45 anys de campexana provisionalitat i restauració

S’han complert 45 anys de la visita dels reis Juan Carlos i Sofia a Morella. Els que ja havíem pres la primera comunió recordem el trontoll produït per la ventolera que bufava: que si l’helicòpter no podia aterrar al bancal amanit per fer-ho; que si venia en cotxe; que si sí, que si no. Van arribar i com va dir Julio Cesar al Senat romà: Veni, vidi, vici (vaig vindre, vore i vèncer). Era el 2 de desembre de 1976. El general Francisco Franco havia mort el 20 de novembre de 1975. Els reis van començar el regnat en viatges per Espanya que incloïen Morella.

L’Ajuntament d’aquell moment va decidir tirar la casa per la finestra, com feien a tot arreu; la monarquía s’associava a la democràcia. L’alcalde va dir que era el dia més important per Morella des que van reunir-se un rei (Ferran d’Antequera), un papa (Benedicte XIII, el papa Luna) i un sant (Vicent Ferrer) a 1414. En quasi sis segles no havia passat res més rellevant. Per rebaixar, sempre som a temps. Els reis van visitar els llocs emblemàtics, els van donar dinar i van col.locar una pedra a Sant Miquel per deixar constància de la visita per la posteritat.

A 1976 la instal.lació de la placa a la murada va provocar polèmica perquè ja feia efecte la idea que els monuments històrics no s’han d’intervenir. La persona que recordo contrària a trencar la murada amb la llosa no està entre nosatros i, per tant, no seria correcte identificar-la. Però no estava sol; l’Ajuntament va dir que el plafó es col.locaria allí provisionalment i després buscarien un lloc definitiu. Han passat 45 anys; alguns racons de Morella s’estan convertint en un grapat de rètols i panells, alguns informatius i necessaris, altres publicitaris.

Arquitectes, restauradors, enginyers i polítics tenen diferents idees de com s’ha de mantenir el patrimoni heretat. A Belchite van deixar el poble destruït per la guerra a 1939 i van construir un de nou al costat; altres copien i respecten fil per randa l’original o fan reconstruccions cartró-pedra amb pedres tan uniformes i geomètriques que semblen artificials; altres barregen modern i clàssic deixant xafada dels materials o tendències estètiques del moment i aixina els monuments i edificis es converteixen en testimonis i protagonistas de la història: els afegeix riquesa cultural. Un tram de la murada del castell, a l’esquerra de l’estàtua de Cabrera, mostra molt bé el període musulmà, baix del medieval, al mig, i el periode carlí del XIX a dalt de tot; sembla un corte de gelat de nata, vainilla i xocolata: un tresor a cuidar. A la placeta de Sant Miquel es veu la reconstrucció de la bretxa de la guerra carlina que va destruir un tros de murada.

Per més que intento entendre la restauració de la murada entre la porta de la Nevera i la torre del Panto, a l’esquerra dels pinets, no puc aprovar el que em sembla una paret de pòrtland. Cada vegada que la miro me transmet sentit de provisionalitat: a la pròxima visita ja no estarà el formigó cantant com una almeja; lleig i sense sentit allí, a parer meu. Han passat uns anys i allí està. La restauració al segle XXI és diversa i pot ser harmoniosa en el medi. N’hi ha que saben col.locar bé els mitjans del segle XXI en construccions antigues. No cal acudir a Norman Foster per avenir contemporani i clàssic amb concordança.

Tornant a la visita de Juan Carlos i Sofia a Morella, la llosa que van instal.lar, provisional, a Sant Miquel respon a la història política del moment. Al cap de 45 anys, no només continua l’atac contra el monument sino que les circumstàncies polítiques s’adiuen a la retirada de la làpida cap a magatzem o museu com fan amb les estàtues d’esclavistes o figures incorrectes arreu del món. L’emèrit, o ex campexano, ha deixat en descrèdit la institució que va representar d’ençà de la restauració. Espanya, l’únic Estat europeu que restaura la monarquia al segle XX.

Ara se sap que la Transició no va ser tan exemplar com la van vendre. Juan Carlos va començar la pressumpta corrupció el 22 de juny de 1977 amb la carta al xa de Pèrsia o l’Iran demanant –i rebent- deu milions de dòlars per “contribuir a l’enfortiment de la monarquia espanyola”. Encara no havia acabat el programa de viatges que el va dur a Morella. Per raons de pes de restauració i de política, la llosa no se sosté, hauria de baixar com han baixat els retrats i els bustos escultòrics a l’Ajuntament de Barcelona. Catalans, bascos, l’esquerra, la meitat del PSOE, el grupet de la dreta civilitzada del PP i els silenciosos estarien més còmodes amb la Tercera República, estil alemany o grec. El millor i darrer servei que podrien fer els Borbons a Espanya: autoexiliar-se. Mentrestant, s’aprofiten de la dreta que intenta matar al pare per salvar el fill i el marbre que penja a Sant Miquel.