Retrats per a qualsevol document. Joan Josep Rovira i Climent. Un pou de ciència

Fer un retrat de l’amic Joan Josep Rovira I Climent té les seves dificultats, perquè en aquesta vida hi ha conreat quasi totes les matèries humanístiques a base de bé. Més que un pou de ciència, es pot dir que és un savi.

En Joan Josep va nàixer a Cinctorres un 7 de juny de 1947. Dos dies abans a la Universitat Harvard es va presentar el Pla Marshall d’ajuda als països europeus afectats per la Segona Guerra Mundial. Aquí la situació econòmica era molt pitjor, però aquí no vam tenir cap pla.

Recordo que en els meus primers anys d’estada al seminari, els companys de Cinctorres tenien a en Joan Josep com un ídol. Era llest, jugava bé a futbol, tenia molt bona veu quan cantava la Shola Cantorum del Seminari Diocesà de Tortosa…

No recordo com vam fer amistat, però l’any 1974 ell i jo acudíem a les classes de guitarra clàssica a casa del mestre Andreu Lahoz que tenia l’estudi molt a prop de la Catedral de Tortosa. També recordo haver-lo acompanyat al Circuit de Calafat a celebrar la missa i després fèiem un bon sopar.

El periodista i amic Xavier Garcia fa uns anys li va dedicar un article en una secció que portava per títol els homenots del sud. Recentment ho ha fet en el periòdic el Punt-Avui parlant del “homo viator”, l’home viatger una de les importants facetes del nostre personatge. Aquesta faceta de viatger ja li venia de quan xiquet, en els dies que no tenia escola, li agradava poder acompanyar al seu pare, tractant de cavalls i animals de càrrega, pels masos dels pobles dels Ports de Morella i de la província de Terol.

Va entrar al seminari amb onze anys i després d’estudiar, humanitats, filosofia i teologia el 17 de novembre de 1972 va ser ordenat sacerdot. Va ser destinat a diverses parròquies del Priorat i després a la ciutat de Tortosa Aviat se li va manifestar la vena literària i l’any 1977 va publicar un llibre de poemes “Via verbi. Libro irreal”.

En els primers anys de la Transició espanyola va cursar estudis a Roma i es va llicenciar en filosofia a la Universitat Gregoriana. Va presentar com a tesina un assaig de reflexió sobre l’home que l’any 1984 va sortir publicat per la Fundació Manyà amb el títol, L’home interrogant. Primer assaig de filosofia. Retornat de Roma es va incorporar com a professor del Seminari Diocesà i seguidament va començar els estudis de dret a la UNED.

Es va secularitzar, però va seguir compromès amb el seu poble i la seva gent. Com activista cultural despunten les campanyes contra la fam, la lluita antitransvasament, però la seva gran vocació és l’escriptura, ser escriptor. Ha publicat llibres de viatges com “libro del viajero y el silencio” (1978) i també donar a conèixer aspectes oblidats dels seus pobles com la Mare de Déu de Vallivana o la Mare de Déu de Gràcia de Cinctorres, etc.

L’obra de major edició, a mig camí entre la recerca i el relat, amb quatre edicions, “Panxampla, bandoler o fugitiu?”, editada per Columna Edicions de Barcelona l’any 1998, “L’estrella del Che” (2006), “Rutas carlistas: Morella, Tortosa, Benassal” (2008) i els tractats de filosofia com “El món absent” (2017) o la “giravolta rural” (2018).

Les obres humanístiques i literàries de l’amic Rovira són ja un referent per tot el territori del bisbat de Tortosa i ja es coneixen també per molts indrets dels Països Catalans.
Si Jesús Moncada, des del punt de vista literari, és el senyal de referència i el far a Mequinensa, Serés i Ibars a Fraga i el Baix Cinca, Carranza a la Ribera d’Ebre, Joan Josep Rovira Climent és també el punt de referència humanístic, artístic i literari de la comarca dels Ports i del territori que alguns anomenen el Maestrat.