El Carnestoltes de Morella (2006)

Aquest cap de setmana la ciutat de Morella ha viscut intensament la festa del Carnestoltes. Els carrers de la capital dels Ports han reunit als més diversos personatges que han estat els protagonistes de la jornada més descarada de l’any. La imaginació i la originalitat són els principals ingredients d’aquesta festa carnestolenca.

La placeta de Sant Miquel reunia vora les vuit de la vesprada a una rica fauna els més diversos personatges trets de la imaginació morellana. Una vegada més la vida de la ciutat van inspirar algunes de les disfresses. Altres, però, buscaven la seua raó de ser en els llocs més allunyats del planeta.

Des d’allí arrancava la comitiva que recorria, a ritme de xaranga, els principals carrers de morella en una marea de color, festa i diversió que pareixia no tenir final.

La imaginació i espontaneïtat són dos dels principals ingredients de l’èxit del Carnestoltes morellà. Des de la recuperació d’aquesta celebració la cita amb la festa de les disfresses ha anat guanyant adeptes. Es tracta d’una festa oberta a tot el món. Les “comparses” morellanes, organitzades per colles d’amics, es mesclen amb qualsevol persona que arribe a Morella amb ganes de participar.

Front als espectaculars Carnestoltes de disfresses inspirades en Canàries o en Rio de Janeiro, a Morella es busca en vells baüls per a trobar inspiració per a disfressar-se. Cada volta més cobren importància les disfresses comprades, però també són molts els que es fan ells mateix els més diversos vestits i complements per a passar-s’ho bé el dia de Carnestoltes i també els dies abans mentre dura la preparació.

La ironia també té un espai privilegiat en aquesta manifestació multicolor. A ritme de xaranga les disfresses van recórrer tot el trajecte fins els porxes de la plaça, on la festa va continuar fins a darreres hores de la matinada. Uns i altres van quedar mesclats en una nit en la que Don Carnal li robava una setmana de vida a Doña Quaresma.

La cita festiva del Carnestoltes morellà rep cada any més visitants vinguts de terres veïnes. Des del punt de vista turístic el Carnestoltes morellà s’ha convertit en una de les principals cites de l’hivern morellà.

Les millors
disfresses

Va haver qui es va agafar al peu de la lletra el bicentenari del naixement de Cabrera. El “Tigre del Maestrazgo” mai havia sigut tan tigre com al Carnestoltes morellà. Perquè, sobretot, era tigre.

Uns quants van escollir la vida marítima per a la seua disfressa. Els bussos en aquesta ocasió anaven per damunt de terra, però igual d’equipats que ho estarien per a submergir-se en les profundes aigües de l’oceà marítim. Ho portaven tot: oxigen per a respirar amb facilitat, les ulleres per a veure-ho tot sense tancar els ulls i fins i tots gots de plàstic per a beure qualsevol cosa excepte aigua.

Tampoc van beure aigua els peixos rojos que també van abandonar el mar una nit freda d’hivern. Amb unes malles molt apretades van travessar, amunt i avall, el riu de gent que poblava el Carnestoltes morellà. Fins i tot algun, solitari, pareixia Nemo buscant al seu pare en la immensitat de l’oceà.

Cada cop els complements són més importants. I fins i tot hi ha qui els tria gegants. Els egipcis eren uns megalòmans i els que es disfressen com aquesta antiga civilització també ho són. Un enorme obelisc va donar molt de joc ja que s’anava hissant i caient a una velocitat que ja hagueren volgut poder fer els que els alçaven de veritat.

Els complements gegants també els portaven els xinesos, que van escollir un drac molt musical que acompanyava als personatges d’aquest país que té una muralla més gran que la nostra.

Rulos, mascarilles contra les arrugues, llençols d’última moda amb el nom brodat, una revista per agafar la son o fins i tot la bossa d’aigua calenta era el que portaven aquests joves que, a les vuit de la vesprada, ja pensaven en anar-se’n a dormir. Això sí, el que no faltava era el orinal. Però que ja el van agafar ple de casa amb la beguda que a cadascú li venia més de gust. El més destacat era que també portaven el llit incorporat.

Les disfresses més crítiques amb l’actualitat foren unes “pilones” que pujaven i baixaven al pas dels cotxes de la campanya de trànsit. També tenen relació amb el trànsit els ninots de Michelín que, al menys, anaven calentets.

Però els que s’ho menjaven tot van ser els come-cocos.