La nissaga dels Vilabona

Divendres, 18 d'octubre de 2019

Fa dos mesos en aquestes mateixes pàgines vaig parlar sobre la família dels Turrulls. Una gran nissaga d’orgueners que tenien l’origen a la veïna població de Queretes (Matarranya).

Avui parlarem dels Vilabona, una nissaga de picapedrers o mestres d’obra que, en part, també tenen el seu origen a Queretes.
Fins ara, gràcies als estudis publicats, principalment, per Joan Hilari Muñoz i Sebastià, J. L. Camps i Juan i Joan Yeguas i Gassó, sabem que Domingo Vilabona, a mitjans del segle XVI va arribar a la vila de Queretes per treballar en la construcció de l’església parroquial que havia estat encarregada a un constructor de renom que ha passat a la historia com a Xado. Després de construir l’església de Queretes, Antoni de Xado i Pere de Xado van emprendre la construcció de diverses esglésies pel País Valencià. Entre d’altres, la parròquia dels Sants Joans del municipi de Puçol i el Reial Monestir del Puig (un poble molt proper de Puçol).

Domingo Vilabona es va establir a Queretes, on es va casar amb Francina Gavaldà i va tenir tres fills: Domingo, clergue, Miquel, llaurador i Joan, picapedrer.

L’any 1566, acabada la construcció de l’església de Queretes, va treballar en la construcció d’uns molins a l’Assut de Xerta i després, juntament amb el seu fill, en la construcció de l’església d’Ascó.

El 27 de juliol de 1581 va fer testament i va deixar al seu fill Joan “ les ferramentes d’art de canteria, els bous i el carro”.
En Joan Vilabona l’any 1582 va començar a construir l’edifici de l’Ajuntament d’Arnes i el va acabar el 1584.

A partir d’aquí i dels plets que va mantenir pels treballs fets a l’església d’Ascó, els estudiosos de la zona li perden la pista i s’acaben els treballs.

Jo, ara, he pogut trobar la pista dels Vilabona a la província d’Osca i també a la zona de Saragossa.

En un diccionari de la Reial Acadèmia de la Història sobre biografies trobem:
Juan de Chando, Ochando, Ochondo o Hecchondo, més conegut com Juan de Villabona (els castellans ho escriuen amb ll).
Aquest nom li deuria venir del seu sogre Miguel de Ochoa. També és possible que el personatge es casés en segones núpcies.

No hi ha cap dubte que és la mateixa figura que va nàixer a Queretes, perquè l’article parla també del seu pare Domingo i del seu germà Miquel, els dos picapedrers. En un altre article trobem que el seu germà Domingo era clergue. L’autor de l’article desconeix el treball fet anteriorment a la Terra Alta i Ribera d’Ebre i començà l’any 1593 parlant que està associat a Martín de Recondo per executar la porta principal de l’església de Sant Pau de Saragossa.

En l’article, entre d’altres edificis on intervé, cita: Portada de la Casa de la Duana de Saragossa, 1594 (desapareguda a principis del segle XX. Hi ha fotografies). Capella de Juan Lunel de la catedral de Barbastre (Osca), c. 1596. Capella funerària de Diego Monreal, bisbe d’Osca, en l’església parroquial de Sant Pau de Saragossa, 1601-1602; Atri o llotja meridional de l’església col·legial, Bolea (Osca), c. 1601-1602.

De totes aquestes construccions s’han publicat diversos treballs monogràfics molt interessants. En un d’aquests estudis s’afirma que també va fer treballs en esglésies del Maestrat.

En el mateix article es diu que va redactar les seves darreres voluntats el 23 d’abril de 1602 i que va morir a Saragossa el 2 de maig del mateix any. Això no coincideix amb les investigacions fetes per J. L. Camps i Juan. (Feina per als estudiosos).
Durant els primers anys del segle XVI trobem un Juan de Villabona que treballa en diverses esglésies d’Osca i Barbastre. Tot ens indica que era el pare d’en Domingo el que es va casar a Queretes. Els descendents del seu fill Joan són més nombrosos. Un d’ells el veiem treballar a principis del segle XVII a l’església Col·legial de Llorca (Múrcia) i en altres edificis civils i religiosos.

Directe