Una batalla ben lliurada
Divendres, 16 de juliol de 2021Un nom vinculat a la nostra terra: Marie Claire. Un poble referenciat des de fa més de 100 anys per la seua indústria capdavantera: Vilafranca. Més de 600 famílies que depenen directa o indirectament d’aquest motor d’activitat a les nostres comarques d’Els Ports i el Maestrat. Un repte: consolidar i impulsar una empresa que està fent els seus deures d’adaptació d’un mercat a les necessitats derivades de la pandèmia més greu del segle.
Però també dos noms polítics, d’ací, de la nostra terra. El primer, el de Silvia Colom, alcaldessa de Vilafranca, prudent gestora de treball silenciós durant el temps que està al capdavant de l’ajuntament (abans també Óscar Tena). Un treball que ara s’entreveu amb la decisió del plantejament financer de Fininval i l’Institut Valencià de Finances d’un suport condicionat a llarg termini de 12 milions d’euros a l’empresa. Amb una primera aportació de 9’5 milions d’euros, formada per un préstec sènior de 7’7 milions i un préstec participatiu de 1’8 milions. I una segona aportació extraordinària de 2’5 milions.
I, en segon lloc, el de Ximo Puig, que ha vingut fa molt pocs dies a Vilafranca per a fer personalment l’anunci de la decisió política, i que no deixa de ser un exemple més de la sensibilitat del President de la Generalitat amb la seua comarca. A més d’una aposta política clara per tal que la gent que ha decidit fer el seu projecte de vida als nostres pobles, siguen atesos, respectats i que compten amb les oportunitats necessàries perquè així siga, amb el mitjà més important del que compta la persona, com és el seu treball.
Aquests noms són la personalització d’una batalla ben lliurada, la de la supervivència dels municipis d’interior, que tenen nom, cognoms i gent que la protagonitza, i que perquè ens creiem les polítiques de progrés, es lliura amb molts de factors en contra que fan molt difícil, en una època de globalització i deslocalització, el triomf de plantejaments com els que nosaltres venim defensant des de fa molt de temps. Però que són correctes i adequats, com és el fet d’apostar pel treball i la matèria prima que hi ha a les nostres poblacions, per a dotar-les del seu valor i oferir-lo a la resta de la població, així com brindar als treballadors i treballadores estabilitat i condicions de vida dignes.
A més, tots aquests elements conformen una aposta pel manteniment de la indústria en la nostra província i per una economia social que pose a les persones en el centre de la seua activitat. Per això el crédit ve condicionat i no sols implica que es mantinga l’activitat en les comarques del nord de la província, sinó que també es cobreixquen els deutes amb els treballadors i treballadores i es garanteixquen els més de 500 llocs de treball amb la supervisió de l’Institut Valencià de Finances.
El cas de Marie Claire és un clar exemple del que hem fet des de sempre a la comarca, i és el que han fet tants i tants polítics que han treballat des de les línies del progrés en Els Ports i El Maestrat. Treballar pel bé comú, per les persones i per la justícia social, apostant per la indústria i els productes locals.
