La Generalitat crea un protocol per a previndre la violència contra menors en l’esport

La Direcció General d’Esport ha elaborat un protocol per a previndre, detectar i actuar davant de qualsevol forma de violència que puga afectar xiquets, xiquetes i adolescents en l’àmbit esportiu.

El document pretén oferir a les entitats esportives una guia clara per a crear entorns segurs, establir mesures preventives i garantir una resposta ràpida i coordinada davant de possibles incidents.

El director general d’Esport, Luis Cervera, ha explicat que el protocol inclou ferramentes per a detectar de manera precoç situacions de risc, definix les responsabilitats de tots els agents implicats i fixa procediments d’actuació.

“Es tracta de fomentar una cultura del bon tracte, el respecte, la no discriminació i la inclusió en l’esport”, ha assenyalat.

La iniciativa s’ha elaborat en compliment de la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant de la violència, coneguda com a LOPIVI.

Aplicació en totes les activitats esportives amb menors

El protocol s’aplicarà en tota la Comunitat Valenciana i afectarà les activitats esportives organitzades o supervisades per clubs, federacions, centres educatius i qualsevol altra entitat que treballe amb persones menors d’edat.

La guia inclou tant la pràctica esportiva de competició com la de temps lliure, així com activitats regulars i esdeveniments puntuals, entre els quals figuren tornejos, campus i concentracions.

També serà aplicable a les instal·lacions esportives de titularitat pública o privada on es desenvolupen activitats amb menors.

El document haurà de ser conegut i aplicat per esportistes, entrenadors, monitors, personal tècnic, àrbitres, jutges, directius, personal administratiu, voluntaris, col·laboradors, familiars i espectadors.

Tres nivells de gravetat

El protocol identifica diferents formes de violència, des de la falta d’atenció adequada a les necessitats físiques, emocionals o de seguretat dels menors fins a la violència sexual, inclosa la que es produïx en entorns digitals.

Les conductes es classifiquen en tres nivells de gravetat. Entre les lleus figuren les crítiques esportives desproporcionades, sempre que no siguen sistemàtiques.

Es consideren greus situacions com la imposició d’exercicis excessius com a forma de càstig.

El nivell molt greu inclou els fets que comporten un risc immediat per a la integritat física o psicològica del menor o que poden constituir un delicte, com l’assetjament sexual o la incitació al consum de drogues o substàncies dopants.

Una persona delegada de protecció en cada entitat

Cada entitat esportiva haurà de comptar amb una persona delegada de protecció, amb formació específica, encarregada d’impulsar i supervisar l’aplicació del protocol.

Esta figura actuarà com a principal canal de comunicació dins de l’organització i haurà de promoure mesures de sensibilització, prevenció, detecció i protecció.

També serà responsable de fomentar una cultura de bon tracte i de coordinar la resposta davant de qualsevol possible cas de violència.

Protecció de la imatge en xarxes socials

El document dedica un apartat específic a l’ús de dispositius mòbils i xarxes socials, especialment pel que fa a la protecció de la imatge i les dades personals dels menors.

La guia explica com actuar, per exemple, si una persona del cos tècnic publica fotografies sense consentiment o si es produïx una agressió entre participants durant una competició.

Segons Cervera, el protocol pretén convertir-se en una ferramenta pràctica per a intervindre amb rapidesa davant de situacions quotidianes que poden produir-se en l’esport infantil i juvenil.

En la presentació també ha participat la cap del Servici d’Assumptes Jurídics i Inspecció Esportiva, Míriam Fernández Herrero.