La llengua i els arxius dels Ports, segons Coromines

Divendres, 13 de setembre de 2019

Un dels personatges -per no dir savis- que ha estudiat la nostra llengua amb més passió i compromís va ser el filòleg Joan Coromines, autor dels diccionaris etimològics més importants de castellà i català i de l’Onomasticon Cataloniae, que explica l’origen de totes les paraules i noms de lloc dels territoris de parla catalana.

Als Ports va vindre el 1961, i aquests extractes d’una carta seua al també filòleg Germà Colón -transcrita a l’Epistolari Joan Coromines & Manuel Sanchis Guarner (Ed. Fundació Pere Coromines, 2006)- donen una idea del que va trobar: «He visitat ja vint ajuntaments i n’he recollit completa la toponímia viva: tota la comarca de Morella (llevat Portell i Castellfort), incloent-hi l’immens terme municipal de Morella que ell sol m’ha obligat a fer deu enquestes amb altres tants individus i a d’altres tants indrets diferents. Tot va bé: la gent és atenta i servicial quasi sempre i es troben moltes dades de gran interès».

Com Germà Colón li havia posat en contacte amb gent dels Ports ell li ofereix informació:

«En agraïment de la seva diligènt cooperació vull assenyalar-li un fet que li pot servir un dia per a indagacions filològiques. I és que els arxius municipals d’aquesta zona són molt més rics i interessants que els del Principat. En el de Coratxà vaig veure un pergamí original de 1636 i un capbreu o ‘Memorial dels omes… del loch de Coraxa…’ amb anotacions del ss. XVII-XVIII i una, crec, de 1533».
I «sobretot», destaca Coromines, «és molt ric i valuós el de Cinctorres. Hi ha molts lligalls dels ss. XVII-XVIII i, en especial (no vaig examinar-ho tot), dos grossos quaderns manuscrits de gran interès: un ‘Llibre de priviliegis y altres actes y documents antichs fahents a la conservació dels drets de les Aldees (de Morella) tant en la processió y acció de entrar en Vallivana quam alias’, copiat crec en els ss. XV-XVII i compost de documents sobretot del s. XIV i bastants del XIII (un de 1234)».

Però a Coromines li va impactar encara més un altre llibre: «Després hi ha -i això és evidentment un exemplar únic- el ‘Libre de la Cort de Cinctorres’ 81 folis en 4º rº i vº, compost -si no se’m va escapar res en aquest examen a corre-cuita, amb mala llum i en un pati glaçat- tot sencer d’escriptures de l’any 1371, totes quasi enterament en català; qüestions de jurisprudència local: d’interès lingüístic són sobretot els nombrosos inventaris que conté».

I alerta que va avisar als cinctorrans del seu valor: «Aquella bona gent es pensa que el seu arxiu té molt poc valor i el tenen amuntegat confusament en un recambró fosc. (…) Vaig encomanar-los que posessin aquests dos capbreus a part dels altres (molt més adotzenats) i els conservessin molt curosament, però és molt possible que no facin cas d’un senyor desconegut que es presentà amb vestit i motxilla d’excursionista».

Directe