La marededéu desapareguda

És significatiu com canvia la concepció que tenim sobre la importància del nostre patrimoni. Els conflictes amb les obres d’art de la Franja de Ponent que explicava en un altre article a propòsit del Bisbe Meseguer, nascut a Vallibona, és paradigmàtic. Aquell bisbe es va emportar les obres d’art de les parròquies del Bisbat de Lleida en un moment que els traficants d’art compraven per quatre duros imatges religioses que ni els parroquians ni els capellans valoraven -uns perquè potser no tenien prou informació i els altres perquè potser s’estimaven més els diners que els hi donaven a canvi. Ara són motiu de conflictes polítics i judicials entre l’Aragó i Catalunya. El mateix ha passat amb les obres de Sixena i, si Erik el Belga no l’haguera robat, potser ens hauria passat el mateix amb la Madonna del Sassoferatto: que no la valoraríem prou.

A l’arxiu fotogràfic de la Biblioteca de Catalunya que recomanava en l’últim article -per si algú vol anar a buscar fotos de Morella de la dècada del 1920- hi ha una imatge de l’escala del cor de Morella on es pot veure una escultura d’una marededéu que ara ja no està. Es tracta d’una fotografia de Marcel·lí Gausachs datada «entre 1920 i 1930». La fotografia original era una «placa de vidre estereoscòpica» de 4,5 x 10 cm i a l’Arxiu ha estat catalogada com «Església Arxiprestal de Santa Maria la Major. Detall de l’inici de l’escala de caragol que condueix al cor (Morella)».

Al costat reproduïm una imatge actual per si poder comparar amb la imatge de fa noranta anys. La imatge, tal com es mostra a la fotografia, pareix una escultura en relleu adossada a la columna d’on naix l’escala del cor. He consultat gent d’edats molt diferents de Morella si van veure mai aquesta imatge i ningú la recorda (encara que, com és lògic, no he pogut consultar ningú que tingués prou edat als anys vint com per enrecordar-se’n).

Sorprén que, a la fotografia actual, tampoc no es vegen ni es puguen intuir marques en la columna que indiquen que hi va haver alguna cosa adossada. Per la situació de la imatge antiga, sembla que l’escultura es podia trobar sobre la columna més ampla i més a la dreta de les que es veuen a la fotografia actual. Però també és estrany que el sòcol no acaba de quadrar amb aquell.

Julià Pastor -si algú sap d’aquestes coses és ell- coneixia la fotografia però no té cap referència ni havia sentit a parlar d’aquesta marededéu abans. L’argument més ràpid per explicar la seva desaparició és la destrossa de la Guerra Civil, però en aquell moment es van emportar coses que podien carregar i cremar a la foguera. Una escultura de pedra d’aquestes dimensions seria com agafar un apòstol de l’exterior.

És una història sense final, però és una història del nostre patrimoni.