expansió del parc (en singular: detall important perquè deixa l’ombra d’un gran parc nacional d’àmbit espanyol) a partir de l’expansió dels dos parcs, el de la Tinença (País Valencià) i el dels Ports (Catalunya). En el projecte, que Global Nature es proposa desenvolupar en un termini de cinc o sis anys, també hi figuren indicadors d’èxit com, per exemple, tal com llegim en La Directa, “la publicació dels decrets d’ampliació dels parcs natural de la Tinença de Benifassà i els Ports als diaris oficials dels governs valencià i català o el pronunciament favorable d’almenys vuit alcaldes locals”.

Els alts càrrecs de l’administració han donat i donen suport a la iniciativa tant per acció com per omissió. En territori català, Ferran Miralles, director general de Territori, és qui ha parlat de manera més clara en favor del projecte, tal com titulaven diversos mitjans, a través de l’Agència Catalana de Notícies: “El Govern i el parc natural dels Ports reben amb interès la iniciativa Maestrazgo-Els Ports de Global Nature”. Deia Miralles el 3 de juliol que “la gent s’ha esverat molt però no es tracta que hi hagi cap projecte que s’estigui o es vulgui tramitar. Global Nature s’han fixat en aquest territori per desplegar programes de col·laboració per realçar productes agrícoles i generar marques comercials, com estan fent en altres llocs”. Unes afirmacions que es contradiuen plenament amb l’interès exclusiu de Global Nature pel turisme i per la desatenció cap al sector primari, tal com es comprova en el text del seu projecte mestre. A més, les declaracions de Ferran Miralles a El Periódico, del 14 de juliol, referides a la polèmica Agència de la Natura de Catalunya, testimonien que l’alt càrrec català compta amb què aquest nou organisme públic amplie els recursos amb les donacions dels fons d’inversió: “l’agència hereta els 150 treballadors de l’actual direcció general, que inclou els parcs naturals”, de manera que a l’actual pressupost, d’aproximadament 20 milions d’€ anuals, afegits als 75 milions de l’impost d’emissions de CO2 (150 milions a l’any a repartir entre patrimoni natural i fons climàtic), es podrien afegir les “donacions de filantrops i subvencions de fons europeus”.

En el territori aragonés, José Manuel Salvador Minguillón, el director general d’Ordenació del Territori del Govern d’Aragó, sembla que és qui assumeix el discurs de la fundació Global Nature. El 13 de juliol, en declaracions a La Comarca. Periódico del Bajo Aragón Histórico s’expressava en les següents paraules: “la declaración de Parque Natural sería toda una apuesta estratégica. La población local no tiene que pensar solo en las posibles limitaciones, que necesariamente tendrán que ser negociadas con ellos, sino también en las oportunidades que puede generar. El Moncayo o la Sierra de Guara, por ejemplo, reciben importantes inversiones públicas todos los años para la gestión del Parque Natural y tienen un gran número de visitantes”.

En el territori valencià, el silenci va acompanyar la conselleria dirigida per Mireia Mollà fins al dia 7 de juliol que es va reunir públicament amb la presidenta de la Junta Rectora del Parc Natural de la Tinença i amb els alcaldes de la subcomarca de la Tinença de Benifassà (Bel, Castell de Cabres, la Pobla de Benifassà, Rossell i Vallibona), als quals els va fer saber, tal com publica elDiario.es el 8 de juliol, que “no podem respondre sobre una iniciativa que no és de la conselleria i de la qual no consta cap projecte concret vinculat”. A més, va indicar que aposta per “models de desenvolupament que compten amb els veïns, les entitats i les administracions directament implicades en el territori”. Unes respostes que podrien considerar-se políticament correctes perquè a hores d’ara no està obligada a rebutjar l’ampliació de més del 480 % del parc natural de la Tinença de Benifassà.

A petició de la periodista de La Directa Ester Fayos, Eduardo de Miguel ha explicat la frase “el nostre millor aliat s’anomena abandonament rural”, extreta de l’apartat d’estratègies del projecte que Global Nature presenta a Wyss. El directiu s’ha referit a l’oportunitat que representa el fet que la major diversitat d’Europa es conserva a la ruràlia peninsular. De Miguel ha intentat justificar, una vegada més, la manca de criteri científic del coordinador de la iniciativa, Ignacio Jiménez, però en realitat ha evidenciat la intenció de la fundació Global Nature per blanquejar el discurs colonialista del coordinador, atès que en el IV Congreso Nacional de Ecoturismo, el dia 19 de novembre de 2019, en referir-se al “relato”, és a dir, al “paisaje, fauna llamativa, cultura y desarrollo local”, Jiménez asseverava que “el tema del abandó rural per a mi es essencial posar-lo”, “eixa és la gran oportunitat”, “44.000 persones en 550.000 hectàrees, la densitat mitjana del Casaquistan, però a la banda occidental tenim la densitat de Namíbia, el segon país menys densament poblat del món”. A més, ho deixa més clar, per escrit, en el document publicat per La Directa, quan atribueix a la baixa densitat poblacional una de les millors escletxes per a dur a terme la construcció del gran parc i començar la introducció de fauna salvatge: “una de les estratègies clau per avançar en l’expansió del parc i per evitar la confrontació directa amb aquests grups [“terratinents que viuen de subsidis de la UE, empreses de caça que poden molestar-se per una reducció potencial de les àrees d’abast, les associacions de caçadors”] és enfocar la nostra feina en la majoria d’àrees muntanyenques on la producció de bestiar i la tala és majoritàriament inaprofitable. Aquestes àrees inclouen els sectors muntanyencs de Catalunya i València amb parcs establerts, l’àrea d’Aragó adjacent a aquests parcs, i les terres abruptes i majoritàriament deshabitades ubicades en el límit occidental de 3KR [The Three Kingdoms], també a l’Aragó. El concepte clau aquí està «treballant en àrees de menys resistència». Això inclou l’enfocament dels nostres majors esforços sobre les àrees abruptes amb la densitat humana més baixa, i també en els llocs propers als parcs naturals existents on ja s’ha mostrat que no impliquen cap amenaça real als interessos de la majoria de persones locals.”

Directe