D’Eurovision i matalassers

Sembla que la normalitat està més a prop quan les notícies que podríem qualificar de més frívoles, dit sigue amb tot el respecte, són portada als periòdics i la resta d’informatius. No cal ni dir que la pandèmia encara està ahi i que cal recordar les mesures i precaucions que encara hem de mantenir per evitar-la, però de tant en tant va bé que ens puguem permetre unes llicències i bé que ens va que als ‘telediarios’ ens parlen també de cançons i emocions futbolístiques.

Balompèdicament parlant a la nostra província en tenim una de calç i l’altra d’arena: mentre el CD Castelló ha vist consumat el seu descens de categoria, l’altre equip provincial, el Vila-real, jugava aquest dimecres la final de la Uefa League contra el Manchester Utd. Encara no s’ha jugat l’encontre quan vos escric però tant de bo haigue arribat el primer títol europeu per a l’equip de la Ceràmica i l’any vinent el puguem veure en Champions.

No obstant, les notícies futbolístiques de la setmana han estat el campionat de lliga aconseguit per l’Atlètic de Madrid i els jugadors convocats per Luis Enrique per a la Eurocopa. Bo, més que els convocats la notícia ha estat en els ‘no convocats’ ja que s’està parlant més de Sergio Ramos i de la no presència de cap jugador madridista a la Selecció que de la pròpia llista de convocats. Aquesta decisió de Lucho ha provocat la ira desfermada d’entesos futbolístics com Tomás Roncero qui ha vesat totes les malediccions possibles contra Luis Enrique. L’asturià… ‘genio i figura for ever’.

Per la seua banda, el sempre anomenat Pupas, l’Atlètic de Madrid, es va proclamar dissabte campió d’una lliga atípica per tantes circumstàncies. Els matalassers alçaven merescudament el títol després de guanyar a Pucela i regalant a la seua afició un altre dia de glòria. Lamentar la mort d’un jove, a causa d’una imprudència, en les celebracions, una nota trista que va posar una llagrimeta en el cor de tota l’afició blanquiroja que ballava d’alegria no sols a Madrid si no també en cada racó de la geografia on sempre hi ha un/a seguidor/a del club del Metropolitano. Perquè escampada per tot arreu està la bona gent.

Suposo –jo no ho sé massa- que ha de donar molta alegria que l’equip dels teus amors guanye un títol i la gent ho vol celebrar amb magnificència, però hauríem de tenir cura en eixes celebracions perquè se pot perdre salut més que guanyar trofeus. No sols a Madrid, també a Lille, a França, on el seu equip es va proclamar campió desbancat al PSG, la multitud campava pel carrer sense distància ni mascaretes.

En altre ordre de coses, el dissabte també va ser notícia el Festival d’Eurovisión, al qual ja no ens vota ni Portugal. Sis miserables vots van provocar que el tema de Blas Cantó no pujara més del lloc 24 d’entre els vint-i-sis participants. Cançó trencadora la de la guanyadora Itàlia –al menys pels vidres sobre la taula- que se va alçar inesperadament amb el triomf a Rotterdam.

En fi, comentem frivolitats viscudes un dissabte de maig, d’escassa primavera, que ens permeten deixar de banda temes més escabrosos de la realitat quotidiana que a diari ens amartellen.