Melons i sandíes deixen pèrdues d’uns 44 milions d’euros

La Unió Llauradora diu que ha descendit a la meitat en tots dos cultius, que perden bastant superfície des de l'inici de segle

La Unió Llauradora calcula que les pèrdues directes per als productors de la Comunitat Valenciana de meló i meló d’Alger rondaran aquesta campanya els 44 milions d’euros a conseqüència d’una concatenació de problemes meteorològics que han provocat una reducció de collita a la meitat en tots dos cultius. Segons les estimacions de l’organització professional agrària, els productors de meló d’Alger perdran 27 milions d’euros i els de meló 17.

La collita de meló d’Alger difícilment superarà la quantitat de 35.000 tones, la qual cosa suposa un descens del 52% en relació a la passada campanya i d’un 63% sobre la mitjana de les últimes quinze.

Quant a la producció de meló oscil·larà sobre les 17.000 tones, que representa un descens respecte a la campanya passada del 53% i en relació a la mitjana dels últims 15 anys del 62%.

Per a aquesta temporada, segons dades del Ministeri d’Agricultura, hi ha plantades en la Comunitat Valenciana un total de 1.534 hectàrees de meló d’Alger (57% a la província de València, 23% en la de Castelló i el 20% en la d’Alacant. Aquestes xifres signifiquen un lleugeríssim increment de solo el 2% sobre la passada. No obstant això, cal destacar que des de l’any 2000 existeix un 31% menys superfície plantada de melons d’Alger en territori valencià.

Les dades del Ministeri d’Agricultura reflecteixen una superfície plantada de melons en la Comunitat Valenciana de 1.260 hectàrees (71% a la província d’Alacant, 20% en la de Castelló i 9% en la de València), la qual cosa representa un augment de collita del 5%. La reculada de superfície des de 2000 és també alarmant i igual que en el meló d’Alger descendeix un 31%.

Els preus oficials que estan rebent els productors valencians de meló d’Alger en l’actualitat són un 60% superiors als de la campanya passada. No obstant això aquest increment no compensa ni la forta reducció de producció ni els increments dels costos de producció que de mitjana són un 20% més alts que els de campanyes anteriors.

Quant al meló les cotitzacions que perceben els productors són el doble que la passada campanya però el mateix que succeeix amb el meló d’Alger, no compensen ni la reducció de collita ni els increments dels costos de producció que encara són més elevats que en el cas del meló d’Alger.

La reducció de la producció es produeix tant en meló d’Alger com en meló a conseqüència de diversos fenòmens meteorològics adversos. En primer lloc, per les elevades temperatures durant l’època de plantació que van accelerar el creixement de les plantes i al mateix temps van limitar el quallat dels primers fruits. Posteriorment, les pluges intermitents de maig i juny al costat de temperatures suaus van fer que es feren malbé molts fruits.

També van influir les calamarsades del mes de juny que van afectar àmplies zones productores, sobretot de les Riberes del Xúquer. I cal no oblidar la sequera que ha provocat, d’una banda, la pèrdua directa de producció i, per una altra, de manera indirecta, un menor calibre dels melons. Cal no oblidar així mateix els problemes hídrics i l’incertesa del transvasament Tajo-Segura per al cultiu del meló en les zones productores del sud d’Alacant.

I per si no fora suficient amb la influència del canvi climàtic en aquests cultius, durant aquesta campanya es veuen atacs massius de senglars a la recerca d’aliment i aigua en les zones productores que estan causant nombroses pèrdues, tal com ja ha denunciat LA UNIÓ. Els melons i melons d’Alger, amb un alt component d’aigua, són un manteniment ideal per a aquesta fauna salvatge que prolifera cada vegada més en la Comunitat Valenciana. L’organització continua reclamant mesures per a evitar la sobrepoblació d’aquestes espècies.

LA UNIÓ assenyala que tant meló d’Alger com meló tenen un índex baix d’assegurament perquè l’actual sistema no s’adapta a les necessitats i realitats de tots dos cultius. En aquest sentit, proposa l’estudi i implantació per part de Agroseguro d’una assegurança agropecuària mínima i bàsica que cobrisca els riscos extraordinaris consorciables i subvencionada per ENESA en un 70%.

Directe