Falten fins a 274 medicaments diferents a les farmàcies

Les farmàcies de la comarca tenen problemes d’abastiment de molts medicaments. Totes mencionen el cas d’Adiro i de Valsartán, però no són els únics. A la llista, se n’inclouen d’altres com Trankimazín, Primperán, Dalsy, Betadine, Dolalgial, Urbasón, Almax i Ginecanestén. Els problemes de subministrament afecten a 274 fàrmacs, encara que la xifra ascendiria als 488 si es té en compte la problemàtica dels tipus d’envasos.

En el cas d’Adiro, alguns farmacèutics assenyalen que no estarà disponible fins el desembre. També s’han queixat del nombre de faltes de medicaments a l’hora de rebre la comanda.

Un altre cas particular és el de Valsartan, el principi actiu del qual només es produeix a dos punts del món. Una partida d’aquest principi actiu va resultar defectuosa, amb la qual cosa, s’ha retirat del mercat.

Segons la Titular de la Farmàcia de Forcall, Ana María Mesas, en el cas de l’última comanda ha tingut 89 faltes. Això resulta més greu quan assegura que no és un cas puntual, sinó que és més freqüent del que pareix. Però ja no és només això, sinó que sovint, a l’hora de fer la comanda es troba amb el missatge “Falta de proveedor, Artículo Restringido por laboratorio”.

Mesas també ha explicat que darrere hi ha motius econòmics, ja que les farmacèutiques o els laboratoris tenen més interés a vendre els seus productes a països amb mercats emergents on el seu preu és més elevat. Un altre cas és el del Regne Unit, que davant el cas del Brexit, vol reunir provisions de tot tipus i per descomptat, medicines. Aquests factors deixen països com Espanya, que compra a preus més assequibles, a la cua de la demanda. A més, ha afegit que si a això se li suma el fet que les distribuïdores prioritzen les zones amb més població, aleshores ens quedem amb un abastiment totalment insuficient.

El President del Col·legi de Farmacèutics de Castelló, Sergio Marco, critica la manca de solucions per part del govern i també de l’administració. Marco assenyala la falta de principis actius, és a dir, la base dels medicaments, i també el fet que quan es comercialitzen a l’altra banda dels Pirineus, els preus es multipliquen per tres o per quatre.

Segons ell, els distribuïdors fan el paper de reguladors i si un pacient necessita un medicament i està disponible, hauria d’arribar a la seua farmàcia independentment de si és una zona poblada o no.