Obres teatrals dedicades a la Mare de Déu de la Balma

Divendres, 14 de gener de 2022

Manuel Beser Jordà

Fa uns dies, l’amic Ernest Querol ens va convidar a participar amb algun estudi o investigació al IV Congrés de Cultura i Territori a les comarques de l’antiga diòcesi de Tortosa per als dies 1, 2 i 3 de desembre que es farien a Tortosa, al campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili. Cal dir que Tortosa va ser nominada Capital de la Cultura Catalana 2021. Del nostre Centre d’Estudis dels Ports hi van haver algunes comunicacions. Primer se’ns va demanar un projecte que podia ser acceptat o no, després havíem de preparar per aquestes dates una comunicació, i ara pel mes de gener cal entregar el treball definitiu amb unes normes bastant estrictes. Ací us exposaré un poc del que em van semblar les activitats del Congrés i de la meua aportació resumidament.

En primer lloc he de dir que el Congrés en si va ser un èxit tant per la preparació, com la manera de portar-lo a terme. El horaris es van respectar al màxim, només que alguns comunicadors van allargar el temps d’exposició i no es va poder fer com calia el debat posterior. També cal dir que hi havie molta diferència entre la confortabilitat de l’aula magna i l’aula 108, de condicions més modestes. Les pauses i els cafès es van respectar i l’afluència de públic va ser més notable per la tarda que pel matí.

No cal dir que totes les ponències, taules rodones i comunicacions van tenir un alt nivell acadèmic, només condicionades aquestes darreres pel quart d’hora de temps que es disposava per presentar la investigació. En general, totes les dissertacions eren bastant descriptives, amb bona dicció i expressió oral, però també poc crítiques, en el sentit de veure-les des d’altres perspectives o explicar el sentit o finalitat del treball realitzat. Així mateix, s’observaven alguns resums de tesis, de treballs de llicenciatura i fins i tot d’alguns treballs de recerca. L’àmbit més destacat va ser l’humanístic i social (lingüística, literatura, biografia, història, sociologia, cultura popular…) amb poques intervencions científiques o metodològiques que es van desenvolupar més en les ponències i en les taules rodones per part de professionals en la matèria. En aquestes es va destacar les grans oportunitats del turisme, la mala situació dels arxius documentals i el seu difícil accés, i les dificultats econòmiques de cara a un futur millor.

Cal aplaudir el treball del Comitè Científic i de la Comissió Organitzadora presidida pel professor Miquel Àngel Pradilla. En principi aquests congressos s’han fet cada cinc anys. Es va començar l’any 2001 a Tortosa, Benicarló i Morella, l’any 2006 es va fer a Amposta i Rossell, i la tercera edició es va dur a terme a Vinaròs i Jesús l’any 2011. Després de deu anys s’ha tornat a reeditar a Tortosa i Móra d’Ebre. Sembla, per tant, que es tornen a reanimar un poc els treballs d’història i de coneixement local. Aquests congressos van bé per a posar-se al dia en moltes qüestions de caràcter general i particular que ens afecten com a comarca, sobretot oferint noves idees i diferents camins de treball i d’actuació en els nostres pobles en uns temps de grans canvis i molta rapidesa informativa.

La meva aportació va ser sobre les obres teatrals dedicades a la Mare de Déu de la Balma. Ja fa temps que tinc la intenció de reunir en un llibre totes les aportacions literàries escrites per honorar la patrona de Sorita. Així que després d’una breu introducció, assenyalant el poble com a centre de comunicacions de l’antiga Corona d’Aragó i de la importància del santuari de la Balma, vaig començar a resumir les diferents obres teatrals que hem pogut recollir dedicades a honorar la Mare de Déu de la Balma. De fet, en un altre moment ja havia tractat el tema dels goigs i ara volia continuar amb el capítol del teatre religiós.

El teatre religiós tenia la funció de fomentar la devoció vers la Mare de Déu i a la vegada distreure’s amb els personatges còmics. Les primeres obres teatrals que coneixem dedicades a la Mare de Déu de la Balma són de l’insigne poeta morellà Carles Gazulla d’Ursino (1674-1745) que es troben en la seva obra Pensil celeste de Flores de l’any 1730, i concretament són tres lloes que es dirien per les danses dels cavallets, dels negrets i de les gitanetes en les festes de la Balma1. La primera lloa es va representar dins l’ermita l’any 1718. En la mateixa obra hi trobem també dos lletres que són dos poemes curts de salutació i agraiment a la Mare de Déu per a la rogativa de Xiva. A continuació tenim un acte sagramental publicat per Mn. Ejarque al Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, l’any 1933 titulat La amiga de pastores y Pastora de Zurita (1802), obra monumental, amb vint-i-nou actors on s’explique l’aparició i troballa de la imatge de Ntra. Sra. de la Balma amb els seus miracles i misteris. Després la Miscelánea jocoso seria de baile y verso para Zurita de septiembre de 1824, un manuscrit de ca Toni Gironi on hi intervé la dansa de les gitanetes amb els seus “ditxos” per animar els forasters a anar a la festa. La relación jicotesca en la Balma de 1824 sembla una lloa d’acabament de l’obra anterior on s’alabe els que els ha agradat la funció i critica els que no l’han rebuda bé. Tant en una com en l’altra es defensa la monarquia absoluta de Ferran VII. Una obra de característiques semblants a la Miscelánea és la Gitanilla Perdida, on amb un llenguatge un poc vulgar un rabadà menysprea la seua dona, anant-se’n de festes pels pobles. Arribant a Sorita es troba amb el majoral i la dansa de les gitanetes, on resulta que una es va quedar adormida i no va trobar fins més tard les seues companyes; aquetes dediquen “ditxos” a la Mare de Déu i ballen amb els dansants. Finalment el rabadà es reconcilia amb la seva muller.

Aquestes obres es solien fer el dia de la festa primer pel matí i més tard per la tarde, igual com el Castell de foc: moros i cristians. Soldadesca entre moros y cristianos para solemnizar las fiestas de Ntra. Sra. de la Balma que se representaba el día 8 de septiembre por la tarde en Zorita (Castellón). Aquestes dues últimes obres es van trobar entre els papers que es van conservar a la Parròquia. La representació es feie a les eres de baix i l’argument és també senzill: els moros volen ocupar la Balma i els cristians prenen posicions. Els personatges còmics són el tambor cristià i el trompeta moro; aquest darrer és enviat com a espia, però és atrapat pels cristians i castigat després pel seu general per deixar-se agafar. La lluita comença amb l’avanç dels moros, però en un moment pateixen una mena de ceguesa que els fa recular fins al seu castell que és incendiat. Finalment, els moros deposen les armes i es converteixen al cristianisme. Moros i cristians desfilen cap a l’església parroquial portant la peanya de la Mare de Déu.

Conservem les tres lloes que es fan per la festa: a la processó de l’entrada del dia 7, un pastor diu una relació com a salutació a la Verge per part de tot el poble. En arribar a la plaça de l’església un escolà en diu una altra convidant-la a entrar en el temple. L’endemà a la rogativa un àngel diu una altra relació destacant els atributs de Nostra Senyora. Sempre a continuació ballen les danses que actualment són les gitanetes i els dansants, les llauradores i els negrets, ara integrats per nens i nenes. En arribar la processó a la Creu Coberta de la Balma es representa encara avui amb èxit la Lucha del diablo y el ángel, on intervenen el poble, el dimoni i l’àngel. El dimoni increpa els que van a la processó dient-los que es posin del seu costat. El poble li respon que no, i el dimoni s’enfada dient que incendiarà la població. Quan pregunte “¿quién se opondrá a mi poder?” apareix l’àngel que li recrimina la seua acció, el fereix i cau derrotat. Finalment l’àngel recita una lloa en honor a la Mare de Déu. El dimoni i els dos àngels van detràs de la peanya la resta de la processó.

Al final d’aquest treball proposo les característiques d’aquestes nou obres: 1) totes estan escrites majoritàriament en romanç (versos de vuit síl·labes rimant en assonant els parells quedant lliures els senars) i amb moltes figures retòriques pròpies del barroc del XVII castellà, 2) l’idioma és sempre el castellà degut a la seua influència després de la guerra de les Germanies (1523) i dels decrets de Nova Planta (1705), 3) l’escenografia es porte a terme a l’aire lliure: places, eres, voltants de la Balma i no dins dels temples com es feia abans per l’existència d’elements còmics, 4) els autors són sempre anònims, per la qual cosa es considera que serien eclesiàstics o seminaristes que ho farien així per fugir de represàlies i condemnes, 5) es considera que aquestes obres correspondrien a diferents èpoques dels segles XVIII, XIX o principis del XX per algunes referències i per l’estil i estructura utilitzada, 6) les obres són de diferent extensió: l’acte sagramental és llarg, els sainets o entremesos són en un acte conservant l’estructura, i les lloes són monòlegs curts, i 7) algunes obres han perdurat fins als nostres dies, altres han quedat anacròniques. Per acabar, vaig plantejar la possibilitat de la seva publicació, així com la necessitat de recordar allò que es va fer en altres temps i que avui ha caigut en l’oblit. I com sempre, vaig aprofitar per aconsellar que no únicament hem de fer treballs documentalistes o segons les nostres visions personals, sinó que cal ser realistes i anar a les fonts contrastant, interpretant i arribant a unes bones conclusions.

1 He d’agrair al Sr. Julià Pastor Aguilar la còpia d’aquestes obres del manuscrit existent a l’Arxiu Històric Eclesiàstic de Morella.

Manuel Beser Jordà
és membre del Centre d’Estudis dels Ports

Directe