“Si la Candelera plora, l’hivern fora; si la Candelera riu, torna-te’n al niu”

Cada 2 de febrer es mira al cel per a intentar entreveure la primavera

El 2 de febrer és un d’aquells dies marcats al calendari anual. Encara que no és festiu, qui més o qui menys ha sentit parlar al llarg de la jornada de “la Candelera”. Antigament, a les terres catòliques i cristianes, era la festa de la purificació, ja que la marededéu, passats quaranta dies del naixement del seu fill, anava al temple a purificar-se. En aquest dia s’encenien a les esglésies ciris o candeles que després els fidels s’emportaven cap a les seues cases per tal d’encendre-les en els dies de tronada per tal d’estalviar-se alguna desgràcia relacionada amb la meteorologia.

El fet de ser un dia situat ben entrat l’hivern i on tothom espera l’arribada de la primavera i el bon temps, podria ser el motiu que, cada dos de febrer, es mire cap al cel per a veure si els refranys l’encerten. El més conegut d’ells diu que “Si la Candelera plora, l’hivern fora; si la Candelera riu, torna-te’n al niu”, on el plorar seria ploure i el riure, el cel blau. Hi ha altres versions del refrany que apunten a que “tant si plora com si no plora, dos mesos de mal hora”.

El refranyer popular amaga altres cites com la que diu, a Mallorca, que “Candelera clara, fred hi ha encara; candelera espessa, guarda’t sa cabeça”. També es pot escoltar un dos de febrer que “per la Candelera, el fred sinó és davant, és darrera”.

La tradició de relacionar el que queda de l’hivern amb el dos de febrer no és exclusiu dels païssos amb influències llatines. Al món anglosaxó es celebra “el dia de la marmota”, reflexat en la cèlebre pel·lícula “Atrapado en el tiempo”, on si la “marmota” projecta ombra o no s’interpretarà com al final de l’hivern o que encara queda fred per suportar.

Directe