Ambaixadors de la convivència
Divendres, 12 de març de 2021El carrer Blasc d’Alagó, la Plaça, és un dels llocs de Morella per on més m’agrada passejar. M’encanta així, sense quasi gent, silenciós i imponent, però també m’agrada veure’l bulliciós, ple de gent que vol gaudir del dia, que fa les seues feines, les seues compres i de tota aquella gent que ve a visitar-nos de continu i parlen bé de nosaltres. Així, Morella té molts i magnífics ambaixadors, propis i forasters, que la fan gran.
Són legió, personatges coneguts i també persones anònimes, i amb el seu bon fer ajuden a Els Ports a tirar avant en el seu dia a dia, dur com pocs, i el treball de gent emprenedora que vol que este municipi i la seua comarca siguen gran motor i exemple de lluita en el repte demogràfic. I també del ressorgiment per a alçar-nos en estos moments tan complicats que ha generat la maleïda pandèmia. Però estem ben segurs que eixirem. I ho farem junts, com bé sabem, perquè la nostra gent és la nostra força.
Estem treballant, i molt, per a tirar avant esta comarca, i ens agrada que, qualsevol qui passe per ací, treballe en la mateixa línia de construir, de fer poble i de fer comarca, pense el que pense i vinga d’on vinga. I crec que hem aconseguit que això siga un tret identitari nostre, en tota la seua amplitud, en el bon sentit, i ens agrada mantenir-lo i defensar-lo.
Durant 20 anys mai em va agradar que determinada gent vinguera al nostre poble i es dedicara a passejar per ací sense construir. Alguna promesa, des dels llocs que governaven, que mai es va complir, però sempre venien amb la boca plena d’atacs, de privacions i obstacles per als nostres municipis, acusacions sense fonament i sense cap escrúpol en fer política de cara a la gent que mai ens va deixar cap plantejament constructiu que poguérem dir que li va servir a esta comarca a prosperar. I mira que governaven a totes les administracions i podien haver fet moltes coses… Però sempre es van quedar en eixos atacs simplistes, mai res productiu. I sempre vam viure en l’anhel de què un dia això canviaria.
Estos dies he tornat a tenir un cert sentiment de frustració. La mateixa gent de fa vint anys va tornar a passar per ací. Els mateixos. Van rodar pels nostres carrers a parlar molt, a dir moltes coses, però, de nou, no van ser capaços de fer de bons ambaixadors de Morella ni la seua comarca.
Mira que era fàcil. Ara estan a l’oposició. No han de fer res concret en la seua acció política ni prometre res si no volen, perquè ja no governen. Dissabte podien haver plantejat moltes coses, donar idees, parlar bé del territori i fer alguna cosa en sentit positiu per a sumar i demostrar que són una alternativa. Res més lluny. Hem hagut de llegir als mitjans només atacs personals, a l’alcalde, al seu equip de govern i al President de la Generalitat. Res més. Ni una proposta. Ni un plantejament. Ja ens haguera agradat. Va ser una altra oportunitat perduda d’Isabel Bonig, de Miguel Barrachina o de qualsevol dels que estaven a la seua comitiva per demostrar alguna cosa en positiu de la que ens poguérem sentir satisfets. Molt trist.
Tenim un gran alcalde, Rhamsés Ripollés, un gran equip de govern municipal, uns càrrecs, uns diputats comarcals com Santiago Pérez que treballen el seu territori en positiu, un President de la Generalitat, Ximo Puig, que continua demostrant dia a dia el seu compromís amb els nostres pobles amb una acció de govern continua i insistent, en la que ens queda molt de camí per recórrer. Perquè ja ens ha demostrat el temps, que ningú ens regalarà res, i que nosaltres som capaços de tirar endavant, encara que uns altres es dediquen només a això, a passejar i malparlar.
Tot l’ànim i força a la gent de Morella. Tot l’agraïment a qui parle bé de les bondats i futur d’esta terra. I tota l’esperança en què un dia, més prompte que tard, algú replegarà aquestes paraules i des de la necessària diferència política entendrà que preservar la convivència entre la gent és la regla d’or de la política, i que sols es pot ser alternativa política construint un projecte comú en el qual tota la ciutadania cap. I ahí ens trobaran a totes i tots, amb la mà estesa, per seguir fent de Morella una gran ciutat, gràcies als seus ambaixadors i ambaixadores, de tots els colors i condicions.
Que tingueu totes i tots molt d’èxit amb la vostra ambaixada. Parlem bé de nosaltres, per favor. Ens fa falta a tota la comarca.
