“Si la Candelera plora, l’hivern fora; si la Candelera riu, torna-te’n al niu”

El 2 de febrer és un d’aquells dies marcats al calendari anual. Encara que no és festiu, qui més o qui menys ha sentit parlar al llarg de la jornada de “la Candelera”. Antigament, a les terres catòliques i cristianes, era la festa de la purificació. En aquest dia s’encenien a les esglésies ciris o candeles que després els fidels s’emportaven cap a les seues cases per tal d’encendre-les en els dies de tronada per tal d’estalviar-se alguna desgràcia relacionada amb la meteorologia.

El fet de ser un dia situat ben entrat l’hivern i on tothom espera l’arribada de la primavera i el bon temps, podria ser el motiu que, cada dos de febrer, es mire cap al cel per a veure si els refranys l’encerten. Han passat ja uns 45 dies des de l’inici de l’hivern i en queden altres 45 per a la primavera. El més conegut d’ells diu que “Si la Candelera plora, l’hivern fora; si la Candelera riu, torna-te’n al niu”, on el plorar seria ploure i el riure, el cel blau. Hi ha altres versions del refrany que apunten a que “tant si plora com si no plora, dos mesos de mal hora”.

El refranyer popular amaga altres cites com la que diu, a Mallorca, que “Candelera clara, fred hi ha encara; candelera espessa, guarda’t sa cabeça”. També es pot escoltar un dos de febrer que “per la Candelera, el fred sinó és davant, és darrera”.

La tradició de relacionar el que queda de l’hivern amb el dos de febrer no és exclusiu dels païssos amb influències llatines. Al món anglosaxó es celebra “el dia de la marmota”, reflexat en la cèlebre pel·lícula «Atrapado en el tiempo», on si la “marmota” projecta ombra o no s’interpretarà com al final de l’hivern o que encara queda fred per suportar.

40 dies després
de Nadal

El dia de la Candelera, que se celebra el 2 de febrer, té un origen profundament cristià i marca un moment clau dins del calendari litúrgic. Aquesta festivitat arriba 40 dies després de Nadal, complint així el termini que marcava la llei jueva per a la purificació de la mare després del part i la presentació del fill primogènit al temple.

Segons l’Evangeli de Lluc, Maria i Josep van portar Jesús al Temple de Jerusalem per presentar-lo a Déu, tal com manava la tradició. Allí apareixen les figures de Simeó i Anna, que reconeixen Jesús com el Messies esperat. És en aquest passatge on Simeó el defineix com a “llum per a il·luminar els pobles”, una expressió clau que dona sentit a la festa.

D’aquesta idea naix l’ús de les candeles beneïdes, símbol de la llum de Crist que arriba al món i que venç la foscor. Per això, la Candelera és també coneguda com la festa de la Llum, un moment de transició espiritual que anuncia el final del cicle nadalenc i obri la porta a una nova etapa de l’any litúrgic.

Amb el pas dels segles, aquesta celebració religiosa s’ha barrejat amb tradicions populars i creences meteorològiques, però el seu origen continua sent el mateix: commemorar la presentació de Jesús al temple i recordar la llum que, segons el cristianisme, arriba al món per renovar-lo.