Una societat en decadència

Ja sé que no és la primera vegada que us parlo de que la humanitat està perdent valors, sobre tot aquells que més ens caracteritzen que són els de la capacitat de parlar i entendre’ns, de conviure amb la major pau possible. I no m’agradaria fer-me pesat en tractar el tema a no ser perquè, com darrerament, tinguem sobrats motius per alarmar-nos de nou. El passat dissabte va ser el fanatisme futbolístic entre els equips de Boca Juniors i River Plate. Fa unes setmanes va ser a Alacant entre impresentables de l’Hèrcules i el Castelló. La passada temporada va ser Bilbao amb seguidors de l’Olimpic i l’Spartak. I podria passar-me tot un dia posant-vos exemples. Morts, ferits i violència envers del futbol tot i que, algú ho va dir dissabte, no és el futbol sinó la pròpia societat la que està enverinada i aquest esport només és una vàlvula d’escapament a les seues frustracions. Molts som els que en alguna ocasió si les circumstàncies ens ho permeten i el nostre equip ho mereix -no és el meu cas la segona condició- ens agrada assistir a un encontre en viu. Com se sentiu vosaltres en comprovar que heu d’estar vigilats per policies a cavall, armats i amb porres, disposats a intervenir contra nosaltres per ser potencials provocadors d’un aldarull? Eixa situació no us deixa un regust de vergonya? Per què fem entre la multitud allò que som incapaços de fer com a individus?

Però com és tradicional el futbol és per als caps de setmana encara que no acaben ahi els exemples de degradació humana. Canviem a altres temes per a dir en primer lloc que aquesta setmana ens informaven que una sonda de la NASA havia recorregut més de 80 milions de quilòmetres en sis mesos per arribar al planeta Mart. Podem voltar l’univers però no sabem arribar amb els serveis socials a una dona major que se suïcida per un desnonament, per no recordar altres misèries que a la Terra patim i no tenim voluntat ni intenció de solventar. No se sap ben bé si volem arreglar altres planetes sense arreglar el nostre o que una vegada destruïda la Terra anem a destrossar el cosmos.

I què direm del Parlament? Picabaralla entre el ministre Borrell i el diputat Rufián, entre d’altres espectacles similars amb diferents protagonistes. De tant en tant sabem que grups d’escolars visiten les institucions per a que les coneguen. D’ara endavant ho podrien fer a l’inrevés: que determinats parlamentaris visiten els col·legis per a que aprenguen com s’han de comportar.

Recta final de la campanya andalusa, diumenge són les eleccions. Tres coses queden clares: a Vox se li apropien el discurs els pretendents, no hi haurà ablacions de clítoris i a Paul Married no li agraden les matances casolanes. I que a partir de dilluns Andalusia quedarà a mercè d’una taula de negociacions de la que pot ser la beneficiada o la víctima.

Hora d’acabar. Me reservo la opinió sobre les paraules del secretari de la Conferència Episcopal, Luis Argüello, demanant clergues heterosexuals i virils. Vist el que s’està veient, la nova inquisició fa més temor que un càncer de colon. Que Déu ens lliure dels ‘abogados cristianos’.