Radiografia de l’agricultura als Ports

La producció agrícola en la zona dels Ports, registra importants pèrdues,encara que menys acusades que les de la resta de la Comunitat Valenciana.

Campanya Cereals 2023
L’actual campanya de cereals ha registrat importants pèrdues a Castelló. I des de la UNIÓ consideren ha descendit un 50% en comparació amb la campanya de 2022.
Encara així, segons Carles Peris, secretari general de la UNIÓ de la província de Castelló , la comarca dels Ports és la que «millor s’ha comportat» en comparació amb la resta de zones de la Comunitat Valenciana, on s’han arribat a registrar pèrdues de fins al 80% en el cas de cultius com l’avena o el triticale (un cereal que procedeix de l’encreuament entre el blat i el ségol).

Més terreny per a produir pero menys rendiment
La sequera, les males condicions climatològiques o l’increment d’atacs d’animals salvatges són les principals causes del descens de la producció d’aquests cultius. I malgrat que la superfície cultivada durant la campanya de 2023 ha sigut superior a la d’anteriors campanyes –superant les 25.000 hectàrees–, el rendiment d’aquests cultius ha sigut inferior.

Un futur incert
En aquest sentit cal reparar en la dada que el 65% dels treballadors del camp tenen més de 65 anys, una població major que no té la capacitat d’integrar en la seua rutina l’eina digital.

Protestes a la nova burocràcia
Per aquesta causa més de 150 agricultors de la província de Castelló es van manifestar el 5 de juliol d’enguany enfront del Ministeri d’Agricultura de Madrid; en contra del quadern d’explotació digital exigit pel Govern d’Espanya.
Un quadern que obliga els agricultors a registrar, cada mes, tots els treballs agronòmics que es desenvolupen en les diferents parcel·les, alguna cosa que suposa uns sobre costos de més de mil milions d’euros.
En aquest sentit cal reparar en la dada que el 65% dels treballadors del camp tenen més de 65 anys, una població major que no té la capacitat d’integrar en la seua rutina l’eina digital.

Despoblament
Els pobles en risc de despoblament representen el 31,8% de les 542 localitats de la Comunitat Valenciana. La província de Castelló és on la situació és més greu, amb 87 poblacions en aqueix risc, que representen el 64,4% de tota la Comunitat Valenciana. En l’anàlisi provincial veiem que Castelló ha perdut als pobles en risc de despoblació durant el període 2020-1999 un total de 4.594 explotacions (un 41,2% menys) i 27.555 hectàrees (23,9% inferior).
Del conjunt de les dades analitzades, es desprén que la població en els 172 municipis de la Comunitat Valenciana amb el risc de despoblació amb 78.862 habitants només representava el 1,58% del conjunt de la Comunitat Valenciana. No obstant això, si s’analitza el nombre d’explotacions agràries existeixen 15.038 en aqueixes localitats, la qual cosa suposa el 15% del total, xifra que demostra la gran importància de l’agricultura i la ramaderia en aquestes zones.
Carles Peris, secretari general de la UNIÓ, va assenyalar fa uns mesos, que l’objectiu de l’estudi és alertar que “cal fer passos més ferms perquè les actuals polítiques no estan servint per a evitar la pèrdua d’explotacions i de superfície agrícola d’una activitat que és clau per a evitar el despoblament”.