Capella de Ministrers publica ‘El Conqueridor’, homenatge a Jaume I en el 750 aniversari

Capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner, ha publicat El Conqueridor, música en temps de Jaume I, un disc amb el qual ret homenatge al rei Jaume I (Montpeller 1208 – Alzira 1276) en el 750 aniversari de la seua mort amb un repertori trovadoresc vinculat a la Corona d’Aragó, i de música sacra i andalusina dels regnes de taifes orientals. L’àlbum inclou 16 obres i és el número 74 d’una formació, considerada com un referent nacional i internacional de la música històrica, amb 39 anys de trajectòria artística.

El treball, en el qual col·labora Lluís Vich Vocalis i el Ensemble Akrami, es distribueix en més de 28 països i està disponible en diverses plataformes de tot el món i en la web de Capella de Ministrers. Està dividit en tres blocs temàtics, Ad Honorem Virginis, l’Ars Antiqua en la Corona d’Aragó; Amors e Cansó, trobadors de la Corona d’Aragó (segle XII-XIII); i Al-hadiqat Al-adai’a [El jardí perdut], música i poesia andalusina a la València dels segles XII i XIII; amb obres dels monestirs de Santa Maria de Ripoll de Girona, Sant Jeroni de la Murtra de Barcelona, de la Catedral de Tortosa (Tarragona) o del Cant de la Sibil·la i València; i de compositors com Raimon de Miraval, Berenguer de Palou, Ponç d’Ortafà, Guiraut Riquier, Ibn Jafaya, Al-Russafi o Ibn al-Abbar.

El Conqueridor és un treball discogràfic que contribueix en lo musical a donar a conéixer el llegat de Jaume I, rei d’Aragó, València, Mallorca, comte de Barcelona, comte d’Urgell, senyor de Montpeller i d’altres feus a Occitània. En aquest sentit, Capella de Ministrers va publicar Jaume I, un àlbum esgotat considerat “una excel·lent aportació a la cultura”, en el 800 aniversari del seu naixement l’any 2008, i col·labora i participa en el Festival Jaume I que acull El Puig de Santa María, enclavament des del qual el monarca va preparar el setge i la conquesta de la ciutat de València en 1238, així com en altres activitats institucionals, culturals, concerts, conferències, investigació i difusió, en nombrosos municipis.

Carles Magraner subratlla que aquest disc “és una antologia musical que presentem com un apassionant viatge musical a l’Edat Mitjana i a l’univers de Jaume I, una figura històrica amb un regnat que continua suscitant molt interés”. El violagambista i musicòleg assenyala que “el treball pretén aportar aquestes músiques que ajuden a contextualitzar un personatge polièdric i extraordinàriament rellevant en la nostra història i al qual es ret homenatge des de diversos àmbits en aquest 750 aniversari”.

Vicent Josep Escartí (Universitat de València, Institut d’Estudis Catalans) exposa en el llibret que la figura de Jaume I “ha sigut reverenciada com un símbol de la nostra identitat col·lectiva i com a principal creador, a partir del seu regnat, de la Corona d’Aragó hispànica, un estat que va perviure fins a les primeres dècades del segle XVIII”; i que la seua imatge “perpetuada en bona part a través del seu Llibre dels feits, no va perdre mai el poder d’atracció sobre els erudits i els estudiosos”.

Atès que amb “diferències lògiques o divergències” el catedràtic i escriptor apunta que “Catalunya, Aragó i, especialment, les Illes Balears i les terres valencianes ho han convertit en un signe d’identitat, en un emblema que exhibeixen on poden, orgullosos de la seua relació amb aquell personatge que serveix per a reivindicar trets locals i nacionals”.

Ressorgiment
religiosa-musical

Experts com Antoni Furió, Josemi Lorenzo, Maricarmen Gómez Muntané i Manuela Cortés García assenyalen en els textos que acompanyen al disc que “el desenvolupament artístic va avançar més enllà de l’acció política del monarca, si bé Jaume I no va ser músic, el seu regnat va propiciar, indirectament, la diversificació i enriquiment musical dels seus súbdits. L’Edat Mitjana va ser també escenari de ressorgiment religiós i musical”; i que la polifonia sacra “va tindre un paper destacat en la Corona d’Aragó, després de la conquesta de València, la transformació de la mesquita major en catedral i la consagració litúrgica va suposar l’auge del cant gregorià i la incorporació de polifonia, practicada tant en catedrals com en monestirs”.

El Cant de la Sibil·la, una dramatització profètica de la fi del món, “va arrelar profundament a Catalunya, Mallorca i València i es va mantindre en la litúrgia fins al Concili de Trento. La diversitat i riquesa dels repertoris cristians i la seua influència de la tradició gregoriana i polifònica va ser un tret cultural fonamental de la Corona d’Aragó”.

Paral·lelament, asseguren que “la cultura trovadoresca, estesa entre els segles XII i XIII, va prendre gran protagonisme en la Corona d’Aragó. El trobador –creador de lletra i música– era una figura sofisticada, regularment d’origen humil però format en escoles monàstiques o catedralícies”; cultivava diversos gèneres com “la cansó –de tall amorós– i el sirventés, de missatge agre o violent, l’alba, la pastorela i la tençó”; i trobadors cèlebres “van enllaçar l’art musical amb el missatge cortés i la crítica política”.

Xarq al-Ándalus, les terres orientals que geogràficament comprendrien els territoris de Múrcia, la Comunitat Valenciana, Catalunya i les illes Balears, va representar “un dels enclavaments culturals més rellevants en la història medieval. Dénia, Múrcia, València i Xàtiva van sobreeixir pel seu dinamisme en les humanitats i ciències, amb palaus on convergien poetes, músics, savis, metges, astrònoms i esclaves-cantaires”; i l’Escola Llevantina, “hereua de la Bagdad abbasí i l’Escola Cordovesa (dirigida per Ziryab en el segle IX), va aconseguir gran esplendor; va atraure repertoris poètic-musicals orientals i va desenvolupar importants centres musicals”. Ibn Mardanis, el ‘rei Llop’, “va mantindre una cort refinada i va protegir la música”.

Així mateix, apunten que “els teòrics, poetes i músics que van protagonitzar aquesta història destaquen per la seua saber humanístic i científic, i encara que moltes peces s’han perdut, la seua petjada es percep a les escoles actuals i en la memòria cultural compartida entre el Mediterrani peninsular i magrebí”.

Investigació i 1.800 concerts

Capella de Ministrers treballa des dels seus inicis en 1987 en la recuperació i difusió del patrimoni musical que ha rescatat i difós en més de 1.800 concerts i recollit en acurats treballs discogràfics i en diverses participacions, recopilatoris i cds promocionals. La seua labor investigadora es remunta fins a l’Edat Mitjana en la qual ha abordat diferents cultures. En la seua trajectòria artística ha actuat en prestigiosos auditoris nacionals i internacionals i publicat treballs entorn de la música de la corona de Castella i d’Aragó, àrab-andalusí, sefardita, cristiana, de l’Espanya virregnal del Nou Món, La ruta de la seda, el Misteri d’Elx, els Borja, medieval, renaixentista, el Segle d’Or, barroca, del Mediterrani, sarsuela…

La formació ha guanyat en dos ocasions els Premis Internacionals de Música Clàssica (ICMA en les seues sigles en anglés), considerats els Grammy de la música clàssica, en la categoria de Música Antiga amb el disc Quattrocento en 2018 i amb El collar de la coloma en 2023. Durant vuit anys consecutius, el jurat, compost per membres d’algunes de les més prestigioses publicacions especialitzades europees, selecciona treballs discogràfics de Capella de Ministrers.

Així mateix, va rebre la Medalla d’Honor del Consell Valencià de Cultura (CVC) pel seu “treball de recuperació de música vocal i instrumental” en 2023, després d’acordar “per unanimitat” concedir aquest reconeixement. La prestigiosa institució consultiva i assessora de la Generalitat Valenciana en qüestions relacionades amb la cultura atorga aquest guardó “a llargues trajectòries personals o col·lectives d’especialíssima importància cultural”.