Caminar, recordar i sentir: Cinctorres presenta els seus mapes més íntims

Hi ha camins que es poden mesurar en quilòmetres. I n’hi ha altres que només es poden explicar a través d’un record, d’una olor, d’una conversa o de tot allò que sentim mentre els recorrem. D’esta idea naix Mapa sensible de senders naturals de Cinctorres, el projecte presentat a l’Oficina de Turisme davant de nombrosos participants i veïns.

Coordinat per la fotògrafa Gabriela Rivera, el treball forma part d’un laboratori de cultura comunitària i ruralitat integrat en una xarxa ibèrica de projectes semblants. La proposta va convidar els habitants de Cinctorres a construir una cartografia diferent, feta no només amb llocs, sinó amb emocions. «Vam convocar el poble a treballar al voltant d’un mapa que tinguera a veure amb la sensibilitat i amb les emocions. És una cartografia afectiva, construïda des de la memòria, els records i sempre vinculada amb la natura», explicava Gabriela.

El projecte va rebre nombroses propostes i, en esta primera presentació, en va mostrar sis. Entre elles, el mapa de les estacions, el mapa dels dinosaures, elaborat amb la participació del centre educatiu, el mapa del barranc de la Parra, impulsat pel Club de Muntanya la Roca Parda, el mapa de la Font i altres itineraris construïts des de la mirada personal dels participants.

En un dels recorreguts, el grup va partir del poble fins a l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia. Durant el trajecte, cada persona dibuixava el que veia i anotava les sensacions que aquell paisatge li provocava.

«A un costat s’apuntava allò que observàvem i, a l’altre, les sensacions que ens generava la natura, fins i tot per intentar resoldre algun conflicte o alguna cosa que portàrem travada», detallava la coordinadora.

El mapa de les estacions va obligar a mirar més enllà del present. La seua autora va entrevistar persones, va recuperar records i va incorporar codis QR amb vídeos i àudios. El mapa de la Font, per la seua banda, va reconstruir el camí que feien les dones amb els cànters per buscar aigua. Durant la ruta es van vestir peces tradicionals, es van recollir flors i es van crear cianotípies revelades amb l’aigua de les mateixes fonts.

El procés no es va limitar a recollir informació. També va implicar reunions, investigació compartida i moltes hores de treball amb persones del poble i amb membres de la xarxa de laboratoris.

«Ha sigut un projecte molt bonic, però també ha implicat molt de treball, perquè és un treball comunitari. Nosaltres investigàvem i, al mateix temps, les persones també investigaven», assenyalava Gabriela.

Tot el material es va ordenar després en tres sessions de taller de fanzín. D’allí va nàixer una publicació que recull una part de les rutes, els dibuixos, les paraules i les sensacions generades durant el procés. Les entrevistes, les fotografies, els vídeos, les pintures i les cianotípies també quedaran disponibles a la web d’Almáciga.

La participació va superar les expectatives de l’organització. Però més enllà de la quantitat de mapes rebuts, el resultat va mostrar una altra manera d’entendre el territori.

Perquè un sender no és només el lloc per on passem. És també el que recordem mentre avancem, el que algú ens va contar, el que ens va fer sentir una font o el que vam entendre en arribar a una ermita. I ara, gràcies a estos mapes sensibles, una part d’eixa memòria ja forma part del paisatge compartit de Cinctorres.