Ramon de Pedro Fuster, cavaller i alcalde de La Mata (I)
Divendres, 18 de març de 2022Manuel Beser Jordà
Uns amics de la Mata m’han fet arribar unes Notícies autobiogràfiques de D. Ramon de Pedro i Fuster de 1932 reunides pel Sr. Casimir Melià Martí, pare d’un dels presidents més emblemàtics de la Societat Castellonenca de Cultura, en Casimir Melià Tena (1901-1991). En Ramon de Pedro Fuster i Miralles, era maestrant (cavaller dedicat a l’equitació i al maneig de les armes a cavall) del Reial de València, nascut el 6 de juliol de 1790. Son pare era de la Mata de l’antic llinatge dels Pedro, i sa mare d’Albocàsser de la casa dels Fuster; i va ser durant vuit anys alcalde del poble (1825-1833). Dels dietaris d’aquest senyor, el Sr. Melià Martí, en va extreure nombroses notícies biogràfiques que va escriure amb lletra cal·ligràfica. En l’obra Materiales para la Historia de Albocácer, del mateix autor, en el volum II, hi ha la biografia d’aquest noble senyor. D’ell sabem que va residir primer a la Mata, després a Mirambell i la Cuba, i més tard a Albocàsser, tornant ja de gran a la casa familiar dels Pedro.
Tot i tractar-se de textos del segle XIX hi ha aspectes que ens poden interessar, perquè en història totes les dades tenen alguna utilitat i ens poden servir per entendre’ns i saber més. Són molt curiosos els trets biogràfics que podem destacar d’aquest personatge, pertanyent a la noblesa, així com les normes de ciutadania que s’exposen en motiu del seu nomenament com alcalde; igualment el detall del valor d’alguns articles de consum, així com dels treballs que realitzaven la gent del poble que era llogada per a fer determinades faenes. Comencem per conèixer alguns detalls de com vivia, què feia i com pensava un noble d’aquella època.
Una cosa molt destacable és que en tres ocasions critica l’actitud dels criats perquè treballen poc i mingen molt, i per tant, no duren molt temps en una mateixa casa, a més tenen mals costums: són barulleros, chismosos, embusteros, etc. El personatge en qüestió anomenat Ramon de Pedro s’escrivia amb altres nobles que li solien demanar arbres genealògics de les seves famílies, com el baró d’Herbers, el comte de Creixell, el comte de Revillaguigedo i altres; per això considerem, que de menut devia rebre instrucció i tindria coneixements humanístics. Comprava llibres i materials antics, coneixia les principals obres d’història del país: la Crònica del rei en Jaume, la de Viciana, les històries d’Escolano i Diago, i disposava de biblioteques que comprava a altres persones: Rodríguez, Fuster, Esclapés, Garulo i de diferents mapes; en una ocasió va fer una dubtosa genealogia des dels visigots (segle VII d.C.) fins al marquès de Villores i el de Cruïlles. El dia 19 de novembre de 1933 refusà haver d’allotjar un militar important com a noble que era, però al remat el va haver d’acceptar en contra de la seva voluntat. El dia 7 d’agost de 1834 és assassinada la seva esposa dins l’església parroquial sense saber-ne ben bé el motiu, de mans d’un tal Vicent Sanmartí “Curro”, que havia sigut criat d’ells. Per a fer complir la condemna a l’inculpat va anar al poble el Capità General de València per tal d’agilitzar els tràmits. El mateix any va haver de contribuir amb 213 rals que demanava l’ajuntament per a pagar les despeses extraordinàries dels carlistes.
En març de 1835 residia a Mirambell a causa dels fets anteriors. El 25 de febrer de 1837 els carlistes manats pel coronel la Cova van cremar l’església de Mirambell i el seu arxiu municipal, la qual cosa li va saber més greu pels llibres, que pels que van morir a dins, als quals ni anomena. Va tenir contactes diferents vegades amb el pintor morellà Juan Francisco Cruella a qui li feu diferents encàrrecs. Criticava els eclesiàstics que hacen con fastidio las cosas de la iglesia i no es mostraven gens vocacionals. Comprava objectes antics i llegia innombrables llibres i escrits notarials. Des del juliol de 1837 al març del 1838 residí a la Cuba, i el mes d’agost estant a la Mata patiren ocupació i destrosses en el mobiliari familiar i en l’hort per part de militars lliberals. El 10 d’abril del mateix any fins i tot va allotjar a sa casa en Ramon Cabrera anant cap a Morella. Finalment, l’agost de 1840 el jutge de Morella li embargà alguns mobles perquè tenia el seu fill Pedro a la facció, s’entén per tant, que simpatitzaven amb la causa carlista.
A partir del 7 de juny de 1841 el trobem vivint a Albocàsser des d’on es va fer portar des del mas de les Ombries uns retrats dels pares i els papers que tenia en el seu escriptori-arxiu1. Contactava per escrit amb l’il·lustrat Pasqual Madoz, encara diputat, i amb el general Sr. Juan de Vilallonga que eren lliberals declarats. El dia 2 de febrer de 1844 van ser afusellats prop de l’ermita de sant Joan, Antonio Moliner i el Zurdo de la Gavacha als quals se’ls van trobar armes; entre els militars hi havia el comandant general Juan de Villalonga. L’autor acaba la descripció dels fets amb un irònic refrany: “Dios nos libre de muerte violenta y nos ampare en la mayor tormenta”. L’11 de febrer del mateix any, uns dies després, el mateix Juan de Vilallonga, cap de les operacions del Maestrazgo castiga a garrotades i a dos dies de presó un regidor de l’ajuntament anomenat Gabriel Segarra per no respondre el parte de l’Estat Major. Acaba l’explicació amb una altra dita sarcàstica: “el día 12 lunes se fue el general Villalonga, dejando memoria longa”.
El 17 de maig de 1844 s’assabenta que han mort nombrosos capitostos carlistes: José Miralles el Serrador, també la Cova, que tenia per nom Vicent Barreda, i el Groc del Forcall al mas de Torres de les Parres. És nomenat corresponsal de la Comissió de monuments històrics i artístics de la província de Castelló l’1 de març de 1845. El 20 de maig del mateix any els veïns de Cinctorres i Castellfort li fan entrega de 36 lliures de xocolate i 54 xoriços per la faena de copiar-los i traduir-los uns pergamins i un procés de 384 fulls en quart sobre plets i sentències del dret que tenien els de Cinctorres de pasturar els cavalls d’arada en el bovalar de Castellfort i de treure llenya i tea. Pel mes de novembre d’aquest mateix any rep la còpia d’una carta dirigida a mossèn Salvador Roig de Benassal, gran amic seu, d’un tal J.M. Vallterra elogiant aquest darrer el cultiu del pipirigall que aguanta bé el gel i les sequeres en detriment de l’alfals, al final li recomana que es preocupi més de les coses de la terra i que no pensi en política doncs solo da disgustos, continua zozobra y amargos desengaños. Tot i que és resident a Albocàsser es considerà sempre veí de la Mata, segurament per fugir del pagament de certs impostos i la prestació de diferents serveis. En 1849 li comprà a son germà la casa familiar d’Albocàsser per 1.200 lliures que li va pagant a terminis. El 30 de gener de 1851 fa testament i el 12 de març torna a la Mata. Tenim notícies d’ell fins l’any 1860.
