El triomf de l’execrabilitat

Que el món que vivim i patim està immers en una crisi de valors és un fet que se pot constatar des de fa temps. Aquella societat exemplar de llibertat, democràcia i respecte, aquell món ideal que va nàixer després de la guerra freda i que va culminar la seua meta amb la caiguda del Mur, sembla que ha fracassat en tot: en llibertats, en democràcia i en respecte mutu, la humanitat ha perdut tots els valors que la definien com a tal. Ens hem tornat bojos, fins a tal punt que som capaços de triar allò que ens destruirà com a espècie, al menys racional.

Als Estats Units, aquell país que ens deien de jovenets que era la democràcia perfecta, el seu president, Donald Trump, se n’ha eixit amb la seua i ja té a Brett Kavanaugh al Tribunal Suprem. De res han servit les protestes populars ni la vergonya aliena que va provocar arreu del món l’escena en la que Trump humiliava, parodiant la seua declaració, a la professora Christine Blasey, qui, junt a altre afectades, acusava Kavanaugh d’atacs masclistes i possible violació. Però és que al món –i el que és més greu, als Estats Units tampoc- no l’importen ja les eixides de to del president americà, ja no fa cas dels seus exabruptes.

En altre ordre de coses el passat diumenge es celebrava la primera volta –afortunadament tenim l’oportunitat d’una segona elecció el 28 d’octubre- de les eleccions presidencials a Brasil. El guanyador amb un contundent 47% dels vots va ser Jair Bolsonaro. Per si no coneixeu al figureta vos contaré que va reivindicar la dictadura del país de la qual va dir que el seu únic defecte va ser no matar a aquells opositors que tan sols va empresonar. Aquest ínclit personatge va dir que els seus quatre fills mai no es casarien amb una dona negra perquè estaven molt ben educats i que els preferia morts que homosexuals. Té una filla també, va manifestar que va ser a causa d’un moment de debilitat en la seua persona. Aquest personatge misogin, homòfob i xenòfob pot ser president de Brasil el mes que ve si la ciutadania carioca no li posa remei el dia 28.

No cregueu, a Europa no ens en lliurem: mirem a Itàlia i alguns altres països integrants de la UE, també a Espanya, com eixa dreta ultra guanya terreny. Mentre Pablo Casado i Albert Rivera, tenen els costats morats de les colzades mútues per guanyar l’espai ultraconservador, s’han vist avançats per la dreta -mai millor dit- per la formació VOX que el passat diumenge omplia la plaça de Bous de Vistalegre en un mitin totalment en línia amb les postures defensades per Trump i Bolsonaro. I no cal endinsar-nos en postures de partits, només cal pegar una ullada a les xarxes socials per veure i comprovar com està el pati. Vivim amb la crispació a flor de pell, no ens tolerem res, no aguantem que ningú lliurement, encara que ho faigue amb respecte, expresse la seua opinió.

L’insult i l’atac cap als que pensen diferent es fa tan visible com l’odi que se té als que són d’altres nacions, d’altra raça o d’altre sexe o condició sexual. L’evolució de la nostra espècie intel·ligent ha fallat en algun punt.