Un acte amb paraules

Per a aquest dimecres 31 d’octubre estava prevista la commemoració dels 40 anys de la Constitució amb la lectura dels articles de la mateixa a càrrec de diferents personalitats. Suposo que així haurà estat (us escric abans de la data) i estava previst que començara la lectura el rei i que aquest fóra seguit per la princesa Leonor en el que s’ha donat en anomenar el seu ‘primer acte amb paraules`. Déu n’hi do! Ja coneixem com són de rebuscats a la Casa Reial a l’hora de definir un fet mitjançant la seua nomenclatura quasi culterànica. Tots recordem com a una simple separació d’un matrimoni se la va anomenar com a ‘cese temporal de la convivencia conyugal’ i ni se van despentinar.

Llegeixo la premsa i en algun lloc escriuen que enguany ha estat un any molt especial per a Leonor com que, per exemple, va començar el 2018 rebent de mans del monarca progenitor el ‘toisón de oro’, la major condecoració que atorga el regne d’Espanya. Quant fàcil és per a un fill/a rebre d’allò que son pare reparteix! No us ha passat a vosaltres? Seguint amb la seua presència pública, el dia 12 d’octubre assistia a la dreta del pare, el rei, com és preceptiu sent la princesa, a l’acte de la desfilada militar de l’anomenat dia nacional o de la hispanitat. Si recordeu va ser aquell dia que hi va haver forts xiulits a Pedro Sánchez perquè se considera que no és un president triat democràticament per la ciutadania i en el que van haver forts aplaudiments per als representants de la corona. Ara ja, i amb 13 anys com també ho va fer Felip VI sent príncep, hem escoltat les seues primeres paraules en públic amb la lectura d’una Constitució que, després de 40 anys, segueix sense complir-se al 100% i a la que li convé una bona repassada i posada a punt.

Deixem de banda la monarquia, dit sigue amb tots els respectes per evitar problemes, i anem amb altres temes d’actualitat. Mirem a Brasil on malauradament –havia de ser aquesta vegada, ja veus!- les enquestes han encertat i Bolsonaro serà el nou president del país a partir de l’1 de gener. El candidat ultradretà va guanyar amb el 55% dels vots de la ciutadania brasilera i de Ronaldinho, a qui ja li val votar a un candidat aporòfob i racista que no li permetria ser el seu gendre. I en compte d’acarnissar-se amb el Reial Madrid i enviar a Lopetegui a l’atur, al Barça li convindria més depurar la qualitat dels seus ambaixadors.

S’imagineu que a començaments dels anys 30 del segle passat es trobaren un polonès i un xec i digueren que a ells no els importava la victòria de Hitler perquè ells no eren alemanys? Molt de compte, companys i companyes, que el decurs de la història dóna moltes voltes i pot ser extremada i cruelment capritxós i tenim molts de motius arreu del món per començar a estar preocupats si encara no ho estem. Un perfil desconegut em deia fa poc per les xarxes socials que si guanya l’ultradreta, els que defenem la democràcia ens ho haurem de fer mirar. Em sabria greu tindre que donar-li la raó a algú que s’empara en l’anonimat per llançar les seues proclames.