Retrats per a qualsevol document. Rossend Aymí i Escolà. Músic
Divendres, 12 de març de 2021No recordo molt bé com vaig conèixer al mestre Rossend Aymí. Si no em falla la memòria, va ser al Seminari Diocesà de Tortosa a través de l’escriptor, filòsof i capellà ( ara ex ) Joan Josep Rovira i Climent. Aquest, fill d’aquestes terres, concretament de Cinctorres, és també un gran músic i durant dos anys, junts, vam anar a rebre classes d’un altre gran mestre, Andreu Lahoz, que tenia un estudi molt a prop de la Catedral de Tortosa. De la mateixa manera recordo que com a músic admirava al mestre Rossend Aymí i, fins i tot, vam establir una bona amistat. El dia 1 de març és sant Rossend i durant dos o tres anys vaig ser convidat a una petita festa que ell organitzava.
Rossend Aymí i Escolà va nàixer a la Palma d’Ebre l’any 1940. Quan va complir els dotze anys, conjuntament amb el seu company i amic, Francesc Xavier Ciuraneta i Aymí, va anar a estudiar al seminari de Tortosa, una ciutat que a partir d’ara seria el seu nou domicili fins a l’actualitat en les diverses etapes de la vida. Cal recordar també que el seu company Ciuraneta, mort recentment, va ser bisbe de Menorca i Lleida.
Al seminari va estudiar el batxillerat, filosofia, teologia i música on va cantar com a tiple segon i després com a tenor segon a la Schola Cantorum, sota la direcció i el mestratge de Vicent Garcia Julbe, canonge prefecte de Música Sacra de la Catedral tortosina. Amb ell va estudiar piano, harmonia, contrapunt i fuga. Va estudiar també orgue amb Francesc Tàpies, director del Conservatori i organista de la Catedral de Tarragona.
Tota aquesta praxi va ser una preparació excel·lent per superar els exàmens d’admissió al Pontificio Istituto di Musica Sacra (PIMS) de Roma . A la Ciutat Eterna va ampliar els estudis de composició, cant gregorià i direcció coral amb els professors, entre d’altres, Ferrucio Vignanelli (orgue), Eugene Cardine (cant gregorià) i Higini Anglès (musicologia). Aquí, entre els condeixebles tenia a Valentí Miserachs, de la diòcesi de Vic, gran músic i compositor que va ser president (director) del mateix PIMS.
En tornar de Roma ocupà la plaça d’organista a la Catedral de Tortosa, amb concerts d’orgue a la mateixa catedral, a Maó, Vilafranca del Penedès, Benicarló i l’orgue barroc de Morella.
En aquest mateix període va ser cofundador i impulsor de la delegació a Tortosa del Conservatori Professional de Música de la Diputació, de la delegació de Joventuts Musicals de Tortosa i de la Coral Vent de Dalt. Ha estat professor al mateix conservatori i dirigeix l’esmentada coral, a més, del Vicent Garcia Julbe de Vinaròs, l’Orfeó Tortosí i el grup coral de la Palma d’Ebre.
Ha compost diverses obres per a piano, orgue i cor. Paral·lelament s’ha dedicat al món de l’orgueneria: diverses restauracions d’orgues com els de Santa Bàrbara, Morella amb Ricardo Miravet, Vallibona i Vinaròs i construcció d’orgues nous, entre d’altres, el de la Palma d’Ebre, Flix, Convent de la Puríssima de Tortosa i el de Xert.
Ha dirigit la interpretació del Magnificat del pare J. M. Martí amb la Coral de les Terres de l’Ebre al Festival Internacional de la Música Sacra de Tortosa i la Missa del Renaixement amb el Cor Flumine. L’any 2011, el cant de la Sibil·la va tornar a sentir-se per Nadal a la Catedral de Tortosa. La peça va ser interpretada per la soprano Cecília Aymí, acompanyada a l’orgue pel mestre Rossend Aymí, el seu pare. Aprofitem per dir també que la Cecília és una reconeguda soprano i darrerament ha fet algunes actuacions, acompanyada, al piano o a l’orgue, pel seu pare.
El 20 d’abril de 2007 l’Ajuntament de Tortosa li va lliurar la Medalla de Plata de la Ciutat i el desembre de 2018 va rebre també la Medalla de la ciutat de Vinaròs a la Cultura. Ara, diverses entitats del Bisbat de Tortosa així com un bon nombre de personalitats de tots els Països Catalans, demanen a la Generalitat de Catalunya que li atorgui la Creu de Sant Jordi. Creiem que se la mereix i la té ben guanyada.