Benassal, el primer lloc fora del País Basc on es podrà visitar «el Bombardeig de Gernika»
L’exposició itinerant del Museu de la Pau de Gernika es mostrarà del 15 d'abril al 28 de maig
Benassal acollirà l’exposició itinerant del Museu de la Pau de Gernika «El bombardeig de Gernika» en el Forn de Dalt des del 15 d’abril fins al 28 de maig. El dijous 18 d’abril a les 16 hores es farà una visita comentada a l’exposició. L’activitat ha estat organitzada pel l’ajuntament de Benassal i pel Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal.
L’exposició comença amb un recorregut per l’Espanya de preguerra i el començament de la Guerra Civil, després ho focalitza en el bombardeig de Gernika (atac aeri, la destrucció de la ciutat, la vivència del bombardeig, la difusió d’aquest i el després) i continua amb la reconciliació. Dedica també un espai al Guernica de Picasso. La mostra està acompanyada de vídeos amb els testimonis del bombardeig i un resum de la conferència que Xabier Irujo va fer ara fa un any a Benassal amb motiu de la jornada «La guerra civil, un camp de proves?» dins dels actes del vuitanta aniversari dels experiments Stuka a l’Alt Maestrat.
Es reprodueixen els panells de l’exposició permanent del Museu de la Pau de Gernika. Des de l’any 2007 ha estat a nombrosos llocs de tot el món: Lieja, Brussel·les, Buenos Aires, Nova York, Uruguai, Paraguai, Brasil, Xile, Perú, Colòmbia, Equador, Mèxic, França, Alemanya, Itàlia, etc, però, a banda de diverses localitats basques, el primer lloc de la resta d’Espanya que l’acull és Benassal, per tant és una oportunitat única per veure -la.
El divendres 26 d’abril es compliran 82 anys del terrible bombardeig que va patir Gernika. El dilluns 26 d’abril de 1937 era dia de mercat i hi havia més de 10000 persones al poble. A les 16.30 va començar el bombardeig i els 17 refugis de la localitat es van omplir immediatament. Després de tres hores de bombardejos per uns 30 avions, que van llançar unes 40 tones de bombes, i metrallaments dels voltants de la població per uns altres 30 avions de caça, la vila va quedar destruïda, més del 85% d’edificis, deixant intactes, curiosament, la fàbrica d’armament i el pont d’Errenteria. Va causar almenys unes 1600 víctimes i, segons càlculs molt seriosos, més de 2000.
A pesar dels intents del règim franquista de negar el bombardeig, la proximitat a Bilbao va fer que cinc corresponsals estrangers arribaren a les poques hores i la destrucció de Gernika va ser primera plana de «The Times», «The New York Times» i molts altres diaris. Aquesta difusió internacional va convertir el bombardeig de Gernika en un símbol de la barbàrie humana.
