Bandera arriada

Com aprofitant-se de la boira que encara regnava, ocultant-se en ella per tal de no entristir-nos més, el passat dissabte tenia lloc a Morella un dels esdeveniments menys desitjats pels morellans i morellanes: l’arriada de la bandera de la Mare de Déu que, des del passat 18 d’agost, presidia el nostre castell, és a dir, el nostre poble, els nostres cors. Entre llàgrimes d’emoció i de pluja Morella va dir adéu a la Mare de Déu de Vallivana, que com cada tercer dissabte d’octubre de cada any sexennal va traslladar de nou la seua imatge al santuari en romeria. Lluny queda aquell dissabte d’agost en el que solemnement entrava pel Portal dels Estudis, sent esperada amb tots els honors per tot un poble que anhelava veure-la i que la esperava lluint les millors gales: carrers adornats, torneros, danses, quadres bíblics i gremis il·lusionats.

La Mare de Déu ha marxat cap al seu santuari com no volent saber-ne res d’aquest món ignominiós en el qual ens deixa als pobres mortals. La barbàrie humana sembla no tenir límits en superar-se ella mateixa en la carrera per ofegar-se en la seua pròpia crueltat. El món sencer estem assistint atònits i incrèduls a la vergonya que envolta el cas de l’assassinat del periodista saudita Jamal Khashoggi. Totes les sospites se desvetllen i demostren que Aràbia Saudita i el seu príncep dèspota han comès el brutal crim que va tenir lloc al consolat del seu país a Istanbul. No és prou ser un estat terrorista sinó que, a més a més, han de ser brutals i esgarrifants els seus mètodes per desfer-se de totes aquelles persones crítiques amb el règim regnant a Riad. I esgarrifant és també la feblesa amb la qual la comunitat internacional reacciona contra l’estat i dictadura àrab. Aràbia, pel seu poder econòmic i polític, sempre ha comptat amb la complaença de les majors potencies mundials i els que no som tan potències. Poderós cavaller és Don Petroli i bé que ens van les inversions d’ell derivades. I com ens agraden que ens visiten els seus xeics i que ens compren armes i vaixells.

A Espanya, com és temporada baixa i els grans festivals i circs no es prodiguen en hivern, l’espectacle ens l’ofereix per anar fent boca res més i res menys que el ‘Tribunal Supremo del Reino’. On vaig dir ‘digo’ ara dic ‘diego’ i em repenso les sentències que he dictat i ja veurem si allò que us ha il·lusionat us ho dono, maleïts plebeus, que s’ho creieu tot! Només li van caler unes poques hores al màxim tribunal per a desentendre’s i repensar-se una sentència que obligava els bancs a fer-se’n càrrec dels impostos de les hipoteques. La justícia independent espanyola dependent de l’IBEX 35 continua amb la seua gala de tristos espectacles que en massa ocasions la caracteritzen. Després de les galtades rebudes des d’Europa denegant extradicions perquè l’acusació sobre els polítics catalans no tenia fonament i d’altres sentències immorals sobre violència de gènere i delictes sexuals, està la justícia espanyola com per a ofrenar noves glòries a la vergonya! En fi, Serafí…