Més llibres, més lliures!

Lletraferit -ida, “amant de conrear
les lletres” (DIEC).
-Hi ha paraula i definició més
boniques?-

Arriba el mes d’abril i amb ell els primers símptomes de la primavera, encara que enguany torna a faltar la pluja. En l’inici d’esta estació, a més de florir els arbres, també comencen a florir les editorials: llibres, llibres i més llibres publicats!

De “llibres” a “lliures” només canvia una lletra… i no crec que siga cap casualitat. Pot sonar molt romàntic dir que la lectura, llegir i els llibres, ens fan créixer, aprendre, reflexionar i ser més lliures… però és que no crec que la lectura tinga cap altra finalitat que no siga aquesta. En cada llibre que emprenem cadascú entra en un món diferent, s’obren unes portes en la nostra ment i es dona via lliure a la imaginació. És aleshores quan succeeix la màgia.

A llegir s’aprén, a llegir s’educa i els centres educatius de Morella en són l’exemple. No ho són només per la insistència en què ens feien i fan llegir, sinó, amb l’estima i passió que molts i moltes docents, li dedicaven i li dediquen a la lectura. Així és com vaig descobrir a Carlos Ruiz Zafón, Estellés, Rosa Montero, Rodoreda… i tants d’altres autors i autores que, amb els seus llibres, m’han ajudat a construir el meu pensament i manera d’entendre la vida.

Tampoc crec que siga cap casualitat que en la diada de Sant Jordi, a més de la rosa, es regale un llibre com a mostra d’amor. Amb ell, regales una experiència i un bri d’esperança a la persona que estimes. Li regales una oportunitat perquè descobrisca coses noves, perquè obri la ment i, a través del coneixement, gaudisca.

A més de l’experiència agradable i romàntica que ens dona la lectura, també ens ofereix una d’agredolça: la crítica. Malgrat que vivim en una campanya permanent, quan s’acosta la data d’eleccions, la paraula democràcia és de les més pronunciades als discursos. És gràcies a este sistema polític que, cada quatre anys, tenim l’oportunitat de posar dintre d’un sobre qui volem que siga aquella persona que ens represente, podem donar la nostra opinió per mostrar en quines gestions polítiques estem més d’acord i en quines altres no ho estem tant, o gens ni miqueta. Sembla senzill i pràctic però… a la vista està que no ho és. La lectura ens ofereix la capacitat de comparar, preguntar, investigar i fins i tot debatre; també ens dona la capacitat d’escoltar, reflexionar, assumir i rectificar. Les crítiques són necessàries i a vegades punyents… és de salut democràtica aprendre a acceptar-les i argumentar-les, és de salut democràtica que hi haja. Fa uns mesos, en un altre article, escrivia sobre Joan Fuster en honor al seu centenari i feia referència a la frase “Les nostres contradiccions són les nostres esperances”, perquè sí, malgrat tot, sempre ens queda l’esperança.

Este diumenge 23 d’abril compreu llibres (a les llibreries!) i sempre que pugueu, llegiu. És el mètode idoni per oblidar-nos del present, recordar el passat o imaginar el futur. Més llibres, més lliures! Estimeu i deixeu-vos estimar, que, com deia Pau Riba, “sovint és la lliçó més difícil d’aprendre”.