Benassal ret homenatge a les víctimes dels bombardejos Stuka
Així mateix, s'ha pogut assistir a una visita guiada a l'exposició itinerant de Gernika
Aquest dissabte, amb motiu del 81 aniversari dels bombardejos Stuka de la Legió Còndor a Benassal, el municipi ha realitzat diverses activitats commemoratives entre les quals ha destacat un homenatge als morts i les seues famílies.
Així mateix, s’ha pogut assistir a una visita guiada a l’exposició itinerant “El bombardeig de Gernika” i realitzar la ruta dels bombardejos.
“El bombardeig de Gernika”
L’exposició comença amb un recorregut per l’Espanya de preguerra i el començament de la Guerra Civil, després ho focalitza en el bombardeig de Gernika (atac aeri, la destrucció de la ciutat, la vivència del bombardeig, la difusió d’aquest i el després) i continua amb la reconciliació. Dedica també un espai al Guernica de Picasso. La mostra està acompanyada de vídeos amb els testimonis del bombardeig i un resum de la conferència que Xabier Irujo va fer ara fa un any a Benassal amb motiu de la jornada «La guerra civil, un camp de proves?» dins dels actes del vuitanta aniversari dels experiments Stuka a l’Alt Maestrat.
Es reprodueixen els panells de l’exposició permanent del Museu de la Pau de Gernika. Des de l’any 2007 ha estat a nombrosos llocs de tot el món: Lieja, Brussel·les, Buenos Aires, Nova York, Uruguai, Paraguai, Brasil, Xile, Perú, Colòmbia, Equador, Mèxic, França, Alemanya, Itàlia, etc, però, a banda de diverses localitats basques, el primer lloc de la resta d’Espanya que l’acull és Benassal, per tant és una oportunitat única per veure -la.
El divendres 26 d’abril es van complir 82 anys del terrible bombardeig que va patir Gernika. El dilluns 26 d’abril de 1937 era dia de mercat i hi havia més de 10000 persones al poble. A les 16.30 va començar el bombardeig i els 17 refugis de la localitat es van omplir immediatament. Després de tres hores de bombardejos per uns 30 avions, que van llançar unes 40 tones de bombes, i metrallaments dels voltants de la població per uns altres 30 avions de caça, la vila va quedar destruïda, més del 85% d’edificis, deixant intactes, curiosament, la fàbrica d’armament i el pont d’Errenteria. Va causar almenys unes 1600 víctimes i, segons càlculs molt seriosos, més de 2000.
A pesar dels intents del règim franquista de negar el bombardeig, la proximitat a Bilbao va fer que cinc corresponsals estrangers arribaren a les poques hores i la destrucció de Gernika va ser primera plana de «The Times», «The New York Times» i molts altres diaris. Aquesta difusió internacional va convertir el bombardeig de Gernika en un símbol de la barbàrie humana.
