Es decreta l’estat d’alarma

Així es dona empar constitucional a les mesures contra la pandèmia que prenguen les comunitats

Es decreta l’estat d’alarma

El Consell de Ministres, en la seva sessió extraordinària del dia d’avui, ha aprovat a través d’un Reial decret la declaració de l’estat d’alarma inicial de 15 dies, extensible a 6 mesos quan el Govern realitzi la sol·licitud al Parlament dimarts que ve, per a respondre davant la situació d’especial risc causada pel virus COVID-19.

El termini de 6 mesos és el considerat necessari, sobre la base de criteris científics i recomanacions dels experts, per a començar a superar tant la segona ona actual de la pandèmia com la seva etapa més nociva.

L’Estat d’Alarma es configura com la disposició legal que permet fixar limitacions de mobilitat i de contactes de tal manera que les Comunitats Autònomes que ho considerin necessari puguin aplicar-ho amb plena empara constitucional.

La declaració respon a la petició de 10 Comunitats Autònomes (Euskadi, Astúries, Extremadura, La Rioja, Catalunya, Navarra, Cantàbria, Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa, Balears) i la Ciutat Autònoma de Melilla, després de la proposta del Govern d’Espanya.

Els presidents i presidentes autonòmics seran les autoritats competents delegades en els seus respectius territoris, i podran decidir el nivell d’aplicació de les mesures d’aquest Decret segons la seva situació.

Video Thumbnail
Estado de alarma para dar amparo constitucional pleno a las medidas contra la pandemia en las CC.AA.
El Consell de Ministres, en la seva sessió extraordinària del dia d'avui, ha aprovat a través d'un Reial decret la declaració de l'estat d'alarma inicial de 15 dies, extensible a 6 mesos quan el Govern realitzi la sol·licitud al Parlament dimarts que ve, per a respondre davant la situació d'especial
Compareixença íntegra del president del govern Pedro Sánchez

Limitació de
la circulació

S’estable la prohibició general de la mobilitat nocturna entre les 23 hores i les 6 del matí, podent cada Comunitat Autònoma modular el seu inici entre les 22.00 i les 00.00 hores i la seva fi entre les 5.00 i les 7.00 del matí. La seva aplicació serà per a tot el país excepte la Comunitat Autònoma de Canàries, pel fet que la seva millor situació epidemiològica.

En aquest període, només serà possible la circulació per causes justificades com l’adquisició de medicaments, compliment d’obligacions laborals, cuidat de majors o menors d’edat i retorn al domicili.

A més, les Comunitats Autònomes podran decidir limitar l’entrada i sortida dels seus territoris, per a tot el perímetre de la comunitat o per a un àmbit inferior. Igualment, podran limitar la permanència de persones en espais públics o privats a un màxim de 6 persones, tret que es tracti de convivents.

Tant en el cas de les limitacions a l’entrada i sortida dels seus territoris com en el nombre màxim de persones en grups, seran els Presidents i Presidentes autonòmics els que decideixin si aquestes mesures apliquen als seus territoris, en tot o en part, sent ells i elles les autoritats competents delegades.

Criteris
d’actuació

Les Comunitats Autònomes basaran les seves actuacions sobre la base dels indicadors i criteris acordats dijous passat pel Consell Interterritorial de Salut, relatius al nombre d’infeccions, capacitat assistencial i de salut pública i també a les característiques i vulnerabilitat de la població.

Segons aquests criteris s’estableixen quatre nivells de risc per a cada territori: baix, mitjà, alt o extrem. Els principals criteris són els següents:

En primer lloc, el nombre de casos detectats per cada 100.000 habitants en els últims 14 dies. Una incidència per sota de 25 casos per 100.000 habitants es considera de risc baix; per sobre de 25 s’estima de risc mitjà. Una incidència de 150 casos es considera de risc alt, i si la incidència supera els 250 casos per cada 100.000 habitants es considera de risc extrem.

Aquest indicador es completa amb els nivells d’incidència dels últims 7 dies, la incidència específica en els majors de 65 anys, que és el col·lectiu més vulnerable al COVID-19, el nivell de positivitat de les proves que es realitzen en tots i cadascun dels territoris i el percentatge de casos amb traçabilitat, és a dir, que es conegui exactament quin és l’origen de la infecció.

En segon lloc, el grau d’ocupació dels serveis hospitalaris i els llits UCI. Es considerarà risc molt alt si el nombre de llits ocupats per pacients de COVID-19 supera el 15% en hospitalització global i el 25% en el cas dels llits d’UCI.

Reforç de
la coordinació

El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut es reunirà cada setmana, perquè els seus membres, això és, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, i tots els consellers de salut de cada Comunitat avaluïn la situació setmanalment i estableixin una resposta sanitària coordinada.

Com ha vingut ocorrent fins avui a més, el ministre de Sanitat compareixerà cada quinze dies davant el Congrés dels Diputats per a donar compte de la situació epidemiològica del nostre país i de les mesures que s’estan aplicant per a frenar la pandèmia.

Fins avui, el Ministeri de Sanitat ha mantingut 182 reunions amb les Comunitats Autònomes i s’han repartit 296 milions de material sanitari, dels quals 221 milions han anat destinats a les Comunitats Autònomes.

Recursos de les
Comunitats Autònomes

Les Comunitats Autònomes disposen de 16.000 milions d’euros del Fons No Reemborsable establert pel Govern per a ajudar-les a combatre els efectes de la pandèmia, finançar l’increment de la despesa sanitària, de la despesa educativa, compensar la caiguda d’ingressos i establir les bases de la recuperació econòmica i social.

També tenen a la seva disposició 5.686 efectius de les Forces Armades per a realitzar labors de rastreig, dels quals 1.740 ja estan incorporats.

A més, s’ha constituït una reserva estratègica comuna que compta amb més de 512 milions de màscares quirúrgiques, 57,6 milions de màscares FFP2 i prop de 2 milions de test d’antígens.

Directe