Retrats per a qualsevol document. Rossend Aymí i Escolà. Músic

Divendres, 12 de març de 2021

No recordo molt bé com vaig conèixer al mestre Rossend Aymí. Si no em falla la memòria, va ser al Seminari Diocesà de Tortosa a través de l’escriptor, filòsof i capellà ( ara ex ) Joan Josep Rovira i Climent. Aquest, fill d’aquestes terres, concretament de Cinctorres, és també un gran músic i durant dos anys, junts, vam anar a rebre classes d’un altre gran mestre, Andreu Lahoz, que tenia un estudi molt a prop de la Catedral de Tortosa. De la mateixa manera recordo que com a músic admirava al mestre Rossend Aymí i, fins i tot, vam establir una bona amistat. El dia 1 de març és sant Rossend i durant dos o tres anys vaig ser convidat a una petita festa que ell organitzava.

Rossend Aymí i Escolà va nàixer a la Palma d’Ebre l’any 1940. Quan va complir els dotze anys, conjuntament amb el seu company i amic, Francesc Xavier Ciuraneta i Aymí, va anar a estudiar al seminari de Tortosa, una ciutat que a partir d’ara seria el seu nou domicili fins a l’actualitat en les diverses etapes de la vida. Cal recordar també que el seu company Ciuraneta, mort recentment, va ser bisbe de Menorca i Lleida.

Al seminari va estudiar el batxillerat, filosofia, teologia i música on va cantar com a tiple segon i després com a tenor segon a la Schola Cantorum, sota la direcció i el mestratge de Vicent Garcia Julbe, canonge prefecte de Música Sacra de la Catedral tortosina. Amb ell va estudiar piano, harmonia, contrapunt i fuga. Va estudiar també orgue amb Francesc Tàpies, director del Conservatori i organista de la Catedral de Tarragona.
Tota aquesta praxi va ser una preparació excel·lent per superar els exàmens d’admissió al Pontificio Istituto di Musica Sacra (PIMS) de Roma . A la Ciutat Eterna va ampliar els estudis de composició, cant gregorià i direcció coral amb els professors, entre d’altres, Ferrucio Vignanelli (orgue), Eugene Cardine (cant gregorià) i Higini Anglès (musicologia). Aquí, entre els condeixebles tenia a Valentí Miserachs, de la diòcesi de Vic, gran músic i compositor que va ser president (director) del mateix PIMS.

En tornar de Roma ocupà la plaça d’organista a la Catedral de Tortosa, amb concerts d’orgue a la mateixa catedral, a Maó, Vilafranca del Penedès, Benicarló i l’orgue barroc de Morella.

En aquest mateix període va ser cofundador i impulsor de la delegació a Tortosa del Conservatori Professional de Música de la Diputació, de la delegació de Joventuts Musicals de Tortosa i de la Coral Vent de Dalt. Ha estat professor al mateix conservatori i dirigeix l’esmentada coral, a més, del Vicent Garcia Julbe de Vinaròs, l’Orfeó Tortosí i el grup coral de la Palma d’Ebre.

Ha compost diverses obres per a piano, orgue i cor. Paral·lelament s’ha dedicat al món de l’orgueneria: diverses restauracions d’orgues com els de Santa Bàrbara, Morella amb Ricardo Miravet, Vallibona i Vinaròs i construcció d’orgues nous, entre d’altres, el de la Palma d’Ebre, Flix, Convent de la Puríssima de Tortosa i el de Xert.

Ha dirigit la interpretació del Magnificat del pare J. M. Martí amb la Coral de les Terres de l’Ebre al Festival Internacional de la Música Sacra de Tortosa i la Missa del Renaixement amb el Cor Flumine. L’any 2011, el cant de la Sibil·la va tornar a sentir-se per Nadal a la Catedral de Tortosa. La peça va ser interpretada per la soprano Cecília Aymí, acompanyada a l’orgue pel mestre Rossend Aymí, el seu pare. Aprofitem per dir també que la Cecília és una reconeguda soprano i darrerament ha fet algunes actuacions, acompanyada, al piano o a l’orgue, pel seu pare.

El 20 d’abril de 2007 l’Ajuntament de Tortosa li va lliurar la Medalla de Plata de la Ciutat i el desembre de 2018 va rebre també la Medalla de la ciutat de Vinaròs a la Cultura. Ara, diverses entitats del Bisbat de Tortosa així com un bon nombre de personalitats de tots els Països Catalans, demanen a la Generalitat de Catalunya que li atorgui la Creu de Sant Jordi. Creiem que se la mereix i la té ben guanyada.

Joaquim Montclús Esteban
és Historiador i President de l’Associació Cultural del Matarranya

Directe